Però papa, el llop no viu al mar...
El llop que et vull portar i el que no et deixa dormir s’assemblen molt. El llop de mar també s’ho menja tot: peixos, cucs, pops, calamars... i és mandrós i llest com el que viu al bosc. S’espera en raconades, es posa dins de forats, s’amaga darrera les pedres i espera, amb paciència, que li passi el menjar pel davant. Llavors sí que s’hi esforça, i corre com un llamp! És un peix que té molta mandra, però el mata la curiositat. Si el llop dels contes vol saber què hi porta al cistellet la caputxeta i mira sempre pels forats dels panys, el llop de mar també s’acosta sempre a veure el nostre parany... altra cosa és que l’agafi, perquè és molt llest!
I a on l’aniràs a buscar?
Doncs conec un lloc on n’hi ha bastants.... els buscaré per tot el golf de Roses fins els límits de l’alt Empordà. El llop de mar, o llobarro com en diem els pescadors de mar, hi troba molts amagatalls al golf de Roses, i per això n’hi ha tants: els ports pesquers i esportius, els canals, espigons, illots... i desembocadures de rius i rieres que baixen plenes durant les tempestes d’estiu. Aquests són punts calents on el llop hi va a menjar, perquè hi troba peixets petits que hi han anat a criar, i també amagatalls per poder-se amagar.
Altra cosa és als rocs que arriben fins el Cap de Creus i més enllà, on els llobarros hi viuen amagats i ataquen les seves preses al mig de les escumes, ben camuflats.
Però això és molt lluny... hi aniràs amb la barca?
Doncs sí, els buscaré amb la barca, perquè és com m’agrada pescar; però al llop no li agrada sentir sorolls... hauré d’anar amb molt de compte, perquè no el vull espantar. Anar amb barca em permet cobrir molt terreny amb poc marge de temps, però també em dóna certes dificultats. La més evident és la fressa, així que m’hauré d’apropar a poc a poc, tenir controlada la deriva de la barca, i just a l’ arribar on crec que s’amaguen, parar el motor. Això és més fàcil fer-ho davant les platges, però hem d’anar en compte quan els volem pescar als rocs: allà una onada mal controlada ens pot esclafar l’embarcació!
L’altre problema que ens dóna la barca és, precisament, la llibertat de moviments. Quan pesquem el llop de mar des de terra, normalment escollim la zona de pesca que ens fa somiar més. Quan arribem molt sovint no hi són els peixos, però a base d’anar-hi insistint, una hora o altra passen els llobarros i els fem picar als nostres enganys. Penseu que amb la barca és molt diferent, doncs quan estem en un lloc que no piquen, arranquem motors i ens plantem davant d’un altre, així de simple. Aquest és un recurs que fem servir els pescadors que tenim poca paciència, o els que creiem que els peixos piquen sempre, quan sabem que hi són... però la pesca del llobarro és molt diferent de les altres: per la pesca del llop es necessita molta constància, i insistir molt en cada lloc.
No et fa por, el mar?
Un dels handicaps a tenir en compte per pescar llobarros fent espinning des d’embarcació és l’estat del mar. A l’Empordà ens va molt bé el vent de tramuntana, que aixeca mar i excita al llobarro a atacar. Però amb aquest vent és impossible navegar... així que hem d’estar atents als dies posteriors de temporals, on la mar de fons provoca onades i escumes llargues, i la feblesa dels vents ens deixa sortir a mar. Els vents de llevant també remouen molt les aigües, i les onades piquen amb força la costa i ens afavoreix per enganyar a aquest peix tant astut. Compte amb les grans llevantades, que per aquí encara ens dura l’ensurt de Sant Esteve de fa dos anys...
...I amb què el pescaràs?
