Et volia donar les gràcies, Martin, per confiar amb mi. Saps que pesco poc,
que no mostro les captures que faig al meu blog, que m’agrada més escriure poesia que reportatges
o tècniques de pesca, que el meu estil no lliga massa amb el que demana un
pescador. Veus que tinc pocs seguidors, que escric amb la meva llengua perquè
és amb la que em sento més a gust, que el meu blog té poc ressò. Però t’has
mantingut ferm, has cregut amb mi per sobre de tot i això sí em fa feliç, em fa
sentir poderós, segur de mi mateix. Sentir la confiança d’una persona em dóna
la força, l’energia, la màgia i la
tendresa que necessito per crear del no res tot un nou món.
L’any passat va ser dur (parlo també d’aquest), i em vaig prometre no comprar més
esquers. Em vaig proposar, ja que havia tingut la sort que et fixessis amb
nosaltres, que per cada DUO que m’enviessis del Japó, compraria un llibre per
llegir. Gràcies Martin, perquè mai havia llegit tant! A cada esquer gratuït,
(que saps que me’ls guanyo), calés invertits en novel·les de tot tipus. Estic
satisfet amb aquest propòsit. Feia més de deu anys -des que vaig deixar els
estudis- que no sospesava més que revistes de pesca assegut al water o estirat al llit.
On anava... Ah!, a l’agraïment. “Any nou, vida nova” diem per aquí, Martin: em proposo llegir tant o més que aquest any. De
moment, seguint la promesa que et vaig fer l’any passat, em toca comprar (i
llegir) dotze llibres més. Amén.
Aquest any però, amb tot el que hem anat parlant, desitjo una altra cosa:
per cada model nou de DUO que m’enviïs, vull escriure un conte per vosaltres nou.
Martin, ja t’he explicat quina és la situació que viu el meu país, saps
perquè és tant important per mi escriure en català. Entens perquè tinc tants
pocs seguidors, tant poques lectures al blog, però també saps que em sé posar
el mono de treball i que puc ser un bon professional, com a català que sóc.
Estimats companys de DUO: heu de saber que dotze esquers no compensen la
feina que faig, les hores que inverteixo i que ningú sap, la paciència que tinc
guardant fotos de captures, fent fotos de revista i posant-me la gorra que em
vau concedir. Us diré però, que teniu un nanu treballant per vosaltres que es
desviu per la seva feina amb passió, que m’escolta i em contesta els mails amb
devoció, que em pregunta per la família, per la feina, que vol saber com em
sento, que es preocupa per saber el que em cou per dins. Cuideu a en Martin
perquè s’ha convertit en un amic per mi i jo, pels amics, dono tot el que tinc.
Entre nosaltres: hi havia una cosa que em tocava els collons. M’emprenya
escriure en castellà perquè em suposa un esforç de traducció. Em feia mandra escriure els relats de pesca o
els contes de DUO que us havia promès per la vostra web. Vosaltres preferiu
l’anglès, i tonto jo, us dic que puc fer-ho en castellà si voleu, doncs al món
hi ha milions de possibles lectors, però quan en Martin em va dir que entenia
perfectament el que sentia per la meva llengua i pel meu petit país (ell va
viure el mateix a la antiga Unió Soviètica), vaig sentir que entrava al paradís.
Tots sabeu que no hi ha res que em motivi més que escriure per revistes
especialitzades, cert. Ara, però, hi ha una cosa que em motiva més encara: escriure
per una web del Japó, amb seguidors de tot el món i fer-ho amb la meva pròpia
llengua. Visc en català, parlo en català, penso amb català i sento amb català.
Sóc català i em sento molt orgullós de ser-ho i, com a tal, sóc un bon
professional i miro de fer una bona feina per quedar el màxim de bé amb tots
els que confien amb les meves possibilitats, com en Martin de Duo, la Cristina
de Pesca a Bordo, en Tomeu de Pesca d’Illes, en Manel de Subprof, en Jaume de
Liniapesca, l’Antonio de Formulapesca, en Joan del Fòrumdepesca, l’Anna i tots
vosaltres que doneu sentit a tot allò que fem, creiem i sentim. Així que, vagi
per vosaltres, lectors: gràcies a tots!
Martin: dotze esquers enviats, cinc models nous. Això vol dir cinc contes
de DUO. Al gener, ja en tindràs dos: un
en català a Pesca d’Illes que m’omple del tot i un en castellà a Pesca a Bordo
per donar-vos més difusió, perquè els catalans sabem fer de tot i pensem amb tots.
Fa tres setmanes que no vaig a pescar. Va ser un dia extraordinari,
meravellós. Podia haver entrat al fòrum com feia abans, o al blog, i
explicar-vos un relat dels que fan somiar. Us garanteixo, i tinc en Pep de
testimoni, que MAI havia pescat tant i peixos tant variats i bons. Però ara sé
callar i esperar, perquè quan els contes s’expliquen amb clama i a poc a poc,
són molt més bons.
El tercer conte de DUO no sé com començarà, tampoc com es dirà, no tinc
idea d’on es publicarà, ni quan, ni la
gent que m’hi voldrà acompanyar. Només sé com acabarà: amb una foto dedicada al
meu amic Martin de DUO.
Gràcies!
2 comentaris:
..... aixi que nomes en catali eh..... no, si encara seras un d'aquests separatistes malbats que vol deixar al pobres espanyols sense cap peix...... esque desdeluego....
Per cert nano, jo ja he tornat a emigrar (pude si que al final resultara que soc molt pajaru) ara hem instalat la niarada a Antwerpen, aixi que records i bones festes desde Antwerpen!
El dia 20 de Desembre volo cap a Catalinia amb un parell de canyes a esquilar cefalopodes desde la costa per C&R (es a dir per Coure i Rostir)
mite'l! Mr Albert!
Com va per les antípodes? Mira, no sabia qui eres fins que he vist el teu dibuix... ets un artista!
Es nota que has estudiat a l'escola catalana... si és que dominem els idiomes que t'hi cagues!
C&R... Coure i Rostir! hahahahha
Publica un comentari a l'entrada