He tocat fons...

He tocat fons. Ho reconec: sóc un merda. No me’n surto, no progresso, no aprenc res. Plego. Ara mateix, ho deixaria tot, em vendria tot el que tinc i començaria de nou. Segurament em compraria una bona bicicleta i, després d’un parell d’anyets d’entrenament, no només em trauria els quilos que em sobren, sinó que tornaria  a fer lo únic que sé fer: enganyar a la gent.

Sí, estaria bé.  Ben mirat, no seria tan difícil... Entraria en un fòrum nou, sabria què pensa, busca, necessita la gent i els ho donaria. En pocs mesos contactaria amb alguna revista i acabaria escrivint per ells. Total, a mi, el que em motiva no és pedalar o treure peix, sinó escriure; trobar l’excusa perfecta per captar l’atenció de qui em llegeix. Sobre què no m’importa, ho puc fer.

Potser sí estic travessant uns crisi passatgera, deu ser una mena de “recessió” com anunciava el passat govern... però jo sé que és una crisi, i de les gordes (o greus, que estem escrivint). Mareta meva, no sé com acabarà la cosa, però sé perfectament on ubicar el seu inici: partint la meva estimada lesath. A partir de llavors tot és merda (o capricis del destí, si em poso fi).

La meva lesath partida just a l’últim dia que acabo contracte d’amarrament.... bon començament. Pescàvem força aquells dies, tothom deia que l’estiu ha estat molt dolent en captures i jo me’n reia. “Espereu que posi la Duna a l’aigua a l’octubre...” pensava amb massa confiança i mala llet. Hem passat tot l’octubre, i res. Això tant m’és. A mi, el que em preocupa, és saber què he fet malament, a qui he ficat el dit a l’ull, què he de fer per sortir d’aquest carreró sense sortida o si, algun dia, senzillament, en sortiré viu. No puc més.

Resumiré:

Al juny parteixo la lesath i deixo escapar la barracuda més grossa que mai he vist. Fins aquí, està bé. Culpa meva per no deixar el fre lliure. Burro! Trec la barca de l’aigua i els dic que el motor rateja, que ho mirin bé. Fan la revisió, la pago i guardo la barca quatre mesos a Bianya sabent on, quan i amb què piquen els peixos. L’últim dia vam fer tallahams, bons espets, servioles i alguna cosa més. Bé!

Passo l’estiu súper tranquil, sense pensar amb la pesca ni tocar una canya amb 4 mesos. La dona contenta, els nens feliços i jo mort d’estrès, però resistint. Estreno l’Xzoga i pesco un llobarro a superfície! Bé!  Arriba el moment de posar la Duna a l’aigua i em començo a cagar amb déu...

No tinc temps, he d’aplaçar 15 dies més l’entrada a mar de la barca (pagant amarre igualment), ningú m’ajuda a rascar i pintar baixos i em quedo enganxat per la panxa sota el remolc, m’agafa un atac de “torticulis” mirant de convèncer el gos que m’estiri per una cama i de postre, quan arriba el meu cunyat de la feina, sense voler eh... fent maniobres amb el remolc de la barca li carda hòstia i em parteix la cua del motor!, Jo callat, i donant les gràcies... i amb el coll tort... i content, contentíssim al saber que el ferro que va sortir volant no era un tros d’hèlice!

Bé, que dono gràcies al cel i abans de sortir cap a Empuriabrava amb les canyes i tota la merda que portem al cim (deixem-ho per un altre capítol), intento baixar el motor per posar-lo en marxa i no funciona el trim.... que què vol dir?! Collons, que el motor no baixa! Au, cap a la puta nàutica...

No si, ja ho sabia jo que era una cosa molt estranya,  que no ho havien vist mai, que la peça que falla està literalment “embotida” perquè mai falla... doncs mira per on... m’ha anat a fallar a mi! Au, 160e només l’embotit... i calla, calla, no riguis... que poso la barca a l’aigua i el motor rateja igualment! Joder... si ja li vaig dir abans que fes la revisió i no han fet res... Com pot ser!!!!?

