Li veig moltes possibilitats, a aquesta canya. Cada dia que provo coses
noves, n’estic més content! El primer dia d’estrenar-la, ho vaig fer pescant
des de terra, així que hi vaig muntar un carret lent. Va donar la cara amb jigs
petits, llençava vinils microscòpics, els DUO i fins i tot els popers els
domina a la perfecció, catapultant-los a la quinta hòstia i donant-los el
moviment perfecte en la recuperació. Vaig tenir la gran sort de pescar un
llobarro a la superfície, la canya el va dominar tal i com la manava jo,
sobrada. Em faltava provar-la amb un
peix, un peix de debò.
He esperat pacientment (com a bon pescador) a posar la barca a l’aigua i he
estat tres jornades cercant algun gran depredador sense sort. Costa molt pescar
a spining, m’he endut tres porres seguides i tres grans decepcions, però algun
dia s’havia d’acabar la meva mala ratxa, no?
Per provar una canya en totes les seves potencialitats, hi has de posar un
carret que pugui amb tot. Un carret
petit que no la descompensi, talla 5000, però ràpid i potent, fiable al 100% i
amb un fre immillorable. De 5000 n’hi ha molts, si us dic les lletres SW ja us
podeu imaginar que la cosa no va de broma, i si us dic Stella em direu que sóc
un cabró. Ho sóc. He putejat aquesta canya tant com he pogut i, de moment, no
m’ha dit prou. Em van vendre aquesta Xzoga assegurant-me que és de gama alta,
malgrat el preu. Segur que trobem al mercat canyes més bones, no us enganyaré,
però dubto molt que trobeu res que s’hi assembli a aquest preu. Posem-la a prova:
Des de terra, des de barca i des de caiac. La Xzoga 2,5m acció 40gr no
deixarà de sorprendre-us, perquè amb mi encara ho està fent després d’unes
quantes jornades.
Deixem-nos de mariconades, pesquem!
A la Muga no vam empaitar res, al Fluvià menys. Popers, passejants, Duo de
17,5cm,... vaig estar fuetejant l’ambient amb l’Xzoga tota l’estona, arribant
molts cops a la mateixa distància que el meu company (una mica menys) que porta
una lesath de 3m. L’acció que té l’Xzoga em sorprèn, la vaig comprar per pescar
sards i llobarrets a l’escuma i resulta que em passo el dia buscant palometons
i tallahams amb ella, sense complexes ni remordiments. Sé que podrà amb ells.
Porto un bon fre al carret, que sempre porto cargolat al límit. Em costa
treure fil amb els dits, un peix petit no té collons de treure un pam de fil
perquè vull que la canya em transmeti tot el que és. La vara és excel·lent,
només cal mirar-la, les anelles ja us ho diré d’aquí a un temps: el mar les
castiga molt i les tècniques de pesca que utilitzem també: spining tot el dia, jig-cast i jigging. Sí,
jigging també. Llença, sense problemes des de vinils de grams zero fins a jigs
de 60gr (sense ràbia), i a la vertical pot fer treballar correctament ploms de
fins a 80gr, tot i que va forçadeta. Ideal 60gr en vertical i de 20 a 45gr a
jig-cast.
I el peix, clar:
Fa dos anys em deien el rei del bonítol, ara el rei de les porres. L’any
passat només en vaig pescar un, pensava que ja no me’n recordaria... però la
pesca és com anar en bicicleta o fer l’amor: alguna cosa sempre queda.
He pescat molts bonítols, molts, però mai havia sentit a les meves mans tot
el que el peix em transmetia. Les sensacions i les emocions es notaven a flor
de pell gràcies a l’Zxoga. Vull fer un reportatge nou de revista d’aquest peix,
tornar a sentir aquests moments, m’ajudarà a fer entendre a la gent què
significa, aquesta pesca: emocions extremes!
Del Fluvià vaig enfilar rumb al Cap de Creus. Abans d’arribar a Norfeu, el
meu company em va advertir de la presència d’ocells ran de costa. Anem!
