Whatsupps de paper

Aula de química, 1993. Els whatsupps eren fets de paper i els passàvem a mà, rudimentàriament, això sí: escrivíem els missatges amb totes les paraules senceres i molt poques faltes d’ortografia, per ser adolescents. Mai aprovaríem la química, no era del nostre interès.

 - Has vist com se li marquen les calces?!- m’escriu en Perla en una punta de la seva llibreta.

- No... què va! Quan tu li has vist la ratlla als pantalons jo ja li he tret els sostenidors, innocent!- li vaig replicar, amb llapis, a la meva.

- Vas fooort! Vols jugar amb foc?! Vigila nanu, que cremo!

I ens fotíem a riure. No calia escriure les nostres reaccions posant emoticons perquè, simplement, les vèiem. Tenies el teu interlocutor tant a prop que li podies olorar l’aixella, sobretot els dies que sortíem de gimnàs, on rondàvem les mosses de la classe com un parell de voltors. Si en aquella època haguessin existit els tangues i les malles ajustades del decathlon, senzillament, ens hauríem mort.

- T’imagines petar-li el culet a aquesta mala puta?

- Vols ser una mica més fi, idiota? No m’estranya que t’hagis de matar a palles, nanu. A qui vols seduir, parlant així? Va, curra’t-ho una mica!

- Molt bé, poeta... a veure què et sembla això: Vas amb moto amb la profe al darrera, aixeques la roda i se t’arrapa fort. A la tercera corba amb genoll a terra t’agafa el paquet i et descorda la cremallera... – escriu  la nota amb cara de posar-se malalt i tot.

- Però tu ets idiota, no?! Com vols seduir aquesta bellesa anant amb moto i fotent-li cops de cap amb el casc! Joder tiu, no m’estranya que no ens mengem ni un  rosco, eh... Don Juan?!

- Ja ho sé! Ja ho tinc! Anem amb Ferrari, el d’en Magnum. Som a Hawai: el mar, el sol... Vaig tant ràpid que es posa calenta, em passa la mà per la cuixa, me la xupa mentre anem a la mansió i li peto el cul a l’habitació. Ei!: sió, ció! He fet un poema!

- Mmmm, vas bé, cirerer! Ja et veig... amb un bigoti de pèl moixí, la pobra mestra estrangulada amb el cinturó de seguretat, en TC black power rondant l’escena amb l’helicòpter... i en Higgings petant-te el cul a la mansió del sr Màsters!

- En Higgings és el sr Màsters! I tu què? Ja m’has xafat la meva història d’amor! Aviam, espavilat... a veure si em fas trempar. T’hi hauràs de lluir, que avui ja porto dos manoles.

- Només dos? Ahir me’n vaig cardar tres.

- Jo cinc!- vam esclatar a riure i, evidentment, ens van fer crits.

-A veure, vosaltres dos. O pareu o us envio immediatament al despatx del director.

I, en silenci, vaig començar a escriure.

- Anem amb barca: sense casc, sense cinturó, amb el sol i el vent a la cara.

- Si home, sí... posats a inventar, digues que vas a pescar peixos, perquè a aquesta pava no la pescaràs mai!

-Barca, pesca y sexe, a qui li pot agradar una cosa així? Ja s’ha de ser pringat, ja. Mmmm.. ho podem provar.

Així que vaig començar a escriure bestieses a la llibreta, en silenci, per no aixecar la veda de les visites al despatx del boss, mentre el Perla anava llegint de reüll.

 - Ei, per cert: digues el nom d’un peix, que no en tinc ni puta idea.

- Una carpa? Truita??

-De mar, idiota! I gros.

- Un tauró.

-Vols dir que n’hi ha, de taurons? Mires massa la Tele...

- Una tonyina, o un peix espasa!

-Bé, bé, bé, bé... Barca, sol, pesca, tonyina i la profe de química. Els quatre grans elements i la protagonista.

-Polvo o mamada?

-Doncs no ho sé... ja veurem.

-Tot, home.. total, no la podràs tocar mai...

I va ser, al llegir aquelles últimes paraules, quan ho vaig veure clar: mai la podria tocar.

Imagina’t que vas en barca sense cap direcció concreta. No has de portar casc, no hi ha carretera, ni cotxes, cap senyal ni semàfor que et faci torbar. La barca és petita i ràpida (com la teva moto però més silenciosa, clar). No t’has de menjar el fum del trànsit ni posar l’intermitent quan vulguis girar. Fa fred, però el sol de migdia t’escalfa la cara i les mans. Mires al teu costat i veus la professora de química amb aquell mig somriure que ens posa tant. Els cabells se li mouen exactament igual que en la teva fantasia del Ferrari, però no l’has de portar lligada amb el cinturó de seguretat, només es respira llibertat.

