divendres, 4 de març de 2011

Estimats senyors lladres:

Són les 7 i deu del matí d’un dia qualsevol de vacances. Ja m’he dutxat i estic a punt per si es desperta la mainada. Avui hem d’anar per feina, que tornem a casa! Amb el nen mig malalt i la nena que enyora casa seva, ens disposem a fer els preparatius i compres d’última hora i apa, cap a Palma!

Hi ha una cosa que no para de donar-me la guitza aquests dies. Per tots és sabut que els delinqüents i lladres de guà blanc utilitzen les noves tecnologies, també. Sempre hi ha algun imbècil que explica que se’n va de vacances, que deixa la casa lliure per si algun  espavilat vol netejar-la. Així que, valgui l’estupidesa que he comès, estic intranquil fins arribar a casa... vull dir que estic neguitós pels lladres!

Des que vaig a pescar amb una dona i corren rumors que tinc una amant, que a la sogra se li dóna per fer-me visites inoportunes a casa, així que amb l’excusa de la planxa o de fer-me el llit, em controla (de passada) si és cert o no el que diuen a les meves espatlles. En fem conya, però a mi em carda cada dia que em vull fotre una bona manola estirat al sofà de casa... i si entra la sogra? Només de pensar-hi, la idea ja m’espanta!

Us penjo això, senyors lladres, perquè us vull advertir d’un parell de coses abans ni us penséssiu     l’acció d’entrar a casa: no sé quin dia vindrà la dona de fer fenies, i aquesta també entra i surt quan menys t’ho esperes. No li féssiu res, que és guapa i bona noia, així que tampoc s’ho mereix. Això sí que us ho demano per clemència, senyors lladres, si per alguna d’aquelles casualitats de la vida entréssiu a casa i us trobéssiu la sogra, feu-me un favor i sigueu bones persones: no es reprimeixin vostès, agafin, agafin tot el que els doni la gana, això sí, posats a fer, tampoc seria tocar-me la gaita si s’emporten a la senyora Conxita una bona temporada!

Els prometo que no hi haurà denúncies ni cap mena de rebombori per la meva part, ara que, ben mirat,  tampoc puc respondre per la part de la meva dona...  així que pensin-s’ho dues vegades!

2 comentaris:

Dani ha dit...

Tio, ets boníssim, només això.

Amb quatre ratlles, que sàpigues que m'has fet riure com el que més.
Aquest text entra en el grup d'escrits que més m'agraden que hàgis fet. Després, és clar, del reportatge en què parlava un bonítol.

Jajajaja

Raül Ortiz Tudela ha dit...

mil gràcies, Dani!

que sàpigues que m'has fet engreixar un parell de quilos més, i ja era lo únic que em faltava, després d'una setmana de bufet lliure i endrepar-me una ensaimada de crema ahir al vespre per sopar...

de totes maneres, moltes gràcies!