Com passa el temps... ja fa dos mesos de les festes del Tura! Recordo que la nena va voler pujar als llits elàstics, per primera vegada. Vaig entrar per fer-li costat per filmar-la, perquè no molestés els companys del costat,... Vaig observar-la amb ull clínic, com fa qualsevol pare quan la seva petita experimenta una sensació nova. Al posar el peu dins aquell requadre negre tant estrany, es va espantar una mica: el terra s’enfonsava, no parava de moure’s!! L’Alba es va passar els primers tres minuts caminant per la vora ferma del llit provant, investigant i processant, una i altra vegada, aquella nova sensació mai viscuda fins llavors. "Salta, salta"- li deia jo mirant el rellotge, que no s’aturava. Però ella continuava caminant, com un pallasso mig borratxo, per aquell terra tant desconcertant...
La sensació que hom pot tenir al posar per primer cop el peu a sobre una barca, pot ser la mateixa que vivim de petits al pujar, per primera vegada, en un llit elàstic un dia qualsevol de fires: de sobte el terra s’enfonsa, tot allò es mou! Si heu pujat mai a fer la migdiada en una amaca, segurament us costarà molt de dormir-hi... el cul s’esfondra, el cel es mou, allò no para mai quiet... estar en una barca parada, pescant al mig del mar, ens pot produir una sensació semblant. Hi ha qui s’hi acostuma, també qui necessita pastilles... però tothom ho pot fer.
Els mariners comencem a sentir-nos molt millor quan veiem que la nostra barca romant allà, quieta i abrigada, esperant a que la sacsegem una miqueta... De vegades patim des de casa, lluny de la platja, i ens costa dormir quan anuncien temporals de tramuntana o de llevant. No és però, fins a posar el peu a proa i notar que el terra es submergeix, que ens sentim, de nou, a casa. Tots els motors emeten un "piiippp" estrident quan donem el contacte: ens avisa que tot està a punt. Cop de clau i BRUUUMMM! a la primera, com sempre. Estem tots una mica nerviosos abans de pujar a bord, de navegar per aquests mars de déu,... com ho estan els fumadors dins el cine, o els alcohòlics davant una cervesa calenta... sí,sí... vull dir que això de navegar enganxa fins el punt de crear addicció, amb la diferència que només és "contraproduent" per a la butxaca, pel demès, es guanya en salut!
La sensació que hom pot tenir al posar per primer cop el peu a sobre una barca, pot ser la mateixa que vivim de petits al pujar, per primera vegada, en un llit elàstic un dia qualsevol de fires: de sobte el terra s’enfonsa, tot allò es mou! Si heu pujat mai a fer la migdiada en una amaca, segurament us costarà molt de dormir-hi... el cul s’esfondra, el cel es mou, allò no para mai quiet... estar en una barca parada, pescant al mig del mar, ens pot produir una sensació semblant. Hi ha qui s’hi acostuma, també qui necessita pastilles... però tothom ho pot fer.
Els mariners comencem a sentir-nos molt millor quan veiem que la nostra barca romant allà, quieta i abrigada, esperant a que la sacsegem una miqueta... De vegades patim des de casa, lluny de la platja, i ens costa dormir quan anuncien temporals de tramuntana o de llevant. No és però, fins a posar el peu a proa i notar que el terra es submergeix, que ens sentim, de nou, a casa. Tots els motors emeten un "piiippp" estrident quan donem el contacte: ens avisa que tot està a punt. Cop de clau i BRUUUMMM! a la primera, com sempre. Estem tots una mica nerviosos abans de pujar a bord, de navegar per aquests mars de déu,... com ho estan els fumadors dins el cine, o els alcohòlics davant una cervesa calenta... sí,sí... vull dir que això de navegar enganxa fins el punt de crear addicció, amb la diferència que només és "contraproduent" per a la butxaca, pel demès, es guanya en salut!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada