Els pirates no són dins el mar

L’altre dia vaig tornar a tenir problemes amb la bateria de la barca, la sort és que anava tot sol, i no vaig espatllar la jornada de pesca a cap company. A les 10 am vaig arribar a la Duna i a les 13h sortia de port, sense temps d’anar a pescar el que jo volia i cagat de por, per si em tornava a fallar al mig del mar i em quedava tirat altre cop!

(Vaig al gra, perquè estic emprenyat de debò... a les 4am m’he aixecat a portar la nena a fer pipi, a les 4:05am ella ja dormia, jo no ho faré més... aquesta setmana m’ha arribat l factura de la nàutica, i lluny de callar-me... prepareu-vos, que em començo a cagar...).

La qüestió és que no em puc permetre el luxe d’anar a pescar en dies de mar de fons, a tocar les pedres, sense la seguretat que a cada cop de clau la barca s’ha d’engegar. No hi pot haver cap marge d’error, cap! Llavors només em quedava una opció: pujar a Cadaquès i fer venir el mecànic a comprovar la fuga de corrent. Vaig aprofitar la paradeta per menjar una mica i beure una cervesa, mentre esperava amarrat al moll. Mentrestant, em va venir al cap la idílica imatge del mecànic de torn, el de tota la vida vull dir: me l’imaginava arribant amb una furgo atrotinada, un home gran, mal afaitat, suat, segurament amb bigoti, marcant panxa al mono blau greixós, amb les ungles llargues i plenes de grassa negra,... en fi, que més valia menjar abans que no arribés el mestre en qüestió.

Lluny de les meves sospites però, vaig veure arribar al meu mecànic amb un pick-up, un tot terreny d’última generació, impecable. L’individu era jove, val a dir que guapo, afeitadet, amb un pentinat modern, actual. Vestia impecablement, impol·lut, sense ni una taca, amb pantalons jaqueta i hermilla tot ben conjuntat, tenia les mans impecables, i se les va protegir amb uns guants abans de posar-se a remenar. Inaudit, rar, extraordinari. El paio ja em va deixar de pasta de boniato quan, just al treure la tapa del motor, en comptes de començar a remenar la caixa d’eines i donar cops de martell per tot, va i es treu un ordinador!!

-          no cal, home... que els relats els escric a casa...- vaig dir per dir alguna cosa.

Ell a la seva: connecta l’aparell al motor i dóna pas al contacte. Comprovacions i arrenca el motor.Comprovacions i el motor es cala... i em diu:

-l’he parat jo.

-m’imagino, no sé com, però segur que jo no he estat.

-vull dir amb l’ordinador.

I el va tornar a encendre, i a accelerar, i a fer un munt de proves prement, amb un sol dit,   el control des de l’ordinador! Jo em creia que allò era ciència ficció, i per preguntar alguna cosa, li vaig dir: “que s’ha d’estudiar carrera per ser mecànic?” i vam riure una estona, total, ell tampoc en té la culpa que els de les nàutiques siguin tan cabrons! I sabeu què? Doncs això... que la barca no tenia res! “està tot perfecte” va diagnosticar el doctor. Amb aquestes que li dic "a veure mira la bateria, perquè si el motor carrega bé, s’ha de descarregar per algun lloc... dic jo”  i m’etziba “ja ho he comprovat amb l’ordinador, tot correcte”. Més tard va poder veure que els borns de la bateria estaven fluixos, i em va dir que clar, que ja ho tenia, que era aquell el problema i que en menys de un minut tindria la solució: dues voltes de clau del nº 10 i llestos!

“veus home, cada dia s’aprèn alguna coseta... la llàstima és que aprendre aquesta m'ha costat 100euros!”