dimarts, 1 de novembre del 2011

Sr palometó

Anem acabant temporada i altre cop sense rastre del palometó... hauré d'esperar fins l'any que ve? Renunciar a pescar aquest peix haurà de ser la tònica altra vegada? Cal ser tant masell amb la tècnica de l'spining, sabent que és gairebé impossible fer-lo teu?

Mmmmmmmm. Doncs sí. A spining o res! hehehehe


No vull dir res de mides, pesos i característiques específiques d’aquest formidable adversari, per saber això ja tenim internet o els llibres de text. Em quedo amb tot allò que ell mateix m’ha transmès i així us ho vull fer saber:

Ho vaig veure claríssim des del nostre primer encontre: estava pescant sorells per fer fotos pel reportatge de Pesca d’Illes del mes de juliol de l’any passat quan, de sobte, em va sorprendre un gran palometó. Pujava el sorell des del fons molt a poc a poc quan vaig haver de mirar dues vegades el que hi venia darrera seu! Amb prou feines vaig poder afogar un crit d’emoció perquè vaig quedar acollonit! Vaig parar de recollir en sec, tenia el plom a la vista, veia perfectament el sorell pres per l’esquer i el gran pelàgic davant seu, quiet, només dos metres sota meu. El veia clarament: es va acostar al sorellet, se’l va mirar bé i s’hi va apropar encara més, tant que -pobre bestioleta- ni podia moure la cua del pànic que havia de sentir. El sorell era viu, quin motiu hi havia perquè no el mossegués? Ho tenia tant fàcil! El palometó va obrir la boca, estava a punt de fotre-li castanya quan, de sobte va dubtar, se’n va desdir i amb un cop de cua fulminant, va desaparèixer per sempre. Només li va faltar picar-me l’ullet i dedicar-me un somriure sorneguer. L’hauria escanyat allà mateix!

Aquell dia m’ho va deixar clar: el palometó no necessita raons ni motius per empassar-se qualsevol presa, però ho ha de veure clar ell, perquè sens dubte, és un animal molt intuïtiu i llest. Aquell dia em va vendre el número, però li vaig jurar que el perseguiria fins a mostrar-li a aquella bèstia qui dels dos és més intel•ligent. Si us he de ser franc, a dia d’avui encara en tinc els meus dubtes!

Perseguint aquest somni hem tret sobretot tallahams i espets (aquests al capvespre o de matinada) i posant esquers més finets hem tret de tot, des de llobarros a sorellets. Llavors, si som capaços de pescar llops de mar amb lo difícils que són... com pot ser que el palometó costi tant? Ni jo mateix ho sé. Potser pensareu que perdo oli, però qui conegui aquest animal estarà d’acord amb mi: són diferents a tots els demès. Els tallahams són fàcils i agressius, els llops són esquerps i discrets i les tonyines són molt sensibles i intel•ligents. El palometó té tots aquests atributs, però jo encara diria més... doncs si tenim en compte que el tallahams pot ser un simple carnisser i assassí, jo definiria al palometó com un psicòpata reincident, és a dir, al molt cabró li agrada jugar amb les seves víctimes, crec que gaudeix fent-les sofrir preses del pànic, que juga amb elles igual que farà amb vosaltres i ha fet amb mi. S’ho passa bé posant-nos dels nervis, fent saltar pels aires els vostres esquers, acompanyar-los fins a tocar la barca i girar cua sempre en el moment precís, just quan et confies que obre la boca i ja el tens. És per tot això que tenim tantes ganes d’enxampar-lo a spining: perquè realment és un repte difícil d’assolir.

El palometó, per la forma hidrodinàmica que té, desplaça molta aigua i té molta força, però si teniu el fre del carret ben equilibrat i us va mitjanament fi, teniu moltes possibilitats de vèncer-lo. És un nedador rapidíssim i molt potent, així que no està de més anar amb material de bona qualitat si no voleu tenir disgustos... que amb el que costa fer-lo picar, només falta veure saltar anelles i coixinets de la vostra maquinària! La picada d’aquest animal és bestial, seca, ferma. Si se sent clavat busca la seguretat amb bogeria, i un peix tant gros només se sent segur quan arriba a cert calat. Prepareu-vos doncs si el caceu des de la platja, perquè un bon exemplar us pot treure d’una arrancada més de 100m de fil! Això des de barca no és tant descarat perquè ja els busquem a certa profunditat, però si els pesqueu al curricà assegureu-vos de tenir les canyes ben lligades o se us les pot emportar! A un servidor un cop li van picar arrossegant una petita mostra per popa, i com que al curri un es relaxa i acaba posant la mà tonta, per poc i se m’emporta la canya i el carret gairebé nous! Ah, i sabeu com va acabar aquell petit encontre? Doncs enganxat al cul d’algun alemany que feia esquí aquàtic! O sigui que si no voleu agafar atacs de nervis innecessaris, intenteu pescar-los ben de matinada o a partir del migdia, quan la majoria de domingueros van a dinar. A primeres hores i al migdia és fàcil veure’ls el llom a superfície, reposant o prenent el sol com si fossin un turista més... només de pensar-hi, se’m posa la pell de gallina!

4 comentaris:

Dani ha dit...

De palometons n'hi ha de molts tamanys. Jo n'havia tret molts de 2 i 3 kg a les desembocadures, i no era massa difícil. Però aquest estiu, com ja saps, en vaig enganxar un de bona talla i és indescriptible.
Com bé dius, des de platja és flipant. Quines sortides de fil! Finalment se'm va desclavar, i és que era massa peix per tan poc artificial.

De ben segur que ho aconseguiràs!
Ànims!

Raül Ortiz Tudela ha dit...

gràcies pels ànims!

és evident que em refereixo al sr palometó de 15 kg... palometes no, encara que ja em faria gràcia!

he vist animals molt grossos d'aquesta espècie... però són molt difícils fer-los a spining...

els hauré de dedicar alguna jornada més abans no s'acomiadin!

Fish ha dit...

1001 lances = Pez,
cuantos llevas ya Raul?

Ya llegara...Un saludo.

Raül Ortiz Tudela ha dit...

insistir, insistir, insistir... la pesca de vegades es converteix en una utopia, en una penitència, en un càstig... però el dia arribarà, no sé quan ni on, i el dia que l'enxampi seré el tio més feliç del món, perquè sé el que costa, perquè no hi ha goig sense dolor.

Hi ha dues maneres de pescar un palometó: jo em quedo amb la segona, la més difícil, la que m'obliga a treballar de debó amb les meves propies mans i amb els instints.

veurem què passa!