dimarts, 15 de juny de 2010

Bonítols, pesca i material

    Els bonítols els podem pescar a peix vist o en la misèria més absoluta, és a dir, pescar-los a spinning o a jigging quan no es deixen veure. Els resultats són els mateixos, però són molt més efectius i espectaculars quan els pesquem als empaits a spinning. Els mitjans són molt semblants, però els ferros dependran de la profunditat en què es trobin els peixos i la corrent del mar. Utilitzo el mateix conjunt per pescar-los de les dues maneres, només canvio el jig. Les accions a realitzar són molt personals. L’Albert i jo els pesquem de maneres molt diferents, però els resultats ens donen empats. Busqueu la vostra recollida més personal, que us agradi i us sentiu més còmodes, perquè els resultats hi seran igual i els gaudireu plenament.

    Quan els hem de pescar a jigging en els dies que l’activitat a superfície brilla per la seva absència, és quan ens haurem d’arremangar les mànigues de la camisa. És quan suarem cadascuna de les captures i quan estarem agraïts a Neptú de cada picada que notem. Aquesta temporada els bonítols no han donat massa la cara a superfície... i és llavors quan hem de gratar i treballar de valent. Hi ha racons i profunditats on els agrada esperar que passi algun peix... i és el que costarà de localitzar, doncs un cop realitzada aquesta dura tasca, al insistir-hi una i altra vegada, les picades s’aniran succeint. Hem de controlar qualsevol moviment a superfície, ja sigui en forma d’esquitxades o revolades d’aus, però amb un ull posat sempre a la sonda de la barca, que ens marcarà quan i on hi ha activitat sota el casc.

    Quan pesquem bonítols a spinning als empaits i hàgim entès el rol i la capacitat depredadora que té aquest animal, entendrem que és una pesca realment fàcil, massa assequible i com a tal, compromesa amb el medi ambient i la nostra consciència personal. Us asseguro que arriba un dia que hom sap quan té els bonítols ben enganyats quan, en comptes de posar-los a la saca, els comença a alliberar
.


El material:

    Per pescar bonítols amb ferros és important que la canya sigui parabòlica però ferma, és a dir, que us ajudi amb la seva acció a l’hora de clavar i treballar el peix. En el cas de portar una canya massa dura, haurem d’utilitzar fils molt més sobredimensionats i podem perdre la possibilitat de pescar espècies més refinades com són els llops de mar. El carret no cal que sigui car, però sí ràpid. Penseu que aquell dia al Cap de Creus no em picaven per culpa del rati del carret, ja que feia servir un carret de més de 200e i no em servia per aquesta pesca, esgotant-me a mi físicament i estressant la mecànica i els coixinets. El carret és important, el preu no tant!

    Pel que fa a la línia utilitzo un trenat de 35 lb, marcat cada deu metres per saber exactament on treballa el meu jig. El baix és de fluorocarboni del 0.37mm, el mateix que utilitzo pel llobarro... però no la mateixa acció!

    L’emerilló és petit, el mateix que vaig fer servir pels llops de mar. Cal economitzar els equips de pesca. En definitiva: utilitzo la mateixa canya, gairebé el mateix trenat, el mateix baix i el mateix mosquetó per fer el reportatge dels llops de mar que el que esteu llegint ara. El que he canviat és el carret, ja que encara que podria fer servir el mateix, cal adequar la mandra del llop amb el nervi i la velocitat del bonítol. Vosaltres mateixos: hi ha mil opcions (i preus).

    El que és realment important és que el material sigui adequat a la pesca que realitzeu i als esforços que haureu de fer. Treballar durant tota la jornada de pesca amb un equip pesat sense parar ni un moment, pot fer decantar la balança del divertiment cap al patiment, la fatiga i el malestar. Anem a gaudir al mar, ja patim prou a la feina. Pesqueu tan fins com us sigui possible, i calibreu bé el fre, que sigui potent i us doni garanties, ja que una enganxada d’un coixinet us farà perdre la peça del dia. Per acabar dir-vos que tingueu paciència, que aquests peixos no deixen de lluitar ni a l’últim moment, i quan el tingueu a sota mateix de la barca, i us penseu que ja l’heu vençut, de seguida el fre us posarà de nou en alerta: rrrrrrrrrrrr, rrrrrrrrrrrrrrr, rrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrr!



    Els jigs que utilitzo són els comprats de tota la vida, els utilitzo de diferents colors i pesos, des dels 25gr fins als 100gr! No tingueu por, piquen amb tots. El que sí que faig abans d’utilitzar-los, és canviar sempre les anelles i els triples que venen de sèrie, ja que al mig d’una revolada de peix, no sabem mai quines bèsties comparteixen taula... i les sorpreses poden ser molt grates, si anem ben preparats. Si teniu intenció d’alliberar les captures, és recomanable posar-hi un ham simple, que us facilitarà la feina i fareu menys mal a l’animal. Penseu que amb un parell de picades els jigs us quedaran ben pelats, amb les seves holografies destrossades, però seguiu pescant, que se’ls mengen igual! La clau és el moviment que doneu al jig, no la ferralla en si.