Arribem, llencem i res. Hi tornem. Res. Canvio de tècnica buscant els
bonítols i tinc dos tocs! Hòstia, em toquen però no es claven! Potser són
bacoretes, o no sé com es diuen aquells... sempre els confonc. Poso un jig de
20gr i aquí noto la gran diferència: les canyes potents llencen molt lluny els
jigs grans, però no els petits. Amb la mateixa Xzoga podia llençar tant lluny
els jigs de 45gr com els de 20gr, i això és una gran avantatge quan et ronda
peix i no saps quin és, o què vol.
L'activitat es calma però hi ha espumeta. Posem un passejant, un DUO Realis Pencil i les oblades no paren de picar! Com disfrutes pescant peixos d'aquests amb canyes sensibles!
Ens entretenim una estona amb les oblades a superfície, i, de cop i volta, mentre el company en recupera una em diu "mira, mira!" i es queda quiet. Hi ha un llobarro d'uns 3 kg de pes que es mira l'oblada estrenyat, és una oblada grossa, d'uns 700gr. S'hi apropa, el veiem perfectament! És preciós... va, mossega... Dubte i s'esfuma. El cor ens va a 100. Em giro i veig esquitxos darrera nostre.
Llanço vint gr, espero, recullo i patam! Clavada! La puntera trempa, se
m’encén la sang i crido de ràbia! Per fi! M’excito, veig que tinc el fre dur
però no el toco perquè no estic segur del que tinc enganxat a la línia. Si és
un bonítol, és petit. Convulsiona, tremola, està estressat i sorprès. L’apropo
a la barca sense problemes i ara sí, arranca a córrer, o neda millor dit.
Allibero una mica el fre, vull gaudir, i quan sé que ja és meu, recupero amb
mala llet. Aviam... si, ja arriba, el veig... no el veig... no sé què és... i
flas! Adéu. S’ha deshamat, aquest jig porta la potera petita... deuen ser
bonítols, no n’estic segur. Era petit, no m’ha donat gaire feina i he pogut
testar l’Xzoga amb un peix una mica potent. Au nanu, ja saps què s’ha de fer.
Recordes? Allà, allà! Esquitxades a superfície!
Avanço a poc a poc, paro motor, llenço i espero. En menys de deu segons
recordo tot un món de sensacions: NYOOOOC! Ja el tinc! Picada! Es queda clavat,
quiet, sorprès. Sento com mou el cap, gairebé com obre la boca intentant
escopir allò que el té pres. Estiro amb la canya, que fa força, cargolo dues
voltes de maneta i el fil queda molt tens, el peix diu que no amb el cap, el
noto, no sap on és, se sent perdut. Estiro més, el guanyo per moments. Em fa
dubtar perquè encara no ha arrancat a nedar, aquests bòlids tenen unes fugides
espectaculars i sé que tard o d’hora la canya no donarà més de si i el carret
escopirà fil. El tinc dur, n’escup però pocs, uns deu o quinze metres més. Em
centro amb el peix, que ara sí que sé que és un bonítol perquè la canya m’ho
diu, em descriu exactament què fa, on és i què necessito per vèncer. I ve.
Arriba el moment, i el veig. Ronda els dos quilos de pes, els conec, sé que no
ha arribat a la fi. Paciència. El company m’ofereix ajuda però li dic que
pesqui tranquil, que no està a punt. Jo el veig i ell em veu, i fuig. Dues
escomeses més i decideixo tancar més el fre, vull saber de què és capaç aquesta
canya d’alta gama i tan bé de preu. I premo amb força les dents.
La lluita és bestial, ja no intervé ni l’Stella ni jo mateix. La potència
d’un bon bonítol davant la potència i flexibilitat de l’Xzoga. No li dono ni un
metre més. L’Xzoga venç.
Fer fotos en un moment de plena activitat és una merda, jo sóc molt guapo però un model molt desmanegat, el meu company és molt bon pescador però un fotògraf pèssim... quin parell de dos!
Va nanu, espavila! Deixa la càmara, que darrera teu estan saltant!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada