DUO TALES

Existeixen diferents motius per convidar a una persona a pescar, per obrir-li la teva casa, ensenyar-li tot el que saps, tot el que t’han ensenyat, mostrar-li  el que has vist, après i experimentat. Sabeu què passa? Que hi ha gent que té molta cara i llavors, els patrons, tendim a generalitzar. Ens tornem esquerps, desconfiats, i acabem sortint sols moltes vegades, pensant que és millor fer-ho sols que mal acompanyats. Això no és el que penso jo, només cal que mireu dins el mar: a moltes barques hi veureu un home sol, pescant.

Els horaris, incompatibilitats de caràcter, les tècniques de pesca, voler preservar els nostres secrets ben guardats, no voler compartir el material que tant ens ha costat comprar,... hi podeu afegir centenars d’excuses per sortir sols o per no regalar noves oportunitats a gent que s’ho val. Els fareu un bon regal.

Que sap pescar? Que li agrada beure i menjar? Que et paga la gasolina? Que és graciós i fa riure? Hi ha mil motius per obrir les nostres barques a nous companys. Per mi, la confiança és crucial, els detalls, la constància, les sorpreses,... en fi que, mica en mica (i parlem d’anys), m’han anat enamorant. Tinc unes quantes cites pendents, que espero poder resoldre ben aviat. Els motius són ben simples: un home que té el valor de regalar-me una planta ben maca en un dinar d’amics de la pesca, un altre que em regala els seus esquers manufacturats, la que sempre hi és mantenint-se en un segon pla, el que se’n va a Alemanya i t’envia una postal,... Sabeu la il·lusió que fa rebre, avui dia, una postal? Molta més que pescar una tonyina gegant!

Aquests, amics meus, són els estímuls que un necessita per compartir una sortida a mar, per oferir tot el que ets i tens en una jornada molt especial. Xerrar, compartir, riure, recordar. Si surten o no els peixos, quan som a mar ben acompanyats, ha de ser el menys important.

Dimecres vaig tenir la oportunitat de sortir amb un d’ells. En tenia moltes ganes, fa anys que ens coneixem però mai l’havia vist, ni sentit la veu. Ell, com la majoria de les persones de qui parlo, els he conegut al fòrumdepesca.com i formen part de la meva família dins aquest “altre món”. Va pels que encara hi sou i, sobretot, pel que no. Va sortir a la conversa forces cops, i això és bo.

 El relat, que me’n vaig del tema...

Li vaig estrènyer la mà la fa poc, salutació que no vam repetir dimecres, curiosament. El dia que el vaig conèixer, fa poc menys de dues setmanes, no va ser un dia bo. Gens. La solemnitat del moment va fer que no saludés a un vell amic a qui tenia ganes de veure, sinó que va semblar un gest de condol per haver perdut un bon company del fòrum. No vam tenir temps de xerrar. Hi havia molta gent. Ell era dins i nosaltres ens vam quedar fora perquè, dins l’església, no hi cabia ningú més. Vam marxar tots a contracor però no hi havia excuses: havíem d’anar tots a currar altre cop. Veure’ns, però, ens va encendre la flama del whatsupp i, finalment, vam concertar una cita, que m’agradaria anomenar:

DUO TEAM.

Quan en Pep va veure que els de DUO havien contactat amb primerapedra fa flipar, i això ja em dóna pistes de com és ell i com pesca. Els DUO els coneixen els llobarreros de veritat, els autèntics, els que no els fa por la tramuntana perquè saben que el TIDE MINNOW SLIM  (TMS) la travessarà, els que aguanten hores i hores llençant esquers sense resultat, sense defallir, sabent que lo més normal és fer una porra amb el cap ben alt.  És un gran fan de DUO, una de les excuses que necessito per convidar-lo a venir. Les altres me les quedo per mi.

Qui va al·lucinar vaig ser jo, quan va obrir la seva capsa d’esquers: té més DUO que jo! Hahahaha, ens ho passarem bé... Vam comparar models, colors, i em vaig enamorar d’un esquer que, per bo, n’havia comprat dos. “Canvi, tingui, canvi” rèiem com quan érem menuts i fèiem col·lecció de cromos.  (Ja cardaré la pallissa dels esquers en un altre moment, que tinc unes quantes feinetes per fer).

Tinc les coses clares: necessito una espet gegant, una barracuda amb un DUO a la boca per acabar un bon relat. A part, buscarem tallahams i, com no, el meu taló d’Aquil·les: el palometó gegant. Fer dos reportatges de revista sense haver-lo pescat ja té mèrit, ja... però pescar-lo a spinning sí és un gran mèrit de veritat. A veure si algun dia caurà Pep, ara toca treballar! I vam començar a metrallar tota la costa de Roses, en va. Anem a la Muga. Res. Anem al Fluvià, tampoc. Em desplaçava d’un lloc a l’altre una mica mar endins, sobre els 20m de fons així, si hi havia activitat podríem veure-la. El mar semblava una bassa d’oli, no calia estar pendent de la navegació i podia estar buscant les desitjades pajareres mar endins mentre ell controlava la part de la costa. Res. Ni un puto ocell. Havíem de pescar a cegues, i això és dur de collons.

Fins la gola del Ter... per no pescar res.

Ho tinc clar: s’ha de treballar dur per treure un peix però, quan no hi són, no és excusa per abaixar els braços i no fer res. Necessito fotos. Un bon reportatge de pesca no ha d’ensenyar només peix, necessito fer una sèrie de fotos que expliquin el que fem, allà dins. Si les fotos ensenyen lo evident, llavors em puc centrar amb la meva feina, que és escriure-ho tot a l’inrevés. En Martin de DUO no em vol a mi perquè li enviï fotos de peix, per això ja compta amb molta altra gent. Hem parlat força en un anglès traduït pel google, m’ha costat molt fer-li entendre que hi ha moltes maneres de vendre esquers o el que sigui, i un d’elles és escrivint. Escriuré contes, històries de DUO que tinc en ment, hauran de ser en castellà per la seva web, així que no crec que les pengi aquí.   “Llàgrimes de cocodril” sí la veureu, perquè tinc escrita la primera part, en català i pensant amb mi, no en fer una feina per altra gent.

Fa temps vaig aprendre que cada cosa ha d’anar al seu lloc i, a cada lloc on escrius has de mirar de fer el millor per ells, no per mi. D’això se’n diu professionalitzar els teus escrits, que no vol dir cobrar per fer-ho. Vol dir aprendre a ser humil.

Pep, ho sento. Avui em surt així... tinc coses pendents per dir. Tu i en Carles sereu els protagonistes de la primera o segona Història de DUO. Ja us la passaré. En Carles repetirà a “Llàgrimes de cocodril” amb la seva dona, la seva filla i la meva lesath partida. És l’excusa que necessito per fer-li l’homenatge que es mereix, enterrar-la, i centrar-me ara amb l’XZOGA, que n’estic molt content. Una altra feineta... relats de DUO i Xzoga: bona parella de ball!

SURF de 15cm i SLIM de 20cm

Plego. No me’n surto, avui. Tinc masses coses al cap. Són les nou del matí, fa dues hores que perdo el temps i els nens ja salten al llit. Me’n vaig amb ells.

Tinc les fotos que necessito. Els DUO TALES aviat els escriuré. Crec que amb tres fotos podeu entendre què va passar dimecres. Jo us ho explicaré a l’inrevés, com quan vaig fer que el bonítol parlés. Si les fotos xerren per si soles, llavors sóc lliure per escriure el que us agrada llegir. 

TMS 200 Encara penses que és car?

http://www.subprof.com/tienda/product_info.php?products_id=53092421&language=es&catID=4&nom=SE%D1UELO+DUO+TIDE+MINNOW+SLIM+200+