divendres, 6 de novembre de 2009

05-11-2009 (Bonítols amb en Tola)

Altra cop la maledicció del company... calia fer alguna cosa, hi havia quelcom que ell feia i jo no sabia endevinar. Estava molt content per en Tola, se'ns dubte estava disfrutant... No havia tret mai cap bonítol, i en menys d'una hora a quatre havia enredat! "Nano...avui t'has graduat!!!". Vaig mirar aquell terra ensangrentat... ell havia tret quatre monstres de gairebé 16 kg tots plegats i jo feia el ridícul, amb un bonítol de quilo que havia robat!!! Començava a notar la sang massa calenta... per poder pensar amb claredat. Estàvem en un fons d'uns quaranta metres, vaig mirar la sonda i els vaig veure allà, que de mi se n'estaven encardant....

Vaig agafar la canya grossa i vaig carregar el twinpo 6000 amb un torpede del 80. La ràbia m'encegava, l'enveja sana em va fer renegar.... Vaig comptar els metres amb el fil pintat... i quan tocava la trama negra ja sabia que el jig havia arribat. Vaig recordar aquelles escenes d'en RAmbo quan es venja amb la metralleta i s'ho carrega tot, i amb un crit de ràbia vaig començar a cargolar fil com no ho havia fet mai: FFIIILLLSSDDEEPPPPUUUTTAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA!!!! Els altres companys em miraven estranyats des de l'altra barca, en Tola ho feia gairebé espantat; va deixar de pescar amb la seva canya i es va quedar allà dret, palplantat. Per allà els altres havien clavat dues servioles... també bonítols... i jo només un puto kg de peix!!!! Recollia amb totes les meves forces, tant ràpid que els peixos no el veurien ni passar...

BBBBBAAAAUUUUMMMM!!! A mig camí cap al cel vaig fer diana, per fi alguna cosa havia picat!

De sobte el jig va quedar allà, al mig de no res, clavat i la canya de dos collons doblada fins més de la meitat. Durant uns moments semblava que havia enrocat, allò no es movia... quan de sobte el twimpo va començar a cantar... rrrrrrr.... "OH MUSICA CELESTIAL... VINE A MI!!!" -vaig implorar. Allò tenia mala hòstia... em va treure d'una arrancada uns vint metres i es va parar. De sobte, no sé perquè, em va venir un atac de riure... AAAAAHHH AAAAHHH AHHA...!! Reia i cridava amb força, m'estava alliberant! Tots els capots dels últims dies, les matinades, els patiments, els mals i les emprenyades.... tot s'estava curant en aquell precís moment. Em vaig quedar assegut, amb la canya doblada al mig dels ous, rient com un animal! En Tola es va afegir a la festa: "Raül, però què faaassssss!!!! Ets una bèssstiiiaaaa! AHA HAHAHAH! Però què tens? Què has fet? Animal!... Me cagum la pell.... quina bestiola que has enganyat!....". Ens ho estàvem passant teta! La bèstia era lluny, encara. No volia tornar. Calculo que la vaig clavar a uns 25m, més uns vint que s'havia emportat... La vaig arrossegar una estoneta, però va parar en sec i va tornar a tirar, rrrrrrrrrrrr, deu o quinze metres més. LA vaig tenir clavada uns cinc o vuit minuts... no ho sé perquè en aquells moments perds la noció del temps. No paràvem de riure i dir tonteries, no m'ho havia passat tant bé mai!

Em vaig posar seriós i vaig tòrcer la boca com en Rocky per dir: "vine aquí, et deixaré el nas com una patata..., no t'ho han dit mai que ets molt lleig?..." i parides així. Em va venir al cap perquè en Balboa és un bon noi que es creix davant les més grans adversitats. Necessitava un Rocky dins meu, doncs ja li havia aguantat més de dos assalts, els canells em començaven a fer mal.... tenia a l'altre extrem de la línia al rus enorme que m'anava llençant cops, ganxos i directes per desempallegar-se de mi. Però jo era com en RocKy, li aguantava tots els cops estoicament, allà assegut i deixant-me picar perquè la bèstia es comencés a esgotar...

"Vinga nena, no saps picar més fort?, Au, s'han acabat les tonteries... vine cap aquí..." El twimpo va començar a recuperar línia, li vaig guanyar una vintena de metres. La canya rendia al màxim, jo també. Li tenia el combat guanyat quan de sobte em va llençar un ganxo de dretes i PPAAAAMMMM! Adéu siau!


Deuria ser un com aquest... o més gran!!!

Els altres companys es retiraven de la dura batalla, però abans calia reunir tot aquella destrossa i fer-nos fotos plegats per poder-vos'ho ensenyar. Per nosaltres no feia falta... em sembla que mai ho podré oblidar!
   
Els de l'esquerra són els nostres: bonítols de bona talla. Ells havien fet dues círvies, una bacoreta petita, dos bonítols i un dento de kg. Tot tret amb ferros... i amb la força de braços i mans! Encara teníem unes quantes hores per engreixar el nostre botí... Vam fer fins a 9 bonítols i un dento de 1,5kg. Vaig haver de repartir el peix en dues saques... perquè amb una era impossible de poder portar!