Estimats Reis d'Orient

Heu deixat de creure en els Reis de l’Orient? La veritat és que jo també… fins que vaig haver d’escriure la Carta dels Reis i se me’n va anar la olla... doncs  tot seguit em van enviar un mail! Em deien que havien vist en nosaltres alguna cosa bona, diferent, que teníem una bona imatge vist des de tant lluny però que, sobretot, llegint-nos atentament,  s’havien adonat que sabíem fer allò que molts pocs saben fer:  il·lusionar a la gent.  Ens van dir que ens observaven, que estarien molt atents i que, si ens portàvem bé, ens vindrien a fer una visita al menjador de casa. I tal dit, tal fet!

Es van disculpar per venir a altes hores de la nit però, amb l’emoció del moment, la meva nena va fer un bot del llit i va baixar corrents! “ Papa, Mama! Que a la porta piquen els Reis!” I pobre Nil, ben adormit ell... (li escriuré un conte un dia d’aquests sobre tot el que va succeir aquella nit). En fi, que teníem en Melcior, en Gaspar i en Baltasar al menjador de casa que, per la mòdica suma de vint-i-cinc euros de res per la benzina dels camells i un parell de birres al sortir de casa, van dur un parell de regals pels nens i una bona sorpresa pel seu papa.

“Tu deus ser l’Alba, oi que si, maca?” li va dir el Rei Ros. “Tu ets la nena maca que ha demanat Pau i joia per tot el món, no?” La pobra nena no sabia què dir ni on mirar... “I en Nil deu ser el nen maco que dorm al seu llitet i que no ha demanat res de res però ha firmat la Carta pintant-se el palmell de la mà, no és veritat?” va dir el Rei Negre. “I tu, papa, deus ser el capullo que ha fet la llista dels esquers DUO que vols per anar a pescar, veritat???!!!!” em va dir el Rei Blanc picant-me l’ullet i fent un gest màgic amb la mà...

 

I de cop i volta va quedar l’arbre de Nadal carregat d’esquers DUO! “Hòstia Santa! Ai, perdó, volia dir moltes gràcies! Però, però... no us n’heu deixat cap?!” vaig preguntar revisant tot aquell material amb molta atenció... I abans de desaparèixer fins la propera Nit de Reis, el Rei Negre (que en realitat feia olor i tenia veu de dona) em va dir “tu no volies un esquer més llarg que allò que et penja, reietó? Doncs te l’he deixat en un lloc calent, ben calentó, just on ha d’estar el millor esquer del món”.

“gràcies reina! Això sí que són vint centímetres de pura passió!”

Què passa?, no cola el conte dels reis d’orient? És veritat que els pescadors no esteu per contes de segona, m’havia oblidat per complert que molts de vosaltres heu perdut el que no s’ha de perdre mai davant la nostra afició: la il•lusió!

Voleu saber de debò què li vaig demanar als Reis de l’Orient? Pau i joia per tothom no, no... això ho deixo per la meva nena. Li vaig dir que ja n’estava fins els ous de no pescar res, que en tenia el cul pelat de fer porres, que ja no creia amb la meva tècnica de pesca ni amb la meva intuïció, els vaig confessar que estava desesperat, perdut i confós... i sabeu què em va dir a cau d’orella el Rei Blanc, mentre em somreia?

“deixa’t de contes i de tantes hòsties, agafa aquests DUO i ensenya a tothom perquè serveix un bon esquer”

Aviat ho faré!