dijous, 12 de novembre del 2009

11-11-2009 (Jornada fluixa amb en Tola - 2 bonítols)

Confirmat, en Tola és humà... encara guarda algun poder sobrenatural, com el de no menjar durant deu hores seguides, però ha perdut el control mental dels peixos... diu que de moment no els pot innotitzar! En fi, ja li deia jo, que anar amb barca no és garantia de peix!

Vam gratar i gratar, els cabronassos s'amagaven, no volien donar pistes.... les aus tampoc ens ajudaven a localitzar-los... al cap de tres hores de treball constant vam tenir el primer regal del mar en forma de peix:

Us he fet aquest primer pla perquè veieu com mengen aquestes bèsties... cinc sardines va vomitar i en tenia quatre més a l'estómac! En Tola va tenir molta feina tot el matí... peluques, mosquetons trencats, jigs perduts,... aquesta vegada sense massa èxit.
    

Mentre en Tola feia ves a saber quina bestiesa... vaig llençar un jig a pocs metres de la barca. Volia provar una canya nova que m'havia firat al salò... quan al fer la primera volta em vaig cagar a sobre... RRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRR......COLLONS QUIN ESTRENO!!!! Allò tirava amb molta mala llet... la canya, que per a mi és com un pal d'escombra per anar a cercar les meves amigues, es va blincar amb força.... sens dubte hi havia un dento d'almenys cinc kg allà abaix... o potser la serviola que l'altre dia havia deixat marxar....VINE CAP AQUÍ!!! Conscient de l'equip que portava, i el jig amb poteres reforçades... el vaig començar a apretar...

La lluita va ser llarga, i per si es tornava a escapar, li vaig donar el mòbil a en Tola perquè inmortalitzès aquells moments de felicitat...

Va ser un dia fluix, fluix.... comparat amb la setmana passada! Però quantes vegades hi hauríem firmat!




Penseu que és una canya per a treure tonyines... si m'haguès picat amb la lesath... tindria la puntera dins l'aigua!

LA lluita va ser ferotge, uns deu minuts va durar... amb en Tola dient tonteries de les seves, que em feien riure i em van animar... Per més que recollia amb la maneta ell tirava i tirava, la carraca no deixava de sonar. QUÈ SERÀ, QUÈ SERA...?

Aquest cop sí que el vaig treure, portava la lliçò apresa del dia abans.... per treure bèsties fora l'aigua primer se n'ha de deixar escapar... Aquesta, però, ja la tenim a les mans!


LA decepció va ser gran quan la vam veure emergir de les aigües... ni una servia, ni un dento gegant... era un bonítol que s'havia menjat la potera del jig i li havia quedat l'assit hoock clavat a l'esquena... imagineu-vos un bonítol de 3,5kg estirant la línia i fent-lo venir de travès! Les vaig passa putes... però aquí els teniu: