Escric per vosaltres

".......VAL LA PENA!!!!! Moltes felicitats pel blog, val realment la pena de passar per aqui, et sents identificat amb moltes de les histories de la cannalla, .......... "

Missatges com aquest són els que m'omplen de joia, o com diria abans de sentar el cap, em fan venir trempera i ganes de treballar. Existeixen molts fòrums i blogs que parlen de pesca, però n'hi deu haver molt pocs que parlen de la realitat. A mi m'encanta fer-ho: quan estic comprant en botiguetes de roba i em poso catxondo mirant les dependentes, quan intento cardar un clau i no hi ha manera, quan em deixo la bata de la nena (com avui) i miro pel vidre de fora com es posa la bata de pintura,... Sé que a  ella li és igual però me n'adono que l'he cagat, que no sóc un súper-papa, però són aquells moments tant especials que fan que me n'adoni del que és realment important: que l'estimo tant que, fins i tot tonteries com aquesta, em fa mal. Tenia en Nil als braços en aquell moment, amb les galtones vermelles i mossegant-me el nas amb la única denteta que té. Quin moment més impressionant!

Pescar un llobarro de 3kg a jigging em pot donar certa fama, us puc fer trempar narrant històries passades al mar, però això passa de tant en tant, és tan sols un cop de sort, ser i saber estar en el lloc adequat en el moment precís. Tot el que fa referència a la pesca és fruit de l'atzar, de la casualitat (i també del treball). Els fills, la dona, la família, els amics, la sogra, l'amant, tot el que fa referència a les persones ens ho hem de treballar dia a dia, i mantenir viu tot aquest veritable ecosistema emocional és realment difícil, i s'ha de ser constant. Sí, sí, he dit l'amant, no cal que reculis la mirada per tornar-ho a repassar. És una tàctica, un recurs per aconseguir audiència i fidelitat, he estat en el millor fòrum que mai s'ha creat, i he practicat de valent... sé el que em faig.

La meva (o nostra) audiència està formada, en sóc plenament conscient, per pescadors aficionats que volen llegir històries de peixos i del mar. El meu objectiu però, el tinc més que clar: mantenir-vos enganxats donant-vos tot allò que us agrada i aconseguir, més tard o més aviat, que siguin les vostres dones i vosaltres mateixos qui busquin temes del dia a dia i no històries al meu diari de pesca. Al fòrumdepesca.com  hi volia encabir les vostres dones, fer-les participar, donar elements de judici, escriure sobre coses que ens passen als homes quan deixem de ser homes per tornar-nos només papes, i fer-les-hi veure que això ens fa mal, que ens sentim desplaçats, indesitjats al llit, que ens veiem en un segon pla; però que sàpiguen també que ens esforcem molt dia a dia per ser bons papes, però que costa molt i, certament, sabem que com "la mama" no n'hi ha cap al món. També és bo que sàpiguen que les estimem, i molt, malgrat els fills ens ho roben tot.

Com que tampoc m'agrada fer-vos perdre el temps, que per un autònom i "jefe" com jo va car, us explicaré tot seguit el que tinc posat al cap. Ho he d'escriure tot encara, d'idees no me'n falten però per mi és molt impoprtant els vostres comentaris, perquè necessito saber què us agrada, el que no també (i el perquè), el que us engoixa, en definitiva: de què voleu parlar.

 Primera Pedra està obert a tots vosaltres, això no és un blog normal:

Tinc un parell d'espines clavades, sé que no m'he portat del tot bé i em vull reincerir socialment i per cable també (o va per antena?). Tinc dos temes per vomitar, i llavors em poso a escriure amb ganes, perquè em dóna la gana i pel gust de fer-vos passar una estona agradable. Els temes que vindran i ja tinc plantejats són:

- "Rumors" i "pescant amb l'enemic" (on demano perdó a un company).

- "Audiències" (on intento justificar les meves anades d'olla i el meu personatge "el fantasma")

- "La sireneta i el llop de mar" (on una preciositat em carda una senyora mamada amb el seu home a la mateixa barca (o el seu oncle, o avi? no ho tinc clar)).

I a improvitzar!

Per cert, moltes gràcies per donar-me tanta energia, Albert. Mira que m'has fet dubtar... però quan he entrat a les estadístiques, ho he vist ben clar! Tinc entrades d'espanya, dels Estats Units i com no, de Papúa Nova Guinea... hahahahaha, prepara't Albert, que si amb una canalla ja deveu anar de bòlid, ni t'imagines el que t'espera ben aviat...

una abraçada.