dissabte, 3 de desembre del 2011

se m'ha aixecat la veda

Després d'un temps apartada del mar, per fi aquest cap de setmana he pogut treure la pols a les canyes. 

Abans de seguir, m'agradaria des d’aquí, felicitar al senyor "Winfinder", doncs amb tota la meva fe esperava que aquesta vegada no s’equivoqués i passades les 12 del migdia la tramuntana afluixés, i així ha estat, ole, ole, ole... havent dinat sortiré a pescar!!! 

Ni postres no he fet que ja em posava els pantalons de combat (que comença a fer fred), les claus de la barca a la butxaca, les canyes i el sarronet, amb una pila de jiggs dels nostres amics japonesos esperant ser estrenats encara. 

Arribo a port i no bufa gota de vent. Fa temps que estic desconectada, no sé pas cap on haig d’anar a temptar la sort. Trec el nas per la bocana amb els ulls ben oberts per si algun ocellot em vol fer d’estrella de l’orient, però no es veu res de res, ni peixos ni ocells, així que amb l’única ajuda de la sonda em dirigeixo als meus llocs habituals de pesca. Només d’arribar, la pantalla marcava moviment de peix, deixo caure el jig fins baix, tanco el carret, començo a recollir poc a poc, i... per sorpresa meva, tinc la primera picada!!! Jajaja... sembla que avui serà el meu dia de sort... Recullo tranquil·lament amb l’emoció pròpia que aporta el factor sorpresa, doncs aquell peix em tenia desconcertada. No era una peça gaire gran, però oferia resistència amb insistents i enèrgics cops de cap. Ja la veig brillar, és una servioleta, petita, no ens hem d’enganyar, doncs no passava dels dos pams, però després de tant de temps sense notar una picada ha estat com una alliberació, un reset espiritual, per fi em sentia viva, la sang em bullia de nou. En aquest moment me n’adono que m’he deixat la càmera de fotografiar, així que li he fet la foto amb el mòbil, que per ser mòbil no se li pot demanar més, però deixa molt que desitjar. 



He estat una bona estona resseguint la zona, i després de la primera ha vingut la segona, i després la tercera, quarta i cinquena... i fins a set han estat les servioletes que he tret. Un cop feta la primera foto les demés eren iguals, i tornaven a l’aigua tant bon punt les alliberava de l’ham. Tenia esperances que entre tanta servioleta hi hagués algún bonítol despistat, però el temps anava passant i volia temptar un ratet l’espumeta, però cada vegada que em deia: “últim tirito i me’n vaig”, aleshores la sonda em tornava a marcar peix a baix, i no trobava el moment de marxar. I ha estat en un d’aquests “últims tiritus” que... 

...deixo arribar el jig a baix, fins a tocar fons, tanco el carret, primera recollida, segona, tercera i... nyeeeeec!!!, comença a xiular el carret. “Ara si que et tinc...no te m’escaparàs!!!” la canya ben corbada i li vaig guanyant terreny, 5 o 6 metres i torna a engegar una carrera, aquesta vegada mes potent que la primera. Poc a poc el vaig portant, sense pressa, doncs volia disfrutar el moment. Noto que es va cansant i quan crec que l’hauria de començar a veure m’acosto el salabret, segueixo recollint i... oh, oh, oh!!! Per fi el veig!!! I no és un bonítol com jo em pensava!!! Déu existeix i ha compensat tot el meu temps de veda amb un regal com aquest.






11 comentaris:

Pep Torres Roig ha dit...

Ei! sense paraules.
Ha de ser flipant treure un dèntol d'aquesta mida a jigging (aquesta modalitat és la meva assignatura pendent...)
Enhorabona i que segueixin les captures.

Wild fishing team ha dit...

Ole, Ole, Ole..... Felicitats!!!!

Ivan

Raül Ortiz Tudela ha dit...

collons nena! la caixelada de la panxa del dèntol li has fotut tu???

quina sort que penges peix al blog, perquè jo vaig de porra en porra!

a veure si haurem de sortir junts...

felicitats per la captura!

per fi torna la bèstia!!!!

Guiti ha dit...

Felicitats per aquest troç de peixarro.

Jordi.

Anònim ha dit...

.... i m’hi vaig arribar, la vaig veure, li veig la cara, la mirada, l’expressió....vaig conèixer la FELICITAT...dons això, felicitats

Cap-roig

Anna O. S. ha dit...

Gracies a tots per les felicitacions, però sens dubte la que més he valorat ha estat la vostra, ivan i jordi, perquè vosaltres sabeu millor que jo lo dificil que és treure una bèstia d'aquestes a jigging.

I a tu Pep, tot és començar, jo fa 3 anys que he descobert el jigging i aquest és el primer déntol d'aquest calibre que faig.

Veig que t'has fixat be amb el peix Raül, doncs sí, el pobre tenia ben visisble encara una senyal de guerra d'algú que se'l volia cruspir tiempos ha. I sí, s'han acabat les mariconades, la bèstia ha tornat. A veure si podem coincidir abans no comenci el proxim concurs.

Gracies cap-roig per les fotos, jo sola no hagués pogut pas, que aixecar aquest bitxo amb una ma i amb l'altra enfocar té tela.

Fish ha dit...

Que buen pez Anna, felicidades por esa captura navideña! Esto del jigging engancha.

Fish ha dit...

Raul, ya te entraran esas bestias adormecidas...También.

Dani ha dit...

Uohuohuohuoh!!!

Aquesta xiqueta és experta en treure peixos d'on no n'hi ha!

Ningú treu res i ella un dèntolot!

Ningú treu res i ella fot una canya amb calamar i au! Un pagre ben maco! (Cap de Creus).

Moltes felicitats Anna!!!

Josep M. Pons ha dit...

Anna! Quin tros de dento, moltes i moltes felicitats!!! Va a seguir així que volem veure més fotos d'aquestes parquí al blog!

Saludus

Dani ha dit...

Anna felicitats ! Ara no tornis a fer veda que no tots els retorns son iguals ! Salut ;-)