El sexe

 Gràcies a déu que això s’acaba... per fi podrem tornar a treballar, retrobar-nos amb la necessària monotonia, endreçar la mainada a l’escola, tornar a ser persones lliures i respirar amb tranquil·litat.  Dues setmanes d’excitació constant, de crits, baralles, discussions i d’absoluta felicitat costen de suportar. Estem d’acord que, els nens, amb la cara paguen i dónes tots els teus esforços per compensats. Són dies de feina, a l’empresa, dies de consum desmesurat que hem d’aprofitar però, hòstia... és que quan arribem a casa, enlloc de desconnectar, ens trobem enmig d’una house party que no s’acaba mai! 

M’he passat deu dies estressat. Als clients els importa ben poc si avui és Nadal, San Esteve, cap d’any o els Reis han deixat o no de passar: ells volen la feina i ja està. Els editors, que sí fan festa tots aquests dies, es preocupen prou de deixar-te unes quantes notes al correu desitjant-nos un bon Nadal i recordant-nos que comencen el dia 2, data límit per entregar el teu anéssim treball que tampoc cobraràs. Però no ens queixem, que tret del refredat que hem pillat tots fent dues hores i mitja de cua per dur la carta al Patge Reial, estem bé de salut i, això, és tot el que podem desitjar els autònoms i petits empresaris durant l’any que acabem d’encetar. Faltaria més que ens poguéssim queixar! I, a casa, igual...

Entres i tot és caos, tot s’amuntega: papers, vidre, regals, roba, plats... Fa dies que ningú es recorda del Tió que, com que ja ha cagat i li hem donat més hòsties que el pijo d’en Grey a la seva estimada verge de 21 anys, el tenim amagat a sota l’arbre de Nadal esperant no tornar a veure mai més en Nil amb un pal a les mans. Ai, l’arbre... pobret, que després de la foto de rigor no ha estat mai més el mateix. L’hem despullat unes cinquanta vegades, unes per jugar a futbol amb les boles (que llavors ningú vol tornar a penjar) o bé disfressant-nos de princeses amb les seves garnaldes... en fi, que des del pont de la puríssima podem estar contents que arribés mig decent al sopar del tió, com el pessebre, que aquest any l’hem comprat bo, de Playmobil, perquè a l’any passat no es va salvar ni el fill de déu! Van morir tots.

Tot això, els que sou pares, ja ho sabeu; hi hem posat tots pell morta: no som ningú i ho acceptem. Ara bé, el que no sabem, el que hem perdut tots de vista fa molt temps és allò que a tots els homes ens fa anar de cul i no podem posar-hi remei: trobar un petit forat, ni que siguin dos minuts de no res... per sentir-nos homes i practicar sexe a tort i a dret, més aviat dret... i en silenci, no fos cas que traumatitzis algun nen veient com escanyes i maltractes el teu pollet! Nanus... jo no sé com us va a vosaltres... però jo estic molt cansat de cardar-me palles... ni que fos un adolescent! Sabeu què? Que d’avui no passa.... Tinc un pla diabòlic, suprem! Els homes, per tal de cardar un polvo, som capaços de tot, fins i tot de seduir la nostra dona, per impossible que això sembli. Dinem i m’hi poso, comença l’acció.  No sabeu de què és capaç un home quan va a pixar i no es troba els ous... Voleu joc brut? Nosaltres, també en sabem... d’això.

-T’ajudo amb alguna cosa, reina?- deixo anar mentre paro la taula a cosses amb els nens. - Pensava que podríem dinar al menjador, avui també... com ho veus? Total... no ho tornarem a fer fins el Nadal que ve...

- Em sembla molt bé, als nens els agrada molt menjar a la taula de vidre.

- I embrutar estovalles i cadires....

-Com dius?- crida des de la cuina. – No et sento amb la Termomix.

-Res, dona... que vinc a tallar pernil i així et faig companyia. Mira, saps què? Seu. Ho faig tot jo, no pateixis per res... (i així, entre tall i tall, li cardo tres tragos al vi).

I res, com una seda. Com un cambrer, vull dir. M’he aixecat trenta vegades de taula! Que si la nena vol una torradeta, que si porta l’aigua natural que no sigui tant freda, falta una cullera pel nen.., pa, papa, pa! Papa, és que que.. és que papa... avui és festa: vull Fanta! Ei! Corre, que les gambes són volta i volta, que no valen res si et passes! No, no seguis... que mentre mengem això pots deixar el filet a foc lent... Ah! I quan tornis, porta la Fanta! No papa, la Fanta per mi... ara Trina, que en Nil vol Trina... que no t’enteres de res... Hòstia, que la sopa del nen està freda... escalfa-la una miqueta, amor meu. Ha dit hòstia, ha dit hòstia! Volia dir que l’any que ve comprem ostres... Però si no t’agraden, collons! Ohhh! Ha dit collons! El papa ha dit collons!  

Bé... perquè perdre el temps... ha estat un dinar, un dinar qualsevol. Fa cinc anys que no dinem plegats a taula, fa cinc anys que no acabo un dinar sense fer un viatge o altre... fa cinc anys que estic ideant un nou pla de seducció per follar-me la dona que tinc a casa, no la mama que comparteix pis amb mi.

-Apa, mireu en Floquet de neu que el papa endreça tota la taula, neteja tota la cuina, recull tota la merda del terra amb una pala i se’n va a provar la màquina d’afaitar nova que li han dut els Reis d’Orient. Us sembla bé? Quan baixi, encendré el foc i menjarem torronets.

Mare meva, quina fila que fas... amb aquest tiparru no m’estranya que la mestressa no et foti ni cas... qui t’ha vist i qui et veu... eh, xaval? Vinga, ànims! Que encara ho podem dissimular... A veure... comencem amb les patilles... “canviï l’accessori amb un clack i comenci suaument a...” ZASSS! Cagumtot! La patilla! Però on ha anat?! Apa nanu... ara l’altra... no si, semblaràs l’Últim Mohicano i no un pobre home que vol fotre un clau! Calb per sobre i ara, de postres, calb pels costats! Vinga, ànims.... que ara toca el matorral! La penso deixar ben enamorada amb el membre ben arreglat, semblarà que s’ho monti amb un altre!  A veure.... millor que seguis a la tassa del water, si no vols embussar la Roomba...  Hahahahaha, quines pessigolles que fa! Feia anys, des que jugava a la consola i el comandament vibrava, que no sentia una sensació tant estranya, però mai l’havia sentit allà baix! Així... molt bé... suau... Mira que bé ha quedat! Ui, si sembla molt més gran! Ara entenc els efectes especials de les pel·lícules porno... Au, ara el nas i les orelles, que quan més grans ens fem, més mal repartits surten els pèls! Una dutxeta ben calenta... ai, no, no... no et freguis gaire allà baix.... o tindrem problemes!

Calçotets de luxe, recent estrenats. Potser no és bona idea... que encara em deixarà borrissó al pobre calb. Texans que marquen, els que li agraden a ella... i  els que odio jo perquè no puc respirar. Un xic de desodorant, after shave en crema... i una camisa que em posava per anar a lligar. Cal? Sí, que d’això es tracta, de mullar!

  

-Que surts?- em pregunta la dona amb els ulls com a plats.

- No dona... m’he posat còmode...

- A qui vols enganyar?! Has vist, Alba, que guapo que va el papa?

- No has dit que menjàvem torronets, papa? On és el pijama? I les espardenyes? On vas amb aquesta oloreta i tan ben afaitat?

- Enlloc, princesa. És que avui vull triomfar! – deixo anar amb el misto encès a la mà. - I espera... que tinc amagada alguna sorpresa...

I mentre el foc cremava i els nens miraven el goril·la blanc, un servidor li ha començat a fer massatges als peus a la dona, per començar-la a ambientar.

- Caram, nen... t’hauré de compensar més tard...- em deixa anar sense pensar.

- Faltaria més, carinyo...

- Ui, vinga, nens... posem-nos la camisa del Barça, que comença el Derbi!

I jo que m’aixeco, pujo, i baixo amb la post de planxar... –Així aprofito l’estona, que aviat no podrem entrar a l’habitació del pànic!

I poso la planxa just al costat de la TV, per controlar el matx i les reaccions de la mestressa, que no em deixa de mirar. I planxo la camisa blanca nova del Tió, repassant el coll, els punys, les mànigues, l’espatlla, l’esquena i el davant. La deixo perfecta, i me la poso.

-Carai, el papa... avui se l’està buscant... Et queda bé, i amb els pantalons que a mi m’agraden... Saps que estàs molt sexy, així, tant guapo, i planxant?

Sexy... Sexy? M’ha dit sexy! Mmmm... que bé que sona, això! Em sembla que no m’ho havia dit mai! Estic triomfant, nanu... el pla funciona! Planxa i calla! No la caguis.... tu planxa... que avui acabes xucant!

I el munt de roba es va esgotant, s’acaba el partit, miro les rodes de premsa mentre la mestressa alimenta la canalla... i els marco amb la mirada, a veure si foten el camp...

-Dieu bona nit al papa... fins demà... que s’ha portat molt bé i això ho hem d’aprofitar...

-Sí, sí! Adéu, marxeu... ràpid... i tu baixa ben aviat... que t’espero amb la planxa ben encesa!

-Ui, el papa... Tu acaba la feina, amor meu... que no saps el que t’espera...

-Yupiiiiii!

I baixa al cap de mitja horeta (que se’m fa molt llarga, per cert) i quan sento les passes a l’escala, tanco la Tele i premo el botó del play. Sona One, d’U2, i apareix amb els ulls brillants i un somriure que no li veia a la cara des de feia molts anys.

-He atiat el foc... Una copeta de cava? – i li allargo la mà amb una copa glaçada.

-Mmmm. Val a dir que t’ho has currat... m’has impressionat. Vaig ben molla.

- T’he posat calenta, eh?!... sabia que el meu pla no podia fallar.

-No. Tinc la regla... però tan se val, tinc uns altres plans per tu, aquest vespre –em deixa anar mentre ballem i brindem per un bon any. –Hi ha una cosa que fa molt que no fem i em ve molt i molt de gust, saps?

-Ah... si? – pregunto bavejant, clavant-li la cigala a la cuixa i les urpes al cul.

-Si. Els nens dormen, ho tens tot en ordre, la roba planxada, la cuina neta...

- I he posat dues rentadores! Dues!

-... les rentadores, el rentaplats... ho sé, t’he estat observant. Estic meravellada, em sembla que m’he tornat a enamorar, faria qualsevol cosa que em demanessis... estic disposada a tot...

-Ah si?! Jo també! Jo també! T’estimo!  Ara mateix faria qualsevol cosa per tu! Què vols? Quin és el teu desig? Digues, què vols que fem???!!!

-Per fi! Em pensava que mai m’ho diries.... és que per fer això necessitem calma i que els nens dormin... fa molt temps que espero aquest moment...

-Jo també! Jo també!!! El que vulguis, nenaaaa!!!

-Rentem les cortines, nen?!