dimecres, 1 d’abril del 2020


I




Mesos preparant el viatge de les nostres vides, setmanes patint pel material de pesca i, tres hores abans d’embarcar al Caribe,  només tenia ulls pels somriures i les tangues que dansaven al pòdium del Salon Bar. Hi ha coses que mai canvien, com l’essència de ser un catacrack. Quan vaig tenir pebrots de trobar l’habitació de l’hotel i la dona em va veure entrar en tan bones condicions, vaig tenir seriosos dubtes si les passaria més canutes escoltant-la a ella o poques hores després pescant a deep jigging. M’esperaven servioles enormes a 200 metres de fons... i jo fet un cromo. Quins collons!



Me les van fer passar putes, amb el tub porta-canyes. Primer, per trobar-ne un  que fos adient per totes les canyes que volia portar, després per fer-les entrar i, finalment, per poder-les embarcar. Em volien cobrar tants calés pel sol fet de posar un insignificant tub dins la bodega d’un avió comercial, que vaig decidir invertir els nervis, la paciència, l’estrès  i els diners als meus fills, que m’acompanyaven al viatge.


És important -per qualsevol esportista- poder practicar la seva afició amb el seu propi material, ja sigui pescador, ciclista, esquiador o golfista; de la mateixa manera que és essencial per un músic transportar el seu instrument, tan si és una trompeta, una guitarra o un piano. -Tot i cap dins un avió!- et diran totes les agències de viatges... però tot té un preu, i tres-cents euros per portar 6 canyes ho vaig trobar un robatori a mà alçada.


Renunciar a les canyes em va saber molt greu. Vaig comprar un equip complert de slow jigging expressament per el viatge. Volia portar una canya d’slow, una de jigging més potent, i tres d’spinning polivalents. Per pescar a la barca no hi havia problema, perquè el capità ja me’n llogaria un parell, però privar-se de pescar des de costa la resta de dies era un peatge massa exigent. Finalment, vaig comprar una canya d’spinning tipus travel que em va anar de meravella... per tancar la maleta, vull dir.


Dos carrets de gama alta, una canya de viatge, esquers seleccionats, 2 baixos de fluoro, grapes, anelles i varis, armilla, gorra, ulleres polaritzades i para de comptar... que omplir maletes per passar deu dies de vacances quatre persones és una odissea no apta per pescadors aficionats. Il·lusions i expectatives màximes, materials ajustats a la realitat, tots repartits en diverses maletes, no sigui que se n’extraviï alguna i quedis cardat.



I res... que el taxi em deixa prop d’un pantalà.  Viatge de vint-i-tres hores infernal, jet lag, son, ressaca, nervis, perdut a les fosques en una marina desconeguda, sense internet per buscar ni telèfon per avisar,... no és la millor manera de començar la jornada de pesca de la teva vida.  Ja ho deia la dona que li feia molt poca gràcia deixar-me anar sol per Mèxic, sense mòbil i amb la delinqüència que hi ha allà... 


Ella patint al ressort de luxe i jo sol enmig d’enlloc, sense saber on anar. Estava cagat.