Us mireu tímidament, no goses dir res. De fet, no pots dir res perquè estàs petrificat. Només tens ulls per ella, esteu tan a prop un de l’altre que perds el mar de vista i una onada petita desestabilitza la barca i us foteu un cop de cap innocent, natural, gens forçat. Esclateu a riure, redueixes la marxa i us quedeu mirant fixament. Es fa el silenci. Observes al detall el seu llavi humit, tremolós, expectant. Saps que és el moment ideal per besar-la, però no ho fas.

Et crema la panxa, estàs tremolant. No saps què et passa, tens la dona dels teus somnis al costat, esteu sols al mig del mar, l’has tocat i t’has enrampat. Notes com tota l’energia que duus tant temps acumulada s’ha alliberat en un sol instant i comences a entendre l’origen dels planetes perquè vius un BIG BANG en les teves pròpies carns, comprens que la química no pot explicar-se, s’ha d’experimentar. Sents els àtoms, fins i tot els protons, neutrons i els electrons que el formen com s’exciten i et fan pessigolles als collons. No trempes perquè estàs massa nerviós, però sents la química que hi ha entre els dos per tot el teu cos: et suen les mans, et tremola el pols, les papallones et foten cosses a la panxa i sents com se t’enrampen els ous. És com si posessis la llengua a la pista de l’Excalestric, però en comptes de sentir aquell pessigolleig a la llengua, el sens als pebrots. Saps que t’estàs tornant perillós, que la lluna plena farà aflorar en qualsevol moment l’home llop, que el Dr Jekyll s’està convertint en Mr Hyde, que la Massa està rebentant els pantalons de la trempera que t’està incomodant, però ets massa poca cosa per tanta dona, i sents que la por s’està apoderant dels teus instints animals, que la força bruta que t’empeny a sodomitzar la professora que et cateja i t’està putejant es transforma en simples carícies de color rosa i que totes les paraules malsonants que li has dedicat fins el dia d’avui es  tornen dolces, agradables, pomposes. Sembles un idiota. Canvies el rugir del motor per la brisa del mar, el punck per balades que fan plorar, la força per sensibilitat, la ràbia per amor i el sexe per amistat. És, en aquell precís instant, quan veus que estàs desarmat, que no pots lluitar contra el que sents i entens que, finalment, estàs bojament enamorat.   

Has de reaccionar! Necessites fer alguna cosa, tens la dona perfecta al teu costat, desitjosa de carn i a tu lo únic que et preocupa en aquest instant són els pèls de la cigala que se t’estan estirant. Fa mal. Et mous de manera incòmode i ella et pregunta, amb veu pausada i dolça, si et passa res. No saps què contestar, estàs tremolant i, amb un gest obligat per les circumstàncies, et poses dret, li fots gas a fons al motor de la barca i sortiu volant a mar obert, sense saber on vas ni quina és aquella força tant tremenda que et paralitza i no et deixa actuar com ho faria un home de veritat. Deu ser que encara som massa nens, potser no estem preparats per viure els somnis d’un parell d’adolescents inexperts en l’art d’estimar.

Fixes la vista a proa amb el gas avall, passant de la profe,  fent-te l’interessant. Intentes no pensar-hi, voldries concentrar-te en pilotar aquella nau, però la química continua fent de les seves, no pots evitar pensar que la teva polla està a escassos vuitanta centímetres de la seva boqueta, i notes com la punteta del teu amor propi està suquejant. Donaries el que fos per descordar-te i alliberar la bèstia per deixar-la respirar, però optes per donar gas avall, agafar el timó amb força i marxar tant de pressa com puguis d’allà. Els ous et comencen a fer mal, saps que si no t’alliberes d’aquella pressió constant, acabaràs rebentant. Estàs dret, ella encara seu, al teu costat. Us toqueu les cames i, conscientment, utilitzes el vaivé de les onades per acariciar la seva cama amb la teva, tocar-li la cuixa amb la part externa del teu genoll dret mentre la teva cigala fuig amunt mirant a l’esquerra per intentant fugir d’aquella situació tan perversa. La trempera que tens és infinita i es fa notar. La veu, s'hi fixa.

Et pregunta si estàs còmode navegant dret. Només pots  moure el cap afirmativament perquè ja no et queda ni veu, i et comenta que li dóna la sensació que no hi caps, que l’empenys amb el genoll com si la volguessis fer fora. No!,no... perdona... jo... el que volia... el que pretenia... Et veu tant acollonit que ha de dissimular, però es posa a riure. S’ho està passant bé i això et relaxa una mica, però ho estàs passant molt malament, fas el ridícul. Ella és més gran que tu, et dóna mil voltes, sap el que ha de fer, així que no obris la boca, estigues calladet, no li toquis un pèl i comença a empollar la taula periòdica dels elements químics, que tenim examen la setmana que ve.

