Thank you, DUO!

 Et volia donar les gràcies, Martin, per confiar amb mi. Saps que pesco poc, que no mostro les captures que faig al meu blog, que  m’agrada més escriure poesia que reportatges o tècniques de pesca, que el meu estil no lliga massa amb el que demana un pescador. Veus que tinc pocs seguidors, que escric amb la meva llengua perquè és amb la que em sento més a gust, que el meu blog té poc ressò. Però t’has mantingut ferm, has cregut amb mi per sobre de tot i això sí em fa feliç, em fa sentir poderós, segur de mi mateix. Sentir la confiança d’una persona em dóna la força, l’energia, la màgia  i la tendresa que necessito per crear del no res tot un nou món.

L’any passat va ser dur (parlo també d’aquest), i em vaig prometre no comprar més esquers. Em vaig proposar, ja que havia tingut la sort que et fixessis amb nosaltres, que per cada DUO que m’enviessis del Japó, compraria un llibre per llegir. Gràcies Martin, perquè mai havia llegit tant! A cada esquer gratuït, (que saps que me’ls guanyo), calés invertits en novel·les de tot tipus. Estic satisfet amb aquest propòsit. Feia més de deu anys -des que vaig deixar els estudis- que no sospesava més que revistes de pesca assegut al water o estirat al llit.

On anava... Ah!, a l’agraïment. “Any nou, vida nova” diem per aquí, Martin: em proposo llegir tant o més que aquest any. De moment, seguint la promesa que et vaig fer l’any passat, em toca comprar (i llegir) dotze llibres més. Amén.

Aquest any però, amb tot el que hem anat parlant, desitjo una altra cosa: per cada model nou de DUO que m’enviïs, vull escriure un conte per vosaltres nou.

Martin, ja t’he explicat quina és la situació que viu el meu país, saps perquè és tant important per mi escriure en català. Entens perquè tinc tants pocs seguidors, tant poques lectures al blog, però també saps que em sé posar el mono de treball i que puc ser un bon professional, com a català que sóc.

Estimats companys de DUO: heu de saber que dotze esquers no compensen la feina que faig, les hores que inverteixo i que ningú sap, la paciència que tinc guardant fotos de captures, fent fotos de revista i posant-me la gorra que em vau concedir. Us diré però, que teniu un nanu treballant per vosaltres que es desviu per la seva feina amb passió, que m’escolta i em contesta els mails amb devoció, que em pregunta per la família, per la feina, que vol saber com em sento, que es preocupa per saber el que em cou per dins. Cuideu a en Martin perquè s’ha convertit en un amic per mi i jo, pels amics, dono tot el que tinc.

Entre nosaltres: hi havia una cosa que em tocava els collons. M’emprenya escriure en castellà perquè em suposa un esforç de traducció.  Em feia mandra escriure els relats de pesca o els contes de DUO que us havia promès per la vostra web. Vosaltres preferiu l’anglès, i tonto jo, us dic que puc fer-ho en castellà si voleu, doncs al món hi ha milions de possibles lectors, però quan en Martin em va dir que entenia perfectament el que sentia per la meva llengua i pel meu petit país (ell va viure el mateix a  la antiga Unió Soviètica), vaig sentir que entrava al paradís.

Tots sabeu que no hi ha res que em motivi més que escriure per revistes especialitzades, cert. Ara, però, hi ha una cosa que em motiva més encara: escriure per una web del Japó, amb seguidors de tot el món i fer-ho amb la meva pròpia llengua. Visc en català, parlo en català, penso amb català i sento amb català. Sóc català i em sento molt orgullós de ser-ho i, com a tal, sóc un bon professional i miro de fer una bona feina per quedar el màxim de bé amb tots els que confien amb les meves possibilitats, com en Martin de Duo, la Cristina de Pesca a Bordo, en Tomeu de Pesca d’Illes, en Manel de Subprof, en Jaume de Liniapesca, l’Antonio de Formulapesca, en Joan del Fòrumdepesca, l’Anna i tots vosaltres que doneu sentit a tot allò que fem, creiem i sentim. Així que, vagi per vosaltres, lectors: gràcies a tots!

Martin: dotze esquers enviats, cinc models nous. Això vol dir cinc contes de DUO. Al gener, ja en tindràs dos:  un en català a Pesca d’Illes que m’omple del tot i un en castellà a Pesca a Bordo per donar-vos més difusió, perquè els catalans sabem fer de tot  i pensem amb tots.

Fa tres setmanes que no vaig a pescar. Va ser un dia extraordinari, meravellós. Podia haver entrat al fòrum com feia abans, o al blog, i explicar-vos un relat dels que fan somiar. Us garanteixo, i tinc en Pep de testimoni, que MAI havia pescat tant i peixos tant variats i bons. Però ara sé callar i esperar, perquè quan els contes s’expliquen amb clama i a poc a poc, són molt més bons.

El tercer conte de DUO no sé com començarà, tampoc com es dirà, no tinc idea d’on es publicarà, ni quan, ni  la gent que m’hi voldrà acompanyar. Només sé com acabarà: amb una foto dedicada al meu amic Martin de DUO.

Gràcies!