Tant és, aquests són problemes que es solucionen amb calés, no són problemes greus. He navegat sense poder moure el trim durant tres sortides i amb el cul apretadet cada cop que s’ennuegava el motor, però tot sigui per treure un bon peix, que abans de l’estiu sabia on eren i amb quin DUO fer-los picar. Els peixos... els heu vist vosaltres? Perquè jo, en tres sortides, no n’he vist ni un! Bé, sí.... Pescava amb un Surf de 15 cm, buscant peixos de 20 kg i mireu què vaig treure! Sí Pep, aquest és el DUO que ara és teu... ja et vaig dir que pescava la tira! Hihihihi.

 Bé. Direu que sóc un exagerat, ho sé. Tenim: enganxada de panxa al remolc, cua del motor partida, ah!, lesath partida en dos..., trim que no funciona, motor que falla igual que abans de fer la revisió (que vaig pagar al recollir la barca fa 4 mesos), tot l’estiu sense tocar una canya i sense sortir en barca (ni que sigui a parar el vent), i dos o tres costetes més, de no res:

Els meus amics s’han inflat a pescar peixos amb els meus DUO durant tot l’estiu. Arribo jo i desapareix el peix. De puta mare, almenys han fet fotos... hehe. Un dels dies que em vaig sentir molt desgraciat va ser quan buscava palometons amb en Pep farà un parell de setmanes. No vam pescar res, evidentment, i em  surt l’Ivan per darrera amb una barca nova i ens ensenya un parell de palometons que per poc i caic desmaiat a l’aigua! Li dono l’enhorabona i em cago amb tot, però lo pitjor va venir després. Éren quarts de quatre i havia de marxar corrents, que tinc nens... Al costat pescaven els meus amics que s’han inflat a pescar amb DUO tot l’estiu, i no se’m passa  res més pel cap que deixar-los el meu Tide Minnow Slim de 20cm abans de marxar cap a casa. Doncs sabeu què? Que abans d’entrar a port m’envien un Whatsupp dient “gràcies!”. Hòstia puta, serè pringat!

 Mireu l'ecrit anterior i veureu aquest esquer a la meva canya... és meu! 

Però calla, calla, que encara no he acabat. Encara tinc més mala llet per donar...

Cagum tot... li deixo l'Xzoga al company per fer una foto i té una picada que t'hi cagues! Veureu una altra foto al novembre a Pesca a Bordo.

Tinc o no tinc mala sort?! Doncs ara, flipa:

Un fi de setmana que marxo, un diumenge que deixo de treballar, dos dies i mig que faig de vacances, i em pilla l’últim temporal de llevantada. No si, pel mar tant me carda... vam anar cap a Lleida, i de càmping! No havia anat mai de campingggggrrrrrrr. Però això és igual, 160l/m2 no fan mal en un càmping desert... Us ho diré clar i ras, perquè no sé ni per on començar...

Resulta que aquest càmping està davant per davant d’un embassament que és reserva marina, on es pot pescar, llogar una barca o un caiac, passar dies genials en família pescant, on hi ha lluços i tot el que et puguis imaginar. Bé, hi ha de tot i més, menys quan arribo jo que no hi ha ni aigua! Me càgum déu! Tu t’ho creus, que han de buidar el puto embassament justament ara que vinc jo? Feia 17 anys que no es buidava, 17!

No és greu, això meu? Creieu que pot ser pitjor?! Doncs clar, home... si és que he trepitjat merda, i de la que fa pudor! Si tindré mala sort que, a sobre de no trobar aigua al putopantà hi vaig quedar enganxat i colgat de fang fins els collons!!!!

I la dona encara em diu que estigui content, que em podia haver mort.

Es pot tenir més mala sort?  Ja us ho deia jo al títol... he tocat fons... el fons del llac! Hahaha