Ho veus, home? Si et portes bé, ella et compensa i, amb un gest semblant al d’una gata en zel, s’asseu al darrera teu. Obres una mica les cames i ella posa la seva just al mig de les teves. Et gires, la mires i somrius. Si ella no diu res, no la caguis tu ara... fixa la vista al davant, carda-li gas a la burra i deixa’t seduir...

El vent és fred i passa molt de pressa per la teva cara però, tot i tenir-la al darrera, pots olorar-la, sentir-la entrelligada cama sí, cama també. Fa olor de net, sense estridències, sense perfums que emmascarin l’essència dels teus desitjos més interns. Tanca les seves cames amb força i t’empresona, et fa seva. Amb el seu dit índex comença a resseguir la costura exterior dels teus texans preferits, aquells que et marquen un bon culet. Només de sentir el seu dit a la teva cama saps que t’has convertit en el seu pres, que estàs perdut i que, per primera vegada en la teva miserable existència, et sents l’home més feliç del planeta, l’elegit, l’únic. Tanques els ulls un moment i notes la seva mà esquerra com juga amb el teu bessó ferm. L’acaricia, puja cap amunt per l’interior de la cuixa fins tocar la frontera que marca la galta del teu cul. Para. Baixa, i puja de nou, resseguint amb força el contorn de la galta esquerra amb un sol dit. S’hi ha fixat bé: sap que desvies cap a l’esquerra, i contorneja la teva cintura amb els dits i els fa lliscar sensualment fins arribar al paquet. Se’t talla la respiració i ella l’oprimeix amb tot el palmell de la mà, escrutant tot el perfil del teu joguet amb els seus dits experts.

Deixa’t fer, no facis res.

Continues amb les mans fermes al timó, la palanca del gas està encastada al panell de control, portes al límit els cavalls desbocats del motor, et falta aire, respires fons. No pots evitar abaixar la vista per observar-li les mans. Voldries ajudar-la a descordar la tira de botons que t’empresonen, t’arrancaries de cop els pantalons però et diverteix i, sobretot, t’excita veure com ho fa ella. Posa la mà directament dins els calçotets i t’agafa els dos ous. Té la mà freda, el contrast de temperatures és tant bèstia que no pots reprimir un espasme i un petit gemec que sembla un crit de nen. Perdona, et diu, dec tenir la mà freda... la treu del paquet i te la posa a l’esquena. Mmmm. Abaixes el ritme del gas perquè sents que perds el control, tanques els ulls i sents la seva mà com et recorre el dors, posant-te la pell de gallina, excitant-te els mugrons. Notes que la seva mà adquireix la temperatura del teu cos, però aquelles carícies expertes et mantenen la pell de gallina i els mugrons durs com els teus ous. Abaixa la mà passant els dits per l’estómac, per la panxona, marca un parell de cercles pel melic i hi fica un dels seus dits. No s’hi entreté massa, obre la mà i recorre els quatre dits avall, com si llaurés suaument un camp ple de blat, i aprecies a la teva pell la importància de les quatre barres, el que significa estampar un símbol per a l’eternitat. Sens dubte, aquells quatre dits assenyalen el camí a la llibertat.

Juga amb la teva sensibilitat. Li agrada. En sap. Finalment, abaixa un xic els calçotets i agafes aire, veus el teu membre com suqueja, està ben vermell després d’aguantar tanta pressió durant tanta estona. L’acaricia, abaixa un xic més la pell i et passa un dit per la mullena, donant voltes a la punta del teu màstil. Redueixes velocitat perquè perds els sentits. Navegues en silenci, a ulls clucs, assaborint el que t’està oferint. Busca els ous, que els tens ficats endins, espera uns segons que el tel es regeneri i prem el conducte espermàtic amb el dit polze fins la punta de la teva cigala, fent aparèixer una altra glopada de líquid transparent. I torna a jugar sensualment, agafant la teva polla amb la mà, pelant-te-la a poc a poquet, i fregant  el dit polze per la punteta fent cercles fins deixar-la seca. Es posa el dit a la boca i l’unta amb saliva generosa, buscant altre cop la teva sensibilitat extrema on ja no hi queden sentiments.  No vull que t’encetis, et diu, podria tenir problemes greus... Jo sí que tinc un problema greu... no aguanto més... li dius posant punt mort, parant el motor, girant-te de perfil i mostrant-li tot el teu dolor. Li mires la cara de vici que posa observant la teva cigala, memoritzes aquella imatge per totes les palles que et faràs fins el dia que et moris. Et gires i li mostres obertament tot el seu esplendor i, sense deixar de mirar-te la cigala, deixa anar un se m’està fent la boca aigua, que t’acaba de matar del tot.

L’agafa amb una mà, hi apropa els llavis, obre la boca i se la fica tota, fins el fons. Els ulls se’t giren, perds el món de vista, sents que les cames et tremolen i perds el control. Caus enrere i recolzes el teu cul al timó. Mires el que tantes vegades havies imaginat, ho vius, no t’ho creus. És meravellós. Li apartes amb un dit la cortina de cabells per veure-li la cara, la boca, les mans prenent amb força el teu pollot. Vols mirar-me? Et pregunta mentre es lliga els cabells en una cua mal feta, ideal per a la ocasió. Mira’m. No facis res. Et llepa els ous, els busca amb la llengua, els xucla mentre te la pela suaument amb la mà esquerra. Passa la llengua pel costat de la polla, una i altra vegada, i se la fica a la boca altra cop. T’agafa el cul amb les dues mans, una a cada galta, el poses dur i el prem fort. Agafa aire, tanca els ulls i se l’empassa tota. Sembla que no en tingui prou, encasta la seva cara al teu pubis i fa força amb les seves mans sobre el teu cul per arribar fins el fons. T’ha dit que no facis res, que no la toquis, però no pots aguantar més, i agafant-li el cap amb les dues mans, te li folles la boca fins buidar-te dins seu.

Et sents morir viu.

Obres els ulls i observes un fil de llet que li regalima per la comissura del llavi. Està assaborint el teu plaer, xuclant la resta de l’home que hi havia als seus braços feia un moment. El nen torna a poc a poquet, aixeca la vista i veu, a escassos tres-cents metres, un atac bestial de tonyines a superfície. És el somni de tot pescador, ella ho sap, vol el teu plaer i et demana un moment, que te l’escuro bé.

I ja et veig, Perla, tremolant de gust i lluitant amb una tonyina que et xuclarà la poca energia que et queda. La profe de química et mira, s’acosta i merda... m’ha vist.

- Vols fer el favor d’explicar-nos a tots perquè escrius tant, en una classe de química? – em pregunta agafant-me la llibreta i deixant-me en evidència davant en Perla i tota la classe.

No vaig poder dir res. Mentre els companys feien exercicis que acabarien a casa per deures i jo suava dels nervis com un porc per San Martí, la mestra de química, asseguda a la seva taula,  llegia tot el que havia escrit. Em volia morir. Desitjava, amb totes les meves forces, que se m’empassés la terra, que un llamp em fulminés cada moment que, tota seriosa, aixecava els ulls de la meva llibreta i em clavava la seva mirada fixament.

Es va aixecar de la seva cadira i, sense dir res, em va deixar la llibreta oberta sobre el meu pupitre.  A l’hora del pati et vull veure al meu despatx va anotar en llapis, just al final del meu relat. Estava sentenciat. Dues hores més tard, que se’m van fer eternes, mort de vergonya i assegut a soles, davant seu, només podia mirar el terra.

- Suposo que et queda clar que la química no l’aprovaràs en els tres cursos que et queden o fins que, déu no vulgui, em facin fora d’aquest centre. És evident que tu ets més de lletres i jo de ciències, que la raó impera en el meu univers i tu dónes ales a la imaginació i saps imprimir màgia en qualsevol situació que se’t presenta. Suposo que ara ets massa jove, massa fantasiós, però comences a tenir una edat per començar a posar els peus a terra. Madura, si et plau – m’anava alliçonant amb veu severa.- Obre els ulls. Analitzem la situació: la barca, el Ferarri, Hawai... d’on has tret això de pescar tonyines?, la mansió, totes aquestes coses, qui sap, s’aconsegueixen estudiant molt i no ets precisament l’exemple a segui per ningú, en aquest aspecte. Pot ser que et toqui la loteria, tens una possibilitat entre deu mil milions... així que, jo de tu, cremaria ara mateix aquest paper, davant meu, i em demanaria perdó per tota la resta que has escrit.

Paralitzat pel pànic que sentia, vaig accedir a tot el que em manava la mestra de química sense pensar-m’ho ni un moment i em vaig dedicar a esmicolar aquells quatre fulls davant seu, mentre ella, més alleugida, anava  dirigint-se a la porta molt lentament  regalant-me l’últim consell del dia:

- Reacciona, nen. Ni barca, ni Ferrari, ni tonyines, ni apartament. La vida és així, vés acostumant-hi. Mai aconseguiràs el que desitges, almenys tot allò que no depengui de mi.

 -No em toquis. No facis ni diguis res i, sobretot, que res no surti d’aquí – va advertir-me mentre posava la clau al pany.

 -De la meva boca, vull dir.