Si tenim les zones de pesca controlades, i volem pescar amb el motor sense marxa, només ens queda una opció: pescar-los a espinning. Semblarà una contradicció, però per mi és necessari fer-ho amb una canya llarga, simplement per la seguretat nostra i de l’embarcació. Utilitzo una canya de 3m de llargada, i de 20-80gr d’acció. És molt bona canya, perquè em permet treballar amb artificials de poca talla (que els llença molt lluny) i amb artilugis pesats preparats per l’ocasió. A més, hem d’anar preparats per a les sorpreses, que passejant enganys pel mig de l’escuma de la platja o entre les roques dels penya-segats, podem rebre un bon espant, si no anem ben equipats. El carret que utilitzo és petit i lleuger, un 5000 carregat amb fil trenat d’uns 0.17 mm. Vaig provar de pescar-los amb fil de nylon, cansat de les perruques que se’m feien abans, però amb la molla que em fa la canya tan llarga, es necessita tenir més sensibilitat i fermesa al clavar els hams. M’he passat definitivament al trenat i, per eliminar els embolics que ens fan emprenyar tant, prenc dues precaucions: la primera és estirar un parell de voltes de fil un cop he tancat el pick-up, l’altre precaució és recollir el fil apretant-lo amb la mà de tan en tan.
El baix de línia també m’ha portat força mals de cap. Per pescar el llobarro va molt bé utilitzar diàmetres petits, que siguin invisibles als seus instints de depredar. Utilitzava un baix del 0.26 mm i em va anar molt bé per enganyar el meu primer llobarro xxl. Un fil que aguanta uns 8kg és més que suficient per pescar el llop, ja que un cop li haguem aguantat els cops de cap que fa, vindrà manso com un xaiet a punt d’esquilar. El problema van ser les sorpreses que amaga el mar... Així que ara no me la jugo, i porto un baix de flurocarboni del 0,37mm a prova de llops, i del que vulgui picar!
Com l’enganyaràs, si és tant llest?
L’intentaré enganyar utilitzant les seves armes: l’astúcia, la sorpresa, la foscor... faré servir esquers que imitin el que menja a cada lloc: vinils que nedin com l’angula a les desembocadures i platges, i peixets a les pedres que imitin les seves preses predilectes, amb colors vius i llampants si l’aigua és tèrbola o hi ha poca llum, i colors més naturals si l’aigua és clara i s’ha fet de dia. I si no els trobem a superfície, els podem buscar amb petits jigs, que siguin realistes i que tinguin una bona caiguda ja que, normalment, és quan se l’empassaran.
La recollida dels esquers serà lenta, erràtica i fent pauses per donar temps al llop a apropar-se i, intercalant cops de puntera de canya, l’excitarem a picar. El cercaré a primeres i a últimes hores del dia, que és quan més s’exposa i li agrada anar a caçar; llavors es retira a descansar i costarà molt més de fer-lo menjar.
Com ha anat? Has vist el llop?
Fins a quatre sortides he necessitat... no em pensava que costaria tant! Qui cerca llobarros a mar sap que no és una presa fàcil... i menys si has de pescar, estar pendent de la barca i del mar. És una pesca molt dura, que ens obliga a matinar molt, a passar fred, a suportar una mica de mala mar, a estar en tensió constant i a treballar d’una manera molt fina i, com sempre que anem a mar, en equip i bona companyia. Aquesta pesca ens deixarà els braços i les cames ben trinxats, ja que per pescar llops a espinning embarcats, es necessita molt d’esforç, tant físic com mental, doncs creieu-me quan us dic que és un peix difícil d’enganyar. Tornar a casa de buit no és cap vergonya, sempre que hàgim après alguna cosa nova, dins el mar. Anar amb barca no ens garanteix l’èxit de la jornada, no és arribar i moldre, com creuen molts companys... però el que sí us garanteixo, és que arribareu a casa totalment esgotats. Treballeu de valent i compartiu experiències, que és així com s’aprenen aquelles “cosetes” que ens fan realment triomfar.
Hi ha molts llops esperant els nostres esquers a les raconades, però caldrà reinventar-nos els enganys, perquè aquest peix és llest i quan els reconegui, els deixarà passar de llarg. Per inventar nous esquers hem de comptar amb l’ajut dels nostres companys, perquè és compartint idees i experiències que aprendrem més coses, tots plegats. La pesca del llop requereix certa tècnica, una mica d’experiència i paciència, molta paciència.
Finalment he aconseguit portar el llop a casa, un llobarro d’entitat. Orgullós li vaig mostrar a la meva nena, però em va tornar a sorprendre al veure aquella boca tant gran: “però papa, aquest llop no té dents... no fa por!” i apa, ja em teniu trencant-me el cap i els braços, altra vegada, cercant pagres i déntols al Cap de Creus, o a la fi del món.
Que tingueu sort, i constància.
Però això és molt lluny... hi aniràs amb la barca?
Doncs sí, els buscaré amb la barca, perquè és com m’agrada pescar; però al llop no li agrada sentir sorolls... hauré d’anar amb molt de compte, perquè no el vull espantar. Anar amb barca em permet cobrir molt terreny amb poc marge de temps, però també em dóna certes dificultats. La més evident és la fressa, així que m’hauré d’apropar a poc a poc, tenir controlada la deriva de la barca, i just a l’ arribar on crec que s’amaguen, parar el motor. Això és més fàcil fer-ho davant les platges, però hem d’anar en compte quan els volem pescar als rocs: allà una onada mal controlada ens pot esclafar l’embarcació!
L’altre problema que ens dóna la barca és, precisament, la llibertat de moviments. Quan pesquem el llop de mar des de terra, normalment escollim la zona de pesca que ens fa somiar més. Quan arribem molt sovint no hi són els peixos, però a base d’anar-hi insistint, una hora o altra passen els llobarros i els fem picar als nostres enganys. Penseu que amb la barca és molt diferent, doncs quan estem en un lloc que no piquen, arranquem motors i ens plantem davant d’un altre, així de simple. Aquest és un recurs que fem servir els pescadors que tenim poca paciència, o els que creiem que els peixos piquen sempre, quan sabem que hi són... però la pesca del llobarro és molt diferent de les altres: per la pesca del llop es necessita molta constància, i insistir molt en cada lloc.
No et fa por, el mar?
Un dels handicaps a tenir en compte per pescar llobarros fent espinning des d’embarcació és l’estat del mar. A l’Empordà ens va molt bé el vent de tramuntana, que aixeca mar i excita al llobarro a atacar. Però amb aquest vent és impossible navegar... així que hem d’estar atents als dies posteriors de temporals, on la mar de fons provoca onades i escumes llargues, i la feblesa dels vents ens deixa sortir a mar. Els vents de llevant també remouen molt les aigües, i les onades piquen amb força la costa i ens afavoreix per enganyar a aquest peix tant astut. Compte amb les grans llevantades, que per aquí encara ens dura l’ensurt de Sant Esteve de fa dos anys...
...I amb què el pescaràs?
Si tenim les zones de pesca controlades, i volem pescar amb el motor sense marxa, només ens queda una opció: pescar-los a espinning. Semblarà una contradicció, però per mi és necessari fer-ho amb una canya llarga, simplement per la seguretat nostra i de l’embarcació. Utilitzo una canya de 3m de llargada, i de 20-80gr d’acció. És molt bona canya, perquè em permet treballar amb artificials de poca talla (que els llença molt lluny) i amb artilugis pesats preparats per l’ocasió. A més, hem d’anar preparats per a les sorpreses, que passejant enganys pel mig de l’escuma de la platja o entre les roques dels penya-segats, podem rebre un bon espant, si no anem ben equipats. El carret que utilitzo és petit i lleuger, un 5000 carregat amb fil trenat d’uns 0.17 mm. Vaig provar de pescar-los amb fil de nylon, cansat de les perruques que se’m feien abans, però amb la molla que em fa la canya tan llarga, es necessita tenir més sensibilitat i fermesa al clavar els hams. M’he passat definitivament al trenat i, per eliminar els embolics que ens fan emprenyar tant, prenc dues precaucions: la primera és estirar un parell de voltes de fil un cop he tancat el pick-up, l’altre precaució és recollir el fil apretant-lo amb la mà de tan en tan.
El baix de línia també m’ha portat força mals de cap. Per pescar el llobarro va molt bé utilitzar diàmetres petits, que siguin invisibles als seus instints de depredar. Utilitzava un baix del 0.26 mm i em va anar molt bé per enganyar el meu primer llobarro xxl. Un fil que aguanta uns 8kg és més que suficient per pescar el llop, ja que un cop li haguem aguantat els cops de cap que fa, vindrà manso com un xaiet a punt d’esquilar. El problema van ser les sorpreses que amaga el mar... Així que ara no me la jugo, i porto un baix de flurocarboni del 0,37mm a prova de llops, i del que vulgui picar!
Com l’enganyaràs, si és tant llest?
L’intentaré enganyar utilitzant les seves armes: l’astúcia, la sorpresa, la foscor... faré servir esquers que imitin el que menja a cada lloc: vinils que nedin com l’angula a les desembocadures i platges, i peixets a les pedres que imitin les seves preses predilectes, amb colors vius i llampants si l’aigua és tèrbola o hi ha poca llum, i colors més naturals si l’aigua és clara i s’ha fet de dia. I si no els trobem a superfície, els podem buscar amb petits jigs, que siguin realistes i que tinguin una bona caiguda ja que, normalment, és quan se l’empassaran.
La recollida dels esquers serà lenta, erràtica i fent pauses per donar temps al llop a apropar-se i, intercalant cops de puntera de canya, l’excitarem a picar. El cercaré a primeres i a últimes hores del dia, que és quan més s’exposa i li agrada anar a caçar; llavors es retira a descansar i costarà molt més de fer-lo menjar.
Com ha anat? Has vist el llop?
Fins a quatre sortides he necessitat... no em pensava que costaria tant! Qui cerca llobarros a mar sap que no és una presa fàcil... i menys si has de pescar, estar pendent de la barca i del mar. És una pesca molt dura, que ens obliga a matinar molt, a passar fred, a suportar una mica de mala mar, a estar en tensió constant i a treballar d’una manera molt fina i, com sempre que anem a mar, en equip i bona companyia. Aquesta pesca ens deixarà els braços i les cames ben trinxats, ja que per pescar llops a espinning embarcats, es necessita molt d’esforç, tant físic com mental, doncs creieu-me quan us dic que és un peix difícil d’enganyar. Tornar a casa de buit no és cap vergonya, sempre que hàgim après alguna cosa nova, dins el mar. Anar amb barca no ens garanteix l’èxit de la jornada, no és arribar i moldre, com creuen molts companys... però el que sí us garanteixo, és que arribareu a casa totalment esgotats. Treballeu de valent i compartiu experiències, que és així com s’aprenen aquelles “cosetes” que ens fan realment triomfar.
Hi ha molts llops esperant els nostres esquers a les raconades, però caldrà reinventar-nos els enganys, perquè aquest peix és llest i quan els reconegui, els deixarà passar de llarg. Per inventar nous esquers hem de comptar amb l’ajut dels nostres companys, perquè és compartint idees i experiències que aprendrem més coses, tots plegats. La pesca del llop requereix certa tècnica, una mica d’experiència i paciència, molta paciència.
Finalment he aconseguit portar el llop a casa, un llobarro d’entitat. Orgullós li vaig mostrar a la meva nena, però em va tornar a sorprendre al veure aquella boca tant gran: “però papa, aquest llop no té dents... no fa por!” i apa, ja em teniu trencant-me el cap i els braços, altra vegada, cercant pagres i déntols al Cap de Creus, o a la fi del món.
Que tingueu sort, i constància.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada