Per fi li he pogut cardar ma

Per fi li he pogut cardar mà. Feia mesos que esperava una oportunitat com aquesta, i avui vaja si l’hem ben aprofitat... la nena ha volgut dinar amb la meva mare, i el petit el tenim tot el dia dormint al cotxet... ben controlat. La sogra i els cunyats dinaven fora, així que teníem, per fi, tota la mansió a les nostres mans. Els gossos, les gallines, el poni, la burra, tots, fins i tot els peixos de l’obi, s’han aliat amb nosaltres i no ens han molestat...

He començat estirant-la delicadament, com s’hi s’hagués de trencar... i és que tan de temps sense remenar-la em feia patir una miqueta, així que, delicadament, l’he començat a untar. Volia que la seva pell, tensa i oblidada, es comencés a donar. L’he ben lubrificada de dalt a baix i d’esquerra a dreta, sense pressa, però també sense parar. M’hi he entretingut una bona estona, posant més atenció a les parts més delicades... perquè realment està castigada, i es nota només amb el tacte de les mans. Mica en mica les carícies i els massatges han anat fent l’efecte desitjat, i he pogut posar-m’hi com a mi m’agrada... de valent.

Hem hagut de canviar bastant de posició. Primer me l’he mirat de cara, llavors de costat i, finalment hem acabat amb la seva esquena al meu davant. Llavors m’he posat com una moto, perquè aquell aparell que feia tan de temps que no funcionava ha començat a vibrar, i a vibrar... cada cop amb més intensitat... i jo cada vegada cardant-li més i més fort... fins que em sembla que ja he acabat, almenys per avui, que estic baldat.