diumenge, 15 de maig de 2011

Les coses tal com eren...

Aquesta vegada, i com a usufructuaria d’aquest blog, no em limitaré a transcriure el reportatge de revista d’aquest més, sinó que m’agradaria exposar-vos-el tal i com va sortir del forn. Perquè, sense desmerèixer la feina de ningú, pugueu fer vosaltres mateixos la vostra pròpia valoració.

Diuen que sobre gustos no hi ha res escrit, però aquest no és un tema d’agradar o no agradar, sinó una qüestió de personalitat, i qui realment em coneix sap que jo no hauria fet mai un reportatge així, perquè com bé diu en Raül, portar el control de tot forma part de mi, però sempre des d’un segon pla, i no dic un tercer perquè sóc curta de vista, que de no ser així el fons de la sala ja m’aniria bé.

Amb això tampoc em vull justificar, però potser així entendreu que el meu pretenia ser un reportatge de pesca, i no el meu àlbum personal, que lògicament no el poso a l’abast de tothom.

Tampoc pretenc crear-me enemics, i això va per tu, Tomeu. Sé que tot el que feu és a fi de bé, i seguiré col.laborant amb vosaltres mentres em deixeu. Només que en vistes de com funcioneu potser hauria de deixar els meus reportatges més oberts. 

pag 1-2
pag 3-4
pag 5-6
pag 7-8
pag 9-10

7 comentaris:

Raül Ortiz Tudela ha dit...

T'entenc perfectament Anna, i per això estic amb tu. Per una vegada que no pretenem ser protagonistes (i ho dic per mi), i ens hi fan igualment.

A mi em fa moltíssima ilusió fer el reportatge del mes de juliol, precisament perquè molta gent del fòrum s'hi ha volcat i vull que siguin ells els protagonistes, no jo.

qui m'ha donat una lliçó aquesta vegada ha estat la meva dona, que sorpresa amb la meva reacció, va i m'engega:

-la culpa és teva, tu els vas enviar aquestes fotos. Un altre dia te les guardes i tema resolt!

quanta raó tenen les nostres dones... gràcies amor!

i Tomeu, no pateixis... la foto de les molles (i les tetes) també l'hagués posat jo! hahahaha (però la meva no, que estic horrorós!)

Dani ha dit...

Anna! Felicitats artista! Excel·lent el contingut i la forma d'explicar-ho, clara i entenedora. I l'estètica del report... guapíssima!!! Molt bona feina, sí senyora.

Parlant de congres... de ben petit al Port de la Selva vam anar a pescar de nit amb la família i a mi em van deixar una canya d'un metre escaç i m'hi van posar un coreà i au! Espavila't! Vaig deixar caure el plom sota un vaixell amarrat i jo sostenia la canya amb les tendres mans quan de poc que vaig a l'aigua! Quina estirada! Quin coi de cullons de peix o el que sigui em vol portar amb ell a sota aigua!-pensava jo. De seguida em van venir a rescatar els adults i veien que aquella merda de carret no girava, van treure'l a pols amb les mans estirant el fil.

Sang de congre que va sortir! Quina por. De seguida em vaig amagar darrere les cames del meu pare. Era més llarg que la canya i gruixut com mai hagués imaginat!

Això dels congres és un espectacle!

Raül Ortiz Tudela ha dit...

hahaha Vols saber un secret, Dani? El que es va amagar del congre de 20kg vaig ser jo... hehehe L'Anna i jo sóm socis, no? Doncs alguna coseta havia de fer... hehehehe Pobra nena, amb lo enfeinada que estava i ens van demanar que amplièssim una mica més, i jo per la sòcia, faig el que sigui!

a que no s'ha notat? Estem fets un bon parell de "pofecionals!"

Fish ha dit...

Como bien explicais, los consejos necesarios y sobretodo la pesca entre amigos, frente a un tipo de pesca único...Ya hace años fue de lo primero que supimos hacer, pero en otras tierras más sureñas dónde los 500mts de profundidad se cogían rápido.
Recuerdo a mi tio, que me decía venga esta la recoges tu, y yo ansioso sin saber lo que acontecia, iba tirando como podia del kilo de plomo más el pescao enganchao. Y brazada a brazada el probe chaval iva a saber lo que es pescar de verdad!!

Calamar en rodajas y alguna suculenta cola de sardina, en el ´rastrero`no dejaban tranquila la ballestina. Comensales como los vorazos, besugos, y congrios y algun que otro pulpo, eran el plato de cada día.

Excelente report, nunca me he sabido desembolver con la put... ancla.

Un abrazo,
Toni Flores

Anna O. S. ha dit...

Doncs no m'importaria ensenyar-te el poc que sé. La veritat és que et vaig seguint des del teu propi blog i veig que tinc molt que aprendre. I quan el meu soci fa bona propaganda d'algú és perquè aquest algú s'ho val. Espero coincidir algun dia a mar.

Salutacions

Fish ha dit...

Muchas gracias Anna,
tanto por los cumplidos, como por el interés hacia el blog de (F.O)...Y te tomo la palabra, sea dónde fuere, para salir a pescar o simplemente tomar algo he intercambiar impresiones.
Raul, me causo una grata impresión y pronto le auguro buenos especimenes (Rojos, y plateaos indistintamente el orden). Pues por lo poco que estuvimos pescando ya le observé grandes maneras, conjuntamente con las conversaciones, pensamientos e inquietudes este año no le van a faltar emociones! Punto y aparte, como persona la narro directa y sin tapujos…Algo de agradecer en estos tiempos. Y después de tanta parrafada el cachondeo sale sólo en estas líneas

“somos unos cachondos mentales” en el B.S.

Un abrazo Raul y Anna,
Cuidense

kruskis ha dit...

Carai Anna....
Aquest muntatge és digne d'un(a) professional. Realment ben fet! Felicitats!