Tinc la dona ben estressada, escagarrinada amb la previsió de temporal de mar, els nens excitadíssims, i a mi ja em veieu... treballant. D'aquí a poques hores hem de marxar, i ja en fa unes quantes que estic remenant. Crec que ja puc marxar tranquil: els he deixat la feina de dos dies a punt, les màquines en perfecte estat, les factures a punt d'entregar i el cotxe a punt per repartir. Sembla extrany que sigui capaç de programar la feina de quatre persones i que, per contra, no tingui nassos de fer la bossa dels nens.
Hem acabat fent un canvi lògic de maletes, la gran per la maniada i la petita per nosaltres dos (i mireu que les dones ja n'ocupen, de lloc!). Quanta robeta que hi ha! Sense ni tan sols acabar el matí, a en Nil l'hem canviat un parell de cops, així que ni se'm passa pel cap la robeta bruta que hi haurà d'aquí a divendres. De vegades em dóna la sensació que rento més roba a casa que a la feina, i poca broma... que tinc una bugaderia industrial jo! Trenta bodys, vint-i-cinc calcetes, quaranta mitjons, de pantalons i jerseiets la tira... però nena, si jo en porto només dos! Si fer una maleta és ben simple: que sóm fora cinc dies? Donc cinc calçotets, cinc parells de mitjons, cinc samarretes dos jerseis i dos pantalons. La màquina d'afeitar, el raspall de dents i colònia, per si les mosques. Ah, i un altre parell de sabates per si fa fred. Altra cosa és la bossa de la pesca.... hihihi. Seriosament: una canya, un carret, dos rapales llargs, dos de petits i dos jigs. Mosquetons, fil pel baix, tisores i el llum frontal. No em vull obsessionar amb el material de pesca perquè coneixent-me, no hi acabaré anant.
Segur que desitjaré que arribi la vesprada per fer dormir els nens, saltar la balconada i començar a llençar rapales. Ja vaig triar l'Hotel amb puteria, tota la que em van deixar, clar: a dos passos de la platja, a 400m del port, i a 500m d'uns penya-segats. Però com que ja sé de què va això d'anar en familia, no crec ni que desenfundi la canya, però per ganes i possibilitats, més val portar-la i no quedar cardat.
Em toca fer de taxi, de papa, de psicòloeg si cal (està angoixada amb lo del temporal), hauré de fer de tot, menys del que més ens agrada: d'amant. I és que no hi ha temps, per cullonades! Molts ja en sou conscients del que absorbeixen la canalla, i si a sobre hi porto la canya i l'ordinador, ja em direu quan temps em queda per fer l'amor o marranades? No podré mai!
Per fer menys dur el tràngul, ja fa temps que m'estic desintoxicant de tots els meus vicis. Fa anys vaig deixar de fumar, he deixat de banda el fòrum, he deixat de mamar i el sexe no l'he deixat encara, pel simple fet que no em puc desempellegar de la meva mà! Això sí que és un bon vici... i aquest no fa mal! Ni ressaca, ni mal de cap, calma els nervis i l'ansietat, això sí, si n'abuso una mica ho noto a les cames, que em fan figa, i cada cop em costa més de recuperar-me. Ja no sóc el que era, ni ho seré mai.
En fi, que me'n vaig. Si hi ha conexió a l'hotel igual entro una estona i us explico si ens hem marejat al vaixell, si les ties estan bones i van calentes, si he pescat alguna cosa interessant però, per ventura (que diu el jefe de Mallorca, el de Pesca d'Illes), espero de tot cor que no tingui temps de res més que d'estar putejat per la mainada i amargat pels mals de cap, i de peus, de la senyora. És el que hi ha, i no cal donar-hi més voltes.
Ara sí, que ja pita la màquina. Fins aviat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada