divendres, 22 d’abril del 2011

ja hi penso amb tots vosaltres!

Doncs això, que ja hi penso amb els que aneu entrant, però és que vaig de cul! Ara mateix estic escaquejat d'una arrossada a casa els cunyats. No és que no vulgui menjar arròs, doncs la flaire arriba fins aquí dalt, però amb l'excusa del vent humit i la pluja que comença a donar pel sac, doncs m'he quedat a dalt "vigilant" el meu àngel. De fet, pobret, dorm com una soca, i he entrat a l'habitació de la sorga -temple sagrat- per donar una vista ràpida al blog, que el tinc abandonat.

Tres mesos sense fotre ni brot i aquesta setmana no sé ni com desconectar de la feina... ja ho té això d'anar rera el turisme de temporada, així que siguin benvinguts els passants i turistes accidentals, embrutin moltes estoballes i llençols, que aquí està "el menda" per netejar-los en dies de festa. Ja em venjaré, i serà ben aviat... un parell de setmanetes i tornaré a  mar a donar pel sac!

Per altra banda m'ha anat bé donar-vos un descans, i valgui l'avinentesa per fer un anàlisi acurat del que passa per aquí dins i així centrar-me una miqueta amb el que hi veniu a buscar.  Jo crec que no vaig mal encaminat del tot, però pels que no teniu cap blog i no us fa cap mena de falta, a part de donar-vos la més sincera enhorabona i felicitats, us explicaré que aquí al darrera hi ha un botonet que em fascina: el de les estadístiques. Sempre he estat negat amb aquesta part de la matemàtica (i en d'altres), però em torna boig saber què s'amaga darrera les vostres entrades i poder analitzar, d'una manera intrínsica i poc acurada, els números i les dades que entre tots m'esteu donant. 

El que em té meravellat de totes totes és el mapa. Hi ha un mapa mundial, i a mesura que la gent es conecta des d'un país concret, el verd es va intensificant mostrant els països amb més activitat. No cal dir que espanya guanya amb molta avantatge, però al·luciono amb els americans (més de cent entrades d'Estats Units), amb els anglesos, alemanys, croates, indonesis i iranís! Una salutació a tots en general, i concretament a l'Albert de Papua Nova Guinea, que ja té pebrots la cosa... i fins on arribem els catalans!  A Singapur hi tens algun company Albert? En fi, suposo que  les poques entrades d'Iran i d'Indonesia venen induides pel senyor google quan els remet aquí quan algun usuari seu escriu alguna paraula malsonant, però lo dels Estats Units no pot ser casualitat, així que m'encantaria que si algú es conecta conscientment des d'allà, o des d'on sigui, si us plau: feu-ho notar. Escriviu algun comentari de qui sou i què hi feu tant lluny de casa, no tingueu mandra. A mi m'interessa moltíssim saber qui em llegeix, des d'on i quan ho fa. El perquè ja l'analitzaré més endavant. 

A part del mapa, hi ha altres coses que em donen elements per pensar, com el ritme d'entrades diàries, els orígens del trànsit (des d'on es conecten, si des del fòrumdepesca, des de fishobsesion, des del google, des aficionatalapesca.blospot.com, de pescadilles, etc.). però el més surrealista de tot és indagar amb les paraules clau que poseu per entrar. Aquí sí que hi ha de tot! Hahahaha. La majoria saben el que busquen: primerapedra, el meu nom, la combinació dels dos, n'hi ha que busquen bonítols, llops, llobarros, pesca quan hi ha mar de fons, pesca amb jig... i un llarg etc de nomenclatures i paraules rares però, per sort, també n'hi ha que hi busquen coses guarres! Ara mateix hi ha registrat un que buscava "em sento el nas tapat" i en recordo algun que deia "mal d'ous", "vaig calent", "busquem guarres a girona" (i jo, no et fot!), i un llarg etc de berreries i paraules clau autèntiques que em fan trempar. 

Doncs això, estimats lectors, que he d'anar enllestint que en Nil se'm desperta, arriva l'aroma de l'arròs i el xivarri d'abaix comença a ser escandalòs (arrossada per vint-i-pico comensals), i abans no comenci a menjar, a mamar com un cabró i a parlar en castellà (ni de conya) doncs això, que us vull donar les gràcies a tots per fer-me tanta companyia, i dir-vos que ni que sigui des de tant lluny us sento ben a prop.   

Sóc conscient que la majoria de lectors entreu per buscar històries del mar i sobre la pesca, ho entenc, i en tindreu a cabassades de tot això.  Ah! lo del castellà m'ho menjaré amb patates ben aviat... el mes que ve surtiré a una revista nacional, però això mereix un tema  a part.

moltes gràcies, vaig a dinar que ja queda lleig no ser a taula...  


...edito missatge... quatre hores més tard.

quin ridícul, nanos... m'estic cardant vell de veritat! L'arròs bo, el vi passable, la ratafia amb gel de collons, però he fet figa. Rera l'amenaça de la dona típica dels àpats populars (ni que siguin a casa seva) de "avui no et torris, guapo", doncs això... que m'he acabat torrant. A la tercera ratafia he pujat a dalt per repassar el que havia escrit abans, cal aprofitar que la nena té amics per jugar i el nen la iaia per vigilar... i he fet figa davant l'ordinador. Volia fer una lectura ràpida per corretgir quatre faltes i m'he adormit com un nadò. He aconseguit arribar al sofà mort de son, i he dormit com un liró, fins que han entrat la dona i una amiga de la cunyada amb el seu nen de 5 setmanes i m'han descobert al sofà mig mort! "tu sí que vius bé, nano..." i " si em posessis aquesta cremeta a mi als ous, ja seria el més feliç del món!" pensava jo.

Doncs res, que després d'una setmana dura he pogut descansar un xic davant els ulls de tots. Consti que avui tenia permís per anar a pescar, que me'n moria de ganes d'anar a tocar els pebrots d'alguna tonyina... però vaig acabar tant cansat i estressat, que el mínim que podia fer l'únic dia de festa que podré fer en tota la setmana santa era estar amb els de casa, ni que sigui donant suport moral des del sofà (val a dir que a quarts de set ja rondava amb els nens per casa..., que aquests malparits no hi entenen de festes, de migdiades ni de deixar descansar...).

Aviat tornaré a mar. Hi he anat un parell o tres de vegades però sense resultats, o sigui que us he estalviat els nervis i mals de panxa que es passen davant les senyores tonyines. També dir-vos que, aprofitant que per fi he començat a treballar de valent i que la caixa es comença a omplir de ferralla, m'he firat el millor carret que hi ha al mercat. Potser no serà el que a tu més t'agrada, i em sento malament perquè encara no li he dit a la dona que me l'he comprat (ni que el paguès ella!), però era -i continua sent- el carret amb el que he estat somiant aquests dos últims anys.

Ja el tinc, és una passada, però em pregunto què passarà quan l'estreni amb un sorell o un bis de merda, i me n'adoni que per treure els peixos de veritat hauré de fer precisament el que he fet fins ara: continuar somiant.

desitgeu-me sort, jo no puc anar més ben preparat a mar, ja no tinc més calès per gastar... ja no em queden excuses on amagar la realitat: que sóc un pescador mediocre, i que sortir a les revistes especialitzades, tenir barca i el millor material del mercat, no és garantia d'èxit, al mar.

continuaré treballant, aprenent i fracassant. Que maca que és la pesca... i la vida!