Volia donar les gràcies als meus nens, a l’Alba i a en Nil, per haver-me contagiat una esperança i una il·lusió tremendes tot esperant aquests dies. Els seus somnis es compliran gràcies als Reis d’Orient que tot ho saben, que tot ho endevinen...
Però jo m’he fet gran i ja no hi crec amb certes fantasies, i sé que els Reis no vindran a ajudar-me a complir el meu somni...així que, un cop perduda tota esperança, no em va quedar altra que fer un pacte amb el diable! El meu somni a canvi de la meva ànima... em semblava raonable.
I amb paciència, saber fer, esforç i una canya, vaig aconseguir un dia qualsevol el que havia estat somiant tantes i tantes jornades.
No sé si és cosa o no del diable, però algú va escoltar les meves pregàries i em va fer arribar el Saira de DUO, sens dubte un esquer digne dels àngels.
Moltes gràcies, DUO lures!
Els meus Reis viuen a l'Orient, ja us ho vaig dir fa mooolt temps, just al país el Sol Naixent. Dos mesos de silenci i encara confien amb nosaltres perquè ens saben diferents, així que ara, quan el segon paquet d'esquers viatja cap aquí, és hora de donar-los les gràcies públicament.
Molt aviat n'hi haurà més. Aquests Japos no saben amb qui tracten!
Els meus Reis viuen a l'Orient, ja us ho vaig dir fa mooolt temps, just al país el Sol Naixent. Dos mesos de silenci i encara confien amb nosaltres perquè ens saben diferents, així que ara, quan el segon paquet d'esquers viatja cap aquí, és hora de donar-los les gràcies públicament.
Molt aviat n'hi haurà més. Aquests Japos no saben amb qui tracten!
2 comentaris:
Amb la pesca tots els somnis es poden fer realitat! Només fa falta una mica d'incistència! Felicitats Raül!
gràcies Josep!
ja sabies que la Tuna a spining era la meva espina clavada, també saps que són molts els esquers que van bé x complir els nostres somnis, i també que s'ha de treballar molt dur i, sobretot, ser-hi.
anava sol, la meva 1a vegada... amb els millors dels esquers. Captura i solta, amb fotos com fas tu... x això el meu comentari al teu blog: jo vaig fer fotos a l'empait, a la meva canya corbada, al peix, i al moment de deixar-lo anar. No podia aixecar-lo amb una mà! però havia de fer-ho... xq igual que tu, nano, a mi m'agrada compartir els meus somnis amb tots aquells que mai el podran realitzar.
sóm uns afortunats Josep,algun dia els nostres lectors sabran que no volem fardar, sinó explicar.
salut i peixos nano, tenim feina!
Publica un comentari a l'entrada