Podríem dir que ja no puc aguantar més, que la força de voluntat m’ha durat menys de quaranta-vuit hores, unes valuoses hores destinades a allò que alguns en volen dir vacances, mentre que d’altres prefereixen anomenar-les pel seu nom, llegeixis martiri, tortura, peregrinació i castedat, per ser educats i no perdre la reputació. És curiós veure que cada cop que entro o surto de l’hotel, sigui l’hora que sigui, surti al carrer o baixi a esmorzar o sopar, sempre hi ha homes (en plural) connectats a internet mitjançant la xarxa wifi. Tot són homes, i francament, jo també n’estic molt temptat, però aguantaré! El que no puc fer és desaprofitar aquests preciosos moments de tranquil·litat, així que, dos dies després d’arribar, començo el meu diari de vacances.
Són exactament les 22:17 hores, m’acabo d’aixecar del llit inventant-me per enèssima vegada el conte de la princesa de la Cova del Drac de Mallorca, que precisament aquest matí hem visitat. Sospesant les opcions reals, diria que ara mateix en tinc tres a l’abast:
- La primera opció seria anar a pescar, però amb el mal temps que ronda per ses illes aquesta setmana, i per desgràcia m’ha anat a tocar la única platja que sembla un estany, res estrany si el vent bufa de tramuntana i és al sud on ens hem atrinxerat.
- La segona opció seria anar al hall de l’hotel (l’entrada vaja) i connectar-me de gratis al blog i començar a vomitar-vos frases. Em motiva fer-ho, seure en un d’aquells còmodes sofàs i anar descrivint la gent que passeja per allà, però mirat fredament em fastigueja una mica descriure les rosses que he repassat de dalt a baix perquè precisament, la que m’agrada més de totes elles, és la meva dona que tinc dormint a l’habitació del costat. No ens hem divorciat, és que estem en un apart-hotel, i la cambra consta de cuina- menjador (on estic aramateix), bany i habitació.
- La tercera seria baixar al bar, però què hi guanyaria? Més aviat res, m’hi deixaria la cartera i acabaria segurament parlant amb alemany, o el que seria pitjor: parlant castellà! No estic entrenat per competir amb aquestes velles... que de guapes no en són massa, però d’estómac, cartera i aguant em donen mil “patades”. Aquest vespre, a dos quarts de nou, hi havia quatre iaies (de més de setanta anys!) cardant-se un cubata cada una! (i a saber què més vindrà).
- La quarta opció, i aquesta seria de regal, vindria a ser una utopia (i per això ja no la contemplava abans). Es tracta d’entrar d’amagatotis a la nostra cambra i intentar carda-li mà a la meva dona i qui sap si temptejar alguna que altra rebolcada, això sí, sense despertar a cap dels dos terroristes integrals que domen amb ella, perquè m’hi jugo la vida!
Però què voleu que us digui.... si us he de ser franc, el que em ve realment de gust, el que sí tinc ganes de fer és passar de tot, deixar-me anar, anar al llit, liar-me a bufetades si cal, guanyar-me el lloc, deixar-me caure mort i dormir fins demà.
Vaig a clapar, que estic mort de veritat... cansa molt més fer vacances amb mainada que anar a treballar! Ni sexe ni òsties... ara mateix no me la podria ni pelar. Hi ha moltes coses interessants per contar, però no tinc temps ni ganes. No em concentro, així que vaig a clapar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada