No sé quantes vegades m’he perdut aquesta tarda! Més que perdre’m, podríem dir que m’he desviat un xic de la ruta, i com que em conec i estic negat a la tecnologia punta, doncs molt millor no posar el GPS per no atabalar-me més del que podria humanament suportar. El primer cop ja em va passar de baixada, i en comptes d’entrar per l’A7 de tota la vida, vaig passar de llarg i vaig haver d’entrar per la Ap no sé què. Em vaig veure mort, em veia al port de Tarragona perquè, de fet, em vaig dedicar a seguir el rètol on posava “port”, però tampoc especificava quin ni d’on! La segona cagada va ser precisament al port, i en comptes d’acabar aparcat arran de mar, doncs ho vam fer en una muntanya! Càgum la pell de Barrabàs! (o eren les barbes?).
Aquell segon cop però, va valdre a pena: Barcelona jeia silenciosa als nostres peus, talment com si no hi visqués ningú, com si la gran metròpoli fes la migdiada d’un diumenge qualsevol. Ni gent, ni cotxes, ni estres, ni remor. Està preciosa la capital des d’aquell mirador.
Del vaixell no us en diré res, almenys de moment. Espero a divendres, que farem la ruta de dia i podré veure el mar i sentir el vent. Només vull fer constar en aquest mini diari que és dura l’espera dins el cotxe amb tot carregat fins els topes i dos canalles neguitosos perquè no saben dormir. Ja ho sabrem per el proper dia, perquè més de tres hores d’espera es van fer llargues, fins i tot a mi. Passar l’estona fent viatges al lavabo per estirar les cames, i mirar per entre les reixes com entren a les bodegues centenars de camions i “trailers”, no compensa., només ho fa el fet de saber que tot jut comença la nostra aventura: la de sobreviure uns quants dies a Mallorca... en familia!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada