Agafar l’autopista més enllà de la sortida sud de Girona no és en mi habitual, avui alguna cosa rara portem de cap... Anem la dona, en Nil i jo direcció a Barna, allà on sempre fa mandra d’anar. Avui, però, és diferent: no anem a IKea, lloc indesitjable on hem de passar tots els penitents i desgraciats. Em fa gràcia, més aviat pena, comprovar any rere any com aquella tropa de dròpols van a la Meca, a donar voltes i més voltes a una pedra que per mi no té cap significat. Mirant-ho fredament però, això és el que fem tots els homes casats: no ens vestim de blanc, tampoc ho fem “obligats”, però tots acabem donant voltes com a idiotes buscant un sofà barat que tampoc tenim collons de fer cabre al cotxe. Així que tal para qual!
Estic relaxat perquè avui anem a prop de la putacapital amb la dona i no vol anar a Ikea. Estic molt content perquè on anem no hi anem els desesperats a buscar la vaixella a preu de xinos, ni mobles que no sabem muntar, i on anem encara tinc la lleugera esperança de trobar una puta botigueta on venguin alguna cosa de pesca o, si més no, roba per navegar. Tinc aquells nervis dins la panxa, els mateixos de quan s’acosten les rebaixes després de Nadal... i no només per gastar peles!, i és que on anem, segur que hi ha bon bestiar!
Em va impressionar arribar a la primera. Els de poble sempre tenim aquella puta por de no arribar mai.... i vaig fer la ruta més curta, la que m’estalvia més autopista... però la que m’he de tragar trenta pobles sense variant. Mai més!, tornant ja ho vam fer per Girona, que arribàvem apurats a buscar la nena al cole! (abans vaig tenir deu minuts per parar a una botiga de pesca... però res d’interessant). Al tema, que ja hem arribat!:
Passejar per un poble artificial té unes quantes coses bones: la gent és educada, està tot net i ben endreçat, gairebé totes les ties estan bones, fins i tot les nostres!, i és llavors quan te n’adones que on estàs no és del tot real. Et munten un món fictici, irreal, ple de grans oportunitats, o això és el que intenten fer-te creure... pur màrqueting, pur consumisme, capitalisme en pur estat!, el lloc ideal per passejar pijes, per treure la mainada, per tenir contenta la dona i, perquè no, treure al meu fantasma a passejar.
M’encanta tenir les coses ordenades, no les tinc mai, però m’encanta trobar ordre on vaig. Allà tot està ordenat per marques, així que t’estalvien molta feina: si una marca no t’agrada, no entres i en paus! El handicap que tenim els papes és que hem de fer les compres gairebé per separat, mentre un es dedica a estar pendent del cotxet, cada vegada més carregat de merdes i bosses, l’altre es dedica a gaudir d’uns minuts de tranquil·litat. El primer torn va ser per mi, i vaig entrar a la primera botiga que vaig trobar:
- Bon dia, hola, què tal, ...
A tot arreu eren súper amables, les noies guapes, els nois joves i sense panxa, molt educats, atents, amables,.. vaja, la majoria afeminats, però tan se val, mentre estiguin per tu i no et toquin amb les grapes...
Per elles sí que em deixaria grapejar... cagumdèu, quantes ties bones en tans pocs metres quadrats! Joves, simpàtiques, provocatives, sensuals. M’encanta entrar a una botiga i que et diguin “hola” i et deixin estar. Llavors, si tens algun dubte, que ho deixin tot per venir-te a ajudar. Així passava a totes les botiguetes que entrava, mirava, remenava i ningú em feia cas. Les compres ideals, sense estrès ni mals de cap. Això fins que vam canviar de torn, nanos... ara era a mi a qui tocava passejar el cabró de l’hereu de casa, ara era jo qui em convertia en el segon plat però, ben mirat, em va encantar aprofitar-me, per primera vegada, de ser el pare del nen més guapo que hi havia allà.
I jo que li dic a la dona que vagi a una botiga que feien ofertes de texans per dones, aquells que marquen cul i figa, aquells que no podem deixar de mirar... els típics texans que els queda bé a totes les nenes, les que ens fan bavejar, pensar mil marranades però que ens emprenya que les pensin els altres, quan és a la teva dona a qui estan repassant. “Sí, si.. tu mira, però sóc jo qui se la folla” (un cop al mes! jajaja) acabem pensant els homes casats. En canvi “aquesta me la follaria trenta cops cada dia menys un dia al mes, que és el dia que em toca follar la dona!” és el que pensem continuament al veure tot aquell aviram... cagumlaputa, que se m’apreta la faixa només de tornar-hi a pensar...
La qüestió és que vaig entrar altre cop a la mateixa botiga al cap d’uns minuts, per repassar el material i comprovar si a la dona la tractaran de tia bona o directament de puta amb aquells texans... i entro a la mateixa botiga que feia una mitja hora, on tothom m’havia ignorat, i de cop i volta totes les ties em diuen:
-Hola monada!
- Bon dia reietó...
-“Has vist que guapo!!!”
- OOOHHH! Quina passada... i com et dius preciositat?
-E,e,e,,em... fffffff...fantasma. Què cullons! M’he de dir fantasma! Que sóm cagats els papes casats! Entrem sols i ningú ens fa puto cas... entres amb el nano i ets el centre d’atracció de totes les dones que hi ha! Nanos, nanos... això s’ha d’aprofitar! Hahahaha i la dona emprovant-se coses al costat! “necessites més talles, reina?”.
Tres ties. Joves, guapes, pentinades, arreglades, vestides amb texans (per la marca clar) i amb un somriure d’orella a orella... I jo bavejant. “I quan té?, i com es diu? Es porta bé?”.. i bla bla bla.. i jo contestant amb veu de gilipolles, fent veure que contestava pel nen... “però tu calla, feto subnormal! “ deurien pensar... i va ser quan vaig optar per callar, i pensar....
Vaig deixar la botiga de nenes, i li vaig dir a la dona: “aquí, aquí vull entrar”. Em va mirar amb cara rara... però el que volia era trobar dones de veritat, dones de la meva edat, dones atractives, potser mames, mullers d’homes calents com jo, però que se’ls volen follar tots menys el que tenen a casa. Aquestes m’interessaven!
Recordo que la dona estava mirant coses per allà, una dependenta per ella i les altres tres per nosaltres dos, parlant. Anar amb cotxet és guapo, sabeu per què? Doncs perquè normalment les dones s’ajupen a l’alçada del nen, gairebé de genolls, mostrant-me a mi tota la prominència dels seus pits i just a l’alçada de la seva boca a la meva polla, cada vegada més apunt d’esclatar d’emoció. En una botiga hi vam estar una estona, la noia no s’aixecava de davant meu... parlava amb el nen però alçava la mirada buscant les meves respostes, i vaja si les hi vaig donar...
Era una noia normal, tampoc calia que fos molt guapa, doncs el morbo que sentia era tan bestial que tan me cardava. Ben pentinada, maquillada súper natural, sense estridències, a gust amb la marca que representava... vestida amb pantalons de ratlla i camisa escotada, molt escotada... i m’ho ensenyava tot. Ella ho sabia, m’ho deia amb la mirada, i amb el somriure m’ho va corroborar...
-mira que és guapo...
-ja veus, com la mare! Jajaja- deia per no fer més el ridícul.
-no... què va... alguna cosa teva tindrà...
-(la polla segur que no!, mare meva....)
I la dona allà al costat...
- i com es diu?
- -N,N,N;nnnnNIL!, Nil com aquell riu tant llarg (com la meva polla, nena!)
- Que guapo... quan té?
- QQQ; que quant? Home...ara mateix uns 16 o 17...
- Mesos? –em va preguntar extranyada.
- (No, no, centímetres! cagumdèu nena, te l’estic apunt d’endinyar!)
- I com està?
- Que com està... ben molla, nena, ben molla!
I la dona que es volia provar unes coses... i jo que li dic que se n’emporti d’altres!
- així nena, tindrem temps per estar el nen, tu, jo i la meva polla a punt d’explotar...
I ja està. Podria passar-me la nit escrivint marranades, però no sé si hi ha menors d’edat... però penseu que el que em va passar pel cap no sé si ho publicarien al mismíssim Play Boy! Jajajajaja
I sabeu com acaba la història? Segur que ho sabeu tots els casats...
Doncs calent com la moto d’un hippy vaig arribar a casa, vaig fer el sopar, vaig banyar els nens, fer el biberons, explicar contes, dormir la canalla, endreçar-ho tot i posar-me a punt per follar. Abans però, hem d’aguantar el “desfile” de les compres de les dones i dir-les-hi lo bones que estan, lo bé que han comprat, els diners que s’han estalviat, lo molt que les xiularan, lo calents que encara ens posen després de tants anys...
Els homes som capaços de tot per cardar un polvo a casa... fins i tot dir mil mentides per minut! Jajajaja... i quan les tenim contentes, satisfetes, felices ens egegen a pastar fang:
-OOOOHHHHOOOUUUMMM. Estic tant cansada! Vinga carinyo, vaig a dormir, no vinguis tard al llit, que necessito un massatge als peus.
- i jo a la polla! No t’he jode... a pendre pel cul! Me’n vaig a veure el fòrum, a veure si algú ha fet algun bonítol... que almenys ells em riuen les gràcies.
I així estem, companys, en dissabte a la nit, i enganxats al puto ordenador!
Salut i força a la mà, per poder-nos-la pelar!
Estic relaxat perquè avui anem a prop de la putacapital amb la dona i no vol anar a Ikea. Estic molt content perquè on anem no hi anem els desesperats a buscar la vaixella a preu de xinos, ni mobles que no sabem muntar, i on anem encara tinc la lleugera esperança de trobar una puta botigueta on venguin alguna cosa de pesca o, si més no, roba per navegar. Tinc aquells nervis dins la panxa, els mateixos de quan s’acosten les rebaixes després de Nadal... i no només per gastar peles!, i és que on anem, segur que hi ha bon bestiar!
Em va impressionar arribar a la primera. Els de poble sempre tenim aquella puta por de no arribar mai.... i vaig fer la ruta més curta, la que m’estalvia més autopista... però la que m’he de tragar trenta pobles sense variant. Mai més!, tornant ja ho vam fer per Girona, que arribàvem apurats a buscar la nena al cole! (abans vaig tenir deu minuts per parar a una botiga de pesca... però res d’interessant). Al tema, que ja hem arribat!:
Passejar per un poble artificial té unes quantes coses bones: la gent és educada, està tot net i ben endreçat, gairebé totes les ties estan bones, fins i tot les nostres!, i és llavors quan te n’adones que on estàs no és del tot real. Et munten un món fictici, irreal, ple de grans oportunitats, o això és el que intenten fer-te creure... pur màrqueting, pur consumisme, capitalisme en pur estat!, el lloc ideal per passejar pijes, per treure la mainada, per tenir contenta la dona i, perquè no, treure al meu fantasma a passejar.
M’encanta tenir les coses ordenades, no les tinc mai, però m’encanta trobar ordre on vaig. Allà tot està ordenat per marques, així que t’estalvien molta feina: si una marca no t’agrada, no entres i en paus! El handicap que tenim els papes és que hem de fer les compres gairebé per separat, mentre un es dedica a estar pendent del cotxet, cada vegada més carregat de merdes i bosses, l’altre es dedica a gaudir d’uns minuts de tranquil·litat. El primer torn va ser per mi, i vaig entrar a la primera botiga que vaig trobar:
- Bon dia, hola, què tal, ...
A tot arreu eren súper amables, les noies guapes, els nois joves i sense panxa, molt educats, atents, amables,.. vaja, la majoria afeminats, però tan se val, mentre estiguin per tu i no et toquin amb les grapes...
Per elles sí que em deixaria grapejar... cagumdèu, quantes ties bones en tans pocs metres quadrats! Joves, simpàtiques, provocatives, sensuals. M’encanta entrar a una botiga i que et diguin “hola” i et deixin estar. Llavors, si tens algun dubte, que ho deixin tot per venir-te a ajudar. Així passava a totes les botiguetes que entrava, mirava, remenava i ningú em feia cas. Les compres ideals, sense estrès ni mals de cap. Això fins que vam canviar de torn, nanos... ara era a mi a qui tocava passejar el cabró de l’hereu de casa, ara era jo qui em convertia en el segon plat però, ben mirat, em va encantar aprofitar-me, per primera vegada, de ser el pare del nen més guapo que hi havia allà.
I jo que li dic a la dona que vagi a una botiga que feien ofertes de texans per dones, aquells que marquen cul i figa, aquells que no podem deixar de mirar... els típics texans que els queda bé a totes les nenes, les que ens fan bavejar, pensar mil marranades però que ens emprenya que les pensin els altres, quan és a la teva dona a qui estan repassant. “Sí, si.. tu mira, però sóc jo qui se la folla” (un cop al mes! jajaja) acabem pensant els homes casats. En canvi “aquesta me la follaria trenta cops cada dia menys un dia al mes, que és el dia que em toca follar la dona!” és el que pensem continuament al veure tot aquell aviram... cagumlaputa, que se m’apreta la faixa només de tornar-hi a pensar...
La qüestió és que vaig entrar altre cop a la mateixa botiga al cap d’uns minuts, per repassar el material i comprovar si a la dona la tractaran de tia bona o directament de puta amb aquells texans... i entro a la mateixa botiga que feia una mitja hora, on tothom m’havia ignorat, i de cop i volta totes les ties em diuen:
-Hola monada!
- Bon dia reietó...
