Quan somrius

    Pensareu que m’he tornat boig, i no us falta raó. Volia arribar a un punt important per tots, però abans he de donar un parell de tombs. De pescar no en tinc ni puta idea, tot el que us penseu que sóc és fruit de la vostra imaginació i dels meus relats; i de tractar les dones encara en sé menys, i em queda un món per aprendre abans no em mori d’amor, però ahir em va passar una cosa que, qui sap, igual em canvia la vida (sexual, vull dir), per sempre.

    Si hi ha un tema universal, una paraula que a tots ens agrada, aquesta és el sexe. Tots els homes ens queixem que en tenim poc, tots. I els casats i amainadats encara més, què us he d’explicar... és cert que el temps està car, que ens falten hores, que estem cansats, que no tenim diners per a fer regals, que ens falta imaginació per sorprendre la dona, etc, etc, etc. És tot molt complicat, de debò, però ahir em va passar una cosa que em va fer obrir els ulls, una cosa senzilla, curta, que no costa diners, i que tots podem aconseguir... si hi posem de la nostra part.

    Li dedico a en Nil, el meu fill:

    Rondaven les onze del matí quan vaig aparcar el cotxe en un carrer estret, procurant deixar-lo a l’ombra, ja que la dona havia de fer un encàrrec i ens quedaríem esperant al cotxe en Nil i jo, sols. És un carrer secundari, poc transitat però molt cèntric. La calor ja era insuportable, així que m’he assegut darrera, al costat del maxicossi, i amb totes les finestres i la porta del costat de la vorera ben obertes. Al CD sonava una cançó de nadal, sí, sí, de nadal. Els papes hem de repetir tant les cançons estúpides que, al final, ni ens adonem de la música que sentim. Aquell CD però, no és per mainada, és de música catalana cantada amb el cor. Quan ha sonat la tercera cançó, que és preciosa, no he pogut reprimir-me i he agafat el nen amb les meves mans, me l’he apropat a la cara i li he cantat tota la cançó. De cantar no en tinc ni idea, però al nano li ha agradat, i a mi també, i molt. La cançó diu així:

“Ara que la nit sa fet mes llarga
Ara que les fulles ballen dances al raco
Ara que els carrers estan de festa
Avui que la fred du tants records

Ara que sobren les paraules
Ara que el vent bufa tan fort
Avui que no fa falta veuret ni tan sols parlar
per saber que estas al meu costat.

Es nadal al meu cor
quan somrius content de veurem
quan la nit es fa mes freda
quan t'abraçes el meu cos
I les llums de colors
m'iluminen nit i dia
les encens amb el somriure
quan em parles am el cor

Es el buit que deixes quan t'aixecas
Es el buit que es fa a casa quan no hi ha ningu
son petits detalls tot el que em qeda
Com queda al jersei un cabell llarg.

Vas dir que mai mes tornaries
El tems pacient ha anat passant
Qui havia de dir que avui estaries esperant
que ens trobessim junts al teu costat.

Es nadal al teu cor
quan somric content de veure't
Quan la nit es fa mes neta
quan m'abraço al teu cos
i les llums de colors
m'iluminen nit i dia
les encen el teu somriure
quan et parlo am el cor.”

cliqueu aqui per escoltar la cançó

    Vaig cantar aquesta cançó a la meva manera, sense saber-ne, però ho vaig fer amb el cor. Va ser un moment molt especial, i més ho va ser encara quan el meu nen em va correspondre amb una sonora rialla, la primera que fa des que és en aquest món. Se m’ha posat la pell de gallina, agafant-lo cara a cara i rient i cantant com un boig. Ens ho hem passat teta, era un moment feliç, especial, ple d’amor. Ha estat quan me n’he adonat que no estàvem sols.

    Des de l’altra vorera hi havia una dona que ens estava mirant fixament. Per l’expressió de la seva cara diria que feia estona que ens estava observant, i a jutjar de la distància on estava, segur que ens estava sentint. Per uns moments vaig apartar els ulls del meu nen, blaus, oberts i plens de joia, per dedicar-li una mirada igual de tendra i un somriure a aquella senyora anònima que ens estava mirant descaradament. Era una dona atractiva, d’uns quaranta anys, segur que havia de ser mama, i segur que el seu home també es queixa, igual que em queixo jo de la meva vida sexual. Aquella dona però, no estava mirant a la criatura, sinó al papa que el tenia agafat.

    No calia articular paraula, tampoc perdre gaire estona fantasmejant, ni fer-li regals cars a aquella dama. Si per ella fos, hagués vingut a seure a sobre meu, i m’hagués fet l’amor.

    Se n’ha adonat que per uns segons li he pogut llegir l’ànima a aquella noia, i he notat que segurament avui haurà tornat a casa amb les bragues una mica més molles de lo habitual, així que m’ha dedicat un somriure molt dolç, i se n’ha anat. Sobraven les paraules: ella estava a punt, i a mi m’ha fet trempar.

    Ha estat llavors quan he tornat a somriure, i tot cantant, li he dit a en Nil: “ nano, moltes gràcies! Ara ja sé com es fa”.

    Les dones necessiten captar la sensibilitat. Ens hem de deixar de cullonades i posar-nos sentimentals, de tan en tan, (que tampoc s’hi acostumin, eh). No cal tenir el ventre com una post de planxar, ni melena fins a mitja esquena, ni tampoc estar catxes, per follar. Ser sensible és el que les torna boges, i si sabeu tocar la tecla adequada, no n’hi ha cap que s’hi pugui negar.