Per fi us veig!

Recordeu el meu escrit "si és que s'ha de ser inútil!"?, doncs anava de debó... sóc molt inútil amb això dels ordinadors!

Vaig prometre fa temps a la única seguidora que tenim (tret de l'Anna) que em posaria en contacte amb ella, pq sé que buscava altres coses al blog molt més interessants que peixos, sang i suor. També tinc el costum de contactar privadament amb tots els seguidors del blog per saber coses vostres i compartir amb vosaltres les meves més íntimes... però no ho he fet. Perdoneu, però hi ha una explicació ben simple... No us veig!

De fa temps que no em surten els seguidors al blog, no puc adherir-me a blogs interessants que espio, no puc fer comentaris, i no us veig la cara, que això sí que em sap greu!

Per variar, l'Anna m'ha tret les castanyes del foc i m'ha ensenyat el camí de nou, m'ha mostrat la llum... i tot el rollo. Vaja, que m'ha dit que provi amb el Google Crome!

quin cas el meu.... ja el tenia de fa temps!

bé, per justificar aquesta entrada absurda, us ensenyaré un parell de fotos, que us vaig prometre que parlaria només de peix... de pesca.

Allà van: només dir-vos que sortir de pesca amb en Toni Flores, en Fish que coneixeu tots, és simplement una  experiència gairebé religiosa. La foto del cava me la guardo per nosaltres dos!

L'spining a les desembocadures no va servir per res... bé, un espet que vaig fer però és més gros l'esquer que el peix! La foto no mereix sortir en aquest blog, hi ha sang i embruta el nom dels pescadors i la pesca esportiva. 

I si no hi ha peix a les platges... doncs l'anem a buscar als rocs! 

Ja n'estic fins els ous del "mal del patró", és a dir, tu ensenyes les zones de pesca i menys tu 

pesca tothom! 

Voleu saber què fan els cracks de debó?

Peixets no, gràcies! 


(entre tu i jo Toni... sort que aquest dèntol no feia tres o quatre quilos... o hauríem anat a hòsties!  (osties amb H i accent!, ;-)

Bé Toni, et volia dedicar un relat meravellós, polèmic i ple d'anècdotes que hem viscut tu i jo... Els dos hem tingut "experiències religioses" en el món de la pesca, històries passades que acaben sent gracioses quan es comenten al mig del mar, sota el sol i amb una copa de cava ben freda. 

Molts senten passió per la pesca, la majoria desperten admiració a la gent, gairebé tots pesquen més peixos que tu i que jo... però nosaltres formem part d'un únic reducte dins aquest petit món: transmetem sentiment i emoció per sobre de tot i sóm capaços de trencar amb tot pel sol fet de creure amb el que un fa i pensa. 

Tenim molta feina per fer.  

 Una abraçada!