dilluns, 23 de gener de 2012

Tramuntana, de Xavier Moret



Mira que me n’han dut de coses rares, abans d’embarcar-nos en una nova jornada de pesca: esquers fets per grans pescadors autodidactes i manetes, vins, caves i bons pernils, amanidetes, coques de sucre cuites al forn de llenya... Fins i tot un dia se’m presenta –imagineu-vos fins on arriba el nivell- un convidat amb una llauna plena de gasolina... i de noranta- vuit octans, poca broma! pensareu que el més valorat per un collons de romàntic com jo són les ganes de rauxa, els nervis, les abraçades sinceres i cares d’il•lusió davant la possibilitat de navegar mar endins i de xucar els esquers quan més lluny dels rocs millor, però no. Molts han estat els presents i enormes les ganes de compartir amb mi un bon o mal dia de pesca, però us asseguro que mai, mai, res m’havia fet tanta gràcia com el regal de l’últim convidat:

un llibre dedicat amb la seva pròpia lletra.

Gran detall!, doncs a molts us conec de fotos, de vista o de compartir grans batalletes, però per culpa dels avanços tecnològics, dels ordinadors de merda i –com no- dels mòbils i el puto whatsapp que no em sabria baixar ni del pis de dalt, de cap de vosaltres en conec la lletra!

Diu molt d’una persona la lletra que té: si és molt dolenta podem concloure que és metge, podem saber si és un home o una dona, si té ganes de dir coses o té pressa, si vol quedar bé o creu amb allò que firma. I veus la seva firma, la seva empremta.

Val a dir que fas mala lletra malgrat sé que no ets metge, no hi ha ni una falta d’ortografia, demostrant que no només són anys els que has viscut acadèmicament en el camp de la tecnologia, sinó que l’altra teva passió és la literatura. Ets un home pel simple fet que parlo en masculí, i abans d’ahir vaig adonar-me que ets molt més que un home que sap treure peixos –jo ja ho sabia- quan la meva dona em va dir “caram, quina dedicatòria més bonica! Et té molt ben considerat aquest pescador”... i jo que li responc:

No és un pescador, és un amic.


Tramuntana de Xavier Moret li recordava un dels meus escrits més inusuals, els que no parlen de peixos ni de canyes, però al llegir-lo ens fa sentir el vent a la cara, ens fa olorar els matolls de les muntanyes i ens transporta a un paradís anomenat Empordà.



De vegades no cal ensenyar peix per parlar de pesca, com no cal veure el vent per deixar-nos portar.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Visca!! Celebro que el disfrutessis.

Hi ha llibres que et fan pensar en algú. Per la història, per l'estil, per l'entorn. El teu era aquest.

Raül Ortiz Tudela ha dit...

Gràcies, guapo! saps què? que ja n'he llegit un altre! Avui el recomararé, especialment a tu.

No esperava comentaris, de fet, només el teu. Em venia de gust fer aquesta entrada, i com aquesta en vindran moltes més.

us vaig dir que convertiria el nostre blog amb un simple blog de pesca, no de peix... d'aquests ja n'hi ha massa.

jo aposto fort per ser diferent, això sí em fa feliç!

i ara què? quin llibre llegeixo?

alguna recomanació? Gràcies!

Anònim ha dit...

Quin llibre llegir? Només algunes delícies del Cap de Creus:
1. Contraban, de Josep Pla. Boníssima la introducció la de l'editorial Proa. Ambientada a Cadaqués i un viatge amb un quillat fins a Salses. Basat en els intents reals de Pla per fer algun caleró amb el contraban marítim, ens narra una magnífica aventura que a més ens farà aprendre tot un seguit de nomenclatures i coneixements que s'han perdut amb la navegació a motor. Boníssima la llarga introducció-ubicació-explicacions-ambientació de Josep Cortadellas a l'editorial Proa (Destino), col·lecció "les eines".
2. Obra literària completa I. Poesia, teatre i contes. Josep Palau i Fabra. Car i difícil de trobar, però bo de debò, de debò. Té algunes narracions ambientades en algunes cales del Cap de Creus (Prona, Cap Gros, Talabre,...) que són magnífiques narracions, per caure't la bava. A tu t'agradaria alguna obreta de teatre que té amb una beata una mica gata maula que es va a confessar...
3. All i Salobre, Josep M. de Sagarra. Poemes que va escriure a l'època que descobreix el Port de la Selva a traves del seu amic Josep Pla. "Vinyes verdes vora el mar..." i una delícia especialment la descripció de la balada de Luard, el mariner.
4. Cançons de rem i de vela, també Josep M. de Sagarra.
5. Poemes. Màrius Torres. Aquest no té res a veure amb el Cap de Creus, però els seus poemes sí que són bons, bons, però bons de collons! el ritme, els versos, la musicalitat. Té l'habilitat de convertir els poemes en puzzles on cada paraula hi encaixa magníficament com una peça! Bo de collons.
6. Per últim, alguna cosa de J.V Foix i Tomàs Garcés, que tenen alguns poemes de Port de la Selva, però francament, havent llegit Sagarra i Màrius Torres...


Molts d'aquestes es poden trobar -per exemple- a l'ABACUS.

Raül Ortiz Tudela ha dit...

Caram, "anònim"...

l'Anna fa temps que em busca les pessigolles... ja ho saps. Li dol que em centri amb la pesca i prou, però mica en mica veureu que "la meva pesca" és la d'un sol ham, de la que no fa mal, la que no mata i la que s'hi t'enganxa, ja mai més t'en pots desempellegar.

Em faria molt i molt feliç que qualsevol lector de primerapedra fes ús de qualsevol de les nostres racomanacions i agafés, ni que sigui per "pesar figues" (com llegia en aquest llibre del que us parlava més amunt) i fés l'esforç de llegir una mica.

a mi em costa, ho reconec... però igual pilleu alguna delícia que us fa somiar i viure històries increïbles.

Només un lector i sabré que haurà valgut la pena.

Ah!, tu no comptes, Tomeu! (però pren nota per fer recomanacions a la teva revista).

Anna O. S. ha dit...

Comentaris com aquest són un alè d'esperança en un món on em creia que el saber no val res