Quina vergonya.... Mira que no saber ni publicar un escrit al meu propi blog! És per matar-me... però què voleu que us digui... si jo em sento més còmode passant notetes d'amor, deixant engrunes de pa per marcar el camí de tornada, enviant postals de nadal i ecribint poemes a mà alçada! Que a mi la tecnologia em pot, doncs quin més clar exemple que el del meu GPS... que després de guardar durant anys les meves marques, no sé encara ni com, me les he carregades! Ah, gràcies Anna per guiar-me dissabte... ara ja sé on són els biotops! hahahaha, si és que s'ha de ser inútil!
doncs això, que tinc un parell o tres de cosetes pendents de publicar, i em sap greu tot el merder que he muntat... ho faig sense voler, simplement no en sé més. Per compensar us deixaré uns dies tranquils, que ara mateix he rebut la confirmació de Pesca a Bordo i, finalment, m'he guanyat una subcripció gratuïta! hehehe aquesta vegada va de llobarros, i com que tenia dubtes de si posar el primer o lúltim que he fet a jiging, doncs he optat per fer un mixt-fish i he fusionat els dos relats que tant us agraden: el del meu primer llobarro i el de l'Home dels llops. Lligar-ho i encabir-ho tot en només tres planes no ha estat fàcil, però tampoc costa tant quan un treballa amb il·lusió.
I ara sí, em queda pendent posar-vos unes fotos que tenia seleccionades per la ocasió, una per cada agraïment del post anterior i una per fer-vos una mica d'enveja sana. A la última foto hi surto jo, força guapo per cert, però per guapes les quatre servies que m'acompanyen!
Em vaig passar tota la temporada passada pescant a destemps, buscant peixos que no tocaven per fer els putos reportatges, i per poc i avorreixo la pesca i tot! Aquest any ho faig diferent... estic difrutant com un animal, m'he comprat un carret que és una passada i ja no em fan tant mal els canells. Dissabte vaig estar pescant 15 hores seguides... i s'ha de ser molt dolent per no pescar res amb tant de temps. Aviat tornaran els relats de pesca, ara tinc poc temps i us regalaré peixos a manta fins l'hivern, però ara necessito un xic de calma i centrar el cap per concentrar-me.
Comença l'espectacle de debó, el reportatge dels reportatges. Tinc una setmana per enllestir-lo i em sembla que ja tinc el camí que no trobava: els protas sou vosaltres, aquest cop faré com l'Anna, la meva mestra i companya: mantenir-me en un segon pla, posar la firma i fer-vos disfrutar a vosaltres.
Tinc les dues portades confirmades, ja només em toca treballar per vosaltres, perquè el motor que em dóna l'energia necessària és veure-us la cara d'alegria quan veieu els vostres esquers i les vostres cares publicades.
Moltes gràcies a tots, espero estar a l'alçada.
(certament estic fet un inútil amb els botons, però amb la canya ja és una altra cosa!)
Un parell de setmanetes i al blog començarà l'acció! Ja m'ho deia el meu referent en el món de la pesca:
"primer gaudeix de la pesca, llavors fas els repors i els vens, no al revés."
2 comentaris:
Jajaja!!!
si es que no es pot ser bo en tot... per això t'has d'envoltar dels millors.
Tranqui figura, que amb amics com els que tens, si els saps exprémer i es deixen no el faltarà mai res.
ja ho sé... sé que no estic sol, que us tinc a tots vosaltres, així que ara ja res em fa por.
A la Cristina i ha agradat molt el nou relat, sortirà al juliol, i m'ha demanat més fotos per fer-lo tant guapo com es mereix.
les coses ens van bé, nena, ara sento que tot el que he estat fent aquests anyets, tot lo bo i tot o dolent, ha valgut la pena.
tot just comecem, primerapedra no és res més que l'inici del camí que he escollit seguir (ja us ho deia fa mesos això).
qui té boca s'equivoca un dia em van dir, i qui té cara i fa bé les coses li obren totes les portes, em toca ara dir a mi.
estic content i satisfet. Vaig a dormir, que el nen està cardat i em tornarà a donar la nit!
Publica un comentari a l'entrada