divendres, 27 de maig de 2011

Bona nit

Quedaries parat de les vegades que entro aquí buscant nous relats per llegir
 i passar una estona distret.
Dani, a Gràcies, gràcies, gràcies!


La veritat és que he entrat un moment per conectar-me directament al forumdepesca des d'aquí, que espero l'ajuda de tots vosaltres i he vist, extranyat, que hi havia un comentari per publicar i -mira per on- aquest petit comentari m'ha tingut ben entretingut des de fa una bona estona. He portat en Nil a dormir, he endreçat la cuina, m'he rentat les dents i estava disposat a pujar a fer un petó a l'Alba, anar al meu  llit per veure la putasèrie i abraçar un xic a la dona, que en prou feines trobem temps per compartir. Però no puc. Aquest comentari no pot quedar en l'oblit.  Altra vegada deixo la dona de banda, altra vegada em quedaré una estoneta amb tots vosaltres perquè sento que ha de ser així. Altra cop sense sexe, segur.

Estic sensible, com les dones prenyades i a punt de parir, així que és fàcil emocionar-me i fer-me sentir feliç.

Us faig aquest comentari perquè, a banda de la panxa benparida i rodoneta que cardo, dormo molt poc a les nits, tinc molta feina les 24 hores del dia (feina, repors, projectes, pesca i què collons, dos nens petits que et maten d'alegries, però també de cansament).

La gestació d'aquest nou projecte ha estat tant llarga com l'embaraç d'un fill. Primer la idea, després el camí.

L'altre dia va venir un amic-company de pesca amb la revista sota el braç, em va felicitar a mi i a l'Anna per la feina ben feta, però alhora em va donar un encàrreg per en Tomeu, pobre Tomeu... deu estar fart dels meus encàrregs! hihihihi El meu amic tenia raó: a l'editorial: crisi, a les notícies més crisi perquè no es venen barques, llavors que si prohibicions i que si s'acaba el peix.... en fi, que em diu "nano, jo compro la revista per distreure'm, no per agafar més neguit!". I per això vinc al comentari d'en Dani, perquè crec que el que vol la gent és simplement això: passar una estona agradable. Així que ja ho tinc.

El plantejament del reportatge m'ha estat molt difícil, i no parlo de la seva estructura, que ja fa un any que la tinc clara, sinó del que he de dir. Sabeu que a mi no m'agrada ensenyar res, no sóc ningú (ni tant sols un bon pescador) per ensenyar cap camí. A mi no m'agraden la majoria de repors que llegeixo, i en llegia molts... però sabeu què? Que no n'he acabat mai cap d'una tirada (molt pocs). Aquell dia el meu amic em va dir clarament el que esperava (no de mi, sinó d'una revista qualsevol: distracció) i ara en Dani m'ha comfirmat que he escollit bé el desig que tinc: fer el repor que a mi m'agrada. L'Anna i jo estem fent el repor que a mi m'agradaria trobar-me a qualsevol revista de pesca, un article que em distregui, que m'encomani il·lusió i, sobretot, que se'm faci curt i tingui ganes de llegir-lo fins el final. 

No he escrit un reportatge de merda, us he escrit un relat de pesca. Li he de donar quatre tombs, perquè ha d'estar molt millor, però què voleu que us digui... el vaig escriure ahir, al migdia aprofitant que és la única estona que estic sol. Vaig anar a peu a casa, pensatiu. Em sentia com quan tenia grenyes i gens de panxa, com quan era un jove i mediocre estudiant i no havia llegit cap llibre però tenia un munt de coses per dir. Vaig arribar acalorat a casa, em vaig treure tota la roba per despullar-me davant vostre, vaig obrir l'ordinador i, després de respirar fons i tancar mig minut els ulls, em vaig deixar anar com ho estic fent ara.

Als spiners els agradarà segur, igual que als pescadors en general, però també els agradarà a les seves dones (que sempre esperen a a casa) i als seus fills. A mi m'agrada escriure per tots, i aquesta vegada serà així.


Nena, l'estem muntant molt grossa aquesta vegada. Sé que trencarem motlles (i ja en van tres), també sé que rebré crítiques (més aviat bones), i només tinc un petit dubte: si marcarem d'una puta vegada un abans i un després.

Mira que fa temps que ho intento! Per què els costa tant obrir els ulls?


3 comentaris:

kruskis ha dit...

Veig que després d'un temps i amb camins separats però que de tant en tant es creuen has comprès que la gent quan entra a una web de la seva afició no vol res més que passar una bona estona i distreure's. Començo a estar orgullós de tot plegat i a mi també m'agradaria que marquéssis un punt d'inflexió en la premsa escrita, fa massa temps que veig el mateix a totes les revistes. Fa 3 anys era tot jigging, fa 2 era tot kabura, ara és tot Inchiku... no tenen "suc", són catàlegs camuflats!

Anna ha dit...

Nen, sé que estas que rebentes per dins, que et mors de ganes d'ensenyar el que els tenim preparat, perquè et sents orgullós del resultat, i no n'hi ha per menys.

Aquest migdia he anat a dinar a casa als meus pares, a la tauleta del tresillo hi havia unes quantes revistes, tres de pesca, i les he volgut fullejar per veure si trobava res que s'hi assemblés.

Encara no el tenim acabat, però creu-me que aquesta vegada hem trencat motlles, i t'ho dic ara ja, mai he vist una cosa igual en una revista de pesca.

Només et demano una cosa, ja queda poquet per entregar, així que aguanta, mantén el secret i no perdem el factor sorpresa, perquè aquest cop sí que en sentirem parlar.

Raül Ortiz Tudela ha dit...

Joan (kruskis), tu més que ningú saps dels que sóc capaç, tant en lo bo com en lo dolent. Al final m'he vist obligat a crear primerapedra, m'he vist obligat a picar jo solet la porta de Pesca a Bordo (i les que queden) i m'he vist obligat a fer les coes per només per un motiu:

sentir-te dir que estàs orgullós de mi.

Sí Joan, t'en dono la paraula: m'has donat la força per fer el que necessita la premsa escrita: literatura, no màrqueting. Fa anys que ho veig, però necessitava fer-me un lloc dins seu, ni que sigui a crits a casa teva.

Estic segur que podria fer vendre més material de pesca jo solet que totes les revistes juntes. Només cal dir la veritat i ser honest.

flipareu! I d'aquesta no me'n moc, si hi ha canvis o no agrada el que estem fent, plego, però això és impossible...