-“Has vist que guapo!!!”
- OOOHHH! Quina passada... i com et dius preciositat?
-E,e,e,,em... fffffff...fantasma. Què cullons! M’he de dir fantasma! Que sóm cagats els papes casats! Entrem sols i ningú ens fa puto cas... entres amb el nano i ets el centre d’atracció de totes les dones que hi ha! Nanos, nanos... això s’ha d’aprofitar! Hahahaha i la dona emprovant-se coses al costat! “necessites més talles, reina?”.
Tres ties. Joves, guapes, pentinades, arreglades, vestides amb texans (per la marca clar) i amb un somriure d’orella a orella... I jo bavejant. “I quan té?, i com es diu? Es porta bé?”.. i bla bla bla.. i jo contestant amb veu de gilipolles, fent veure que contestava pel nen... “però tu calla, feto subnormal! “ deurien pensar... i va ser quan vaig optar per callar, i pensar....
Vaig deixar la botiga de nenes, i li vaig dir a la dona: “aquí, aquí vull entrar”. Em va mirar amb cara rara... però el que volia era trobar dones de veritat, dones de la meva edat, dones atractives, potser mames, mullers d’homes calents com jo, però que se’ls volen follar tots menys el que tenen a casa. Aquestes m’interessaven!
Recordo que la dona estava mirant coses per allà, una dependenta per ella i les altres tres per nosaltres dos, parlant. Anar amb cotxet és guapo, sabeu per què? Doncs perquè normalment les dones s’ajupen a l’alçada del nen, gairebé de genolls, mostrant-me a mi tota la prominència dels seus pits i just a l’alçada de la seva boca a la meva polla, cada vegada més apunt d’esclatar d’emoció. En una botiga hi vam estar una estona, la noia no s’aixecava de davant meu... parlava amb el nen però alçava la mirada buscant les meves respostes, i vaja si les hi vaig donar...
Era una noia normal, tampoc calia que fos molt guapa, doncs el morbo que sentia era tan bestial que tan me cardava. Ben pentinada, maquillada súper natural, sense estridències, a gust amb la marca que representava... vestida amb pantalons de ratlla i camisa escotada, molt escotada... i m’ho ensenyava tot. Ella ho sabia, m’ho deia amb la mirada, i amb el somriure m’ho va corroborar...
-mira que és guapo...
-ja veus, com la mare! Jajaja- deia per no fer més el ridícul.
-no... què va... alguna cosa teva tindrà...
-(la polla segur que no!, mare meva....)
I la dona allà al costat...
- i com es diu?
- -N,N,N;nnnnNIL!, Nil com aquell riu tant llarg (com la meva polla, nena!)
- Que guapo... quan té?
- QQQ; que quant? Home...ara mateix uns 16 o 17...
- Mesos? –em va preguntar extranyada.
- (No, no, centímetres! cagumdèu nena, te l’estic apunt d’endinyar!)
- I com està?
- Que com està... ben molla, nena, ben molla!
I la dona que es volia provar unes coses... i jo que li dic que se n’emporti d’altres!
- així nena, tindrem temps per estar el nen, tu, jo i la meva polla a punt d’explotar...
I ja està. Podria passar-me la nit escrivint marranades, però no sé si hi ha menors d’edat... però penseu que el que em va passar pel cap no sé si ho publicarien al mismíssim Play Boy! Jajajajaja
I sabeu com acaba la història? Segur que ho sabeu tots els casats...
Doncs calent com la moto d’un hippy vaig arribar a casa, vaig fer el sopar, vaig banyar els nens, fer el biberons, explicar contes, dormir la canalla, endreçar-ho tot i posar-me a punt per follar. Abans però, hem d’aguantar el “desfile” de les compres de les dones i dir-les-hi lo bones que estan, lo bé que han comprat, els diners que s’han estalviat, lo molt que les xiularan, lo calents que encara ens posen després de tants anys...
Els homes som capaços de tot per cardar un polvo a casa... fins i tot dir mil mentides per minut! Jajajaja... i quan les tenim contentes, satisfetes, felices ens egegen a pastar fang:
-OOOOHHHHOOOUUUMMM. Estic tant cansada! Vinga carinyo, vaig a dormir, no vinguis tard al llit, que necessito un massatge als peus.
- i jo a la polla! No t’he jode... a pendre pel cul! Me’n vaig a veure el fòrum, a veure si algú ha fet algun bonítol... que almenys ells em riuen les gràcies.
I així estem, companys, en dissabte a la nit, i enganxats al puto ordenador!
Salut i força a la mà, per poder-nos-la pelar!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada