Vaig començar l’any 2009 com ho fem tots, amb nous propòsits i amb molts somnis encara per complir. El vaig començar igual com havia acabat l’altre, i l’anterior també. Tornava a casa amb el sarró buit com sempre, o mes aviat ple de serrans, perquè la única zona que coneixia de pesca esta minada d’aquests petits emprenyadors. Avorrit de treure peixos que no arribaven al pam, vaig començar a intentar definir quina mena de pescador volia ser. Jo somiava amb peixos grans, amb tornar a casa i ser rebut com un heroi. Volia ser com aquells pescadors que tothom coneix de vista però que no gosa anar a molestar, perquè son els bons, els que treuen peixos que nosaltres no hem vist ni al supermercat. Volia ser com aquells que omplen les portades de les revistes, com els pescadors que mai em pensava arribar a ser.
Els hiverns al golf de Roses no m’anaven malament del tot, doncs tornava a casa amb uns quants pagells sempre que em permetia anar a pescar. Però la meva terra se’m continuava resistint... en el món de les pedres no aconseguia treure res que no fos un bon serrà! Em passava la meitat de la temporada fondejat a Cadaquès, esperant trobar alguna manera de desempallegar-me d’aquells petits monstres que m’amargaven l’existència. Fa temps que vaig deixar de pescar a fons allà dalt, em dedicava a passejar peixos de mentida per a veure si n’enganyava algun de veritat, però els cabrons se’m resistien, tot i que amb la meva paciència no haurien acabat.
Mica en mica vaig anar compartint experiències, sortint amb un altre company que té barca, però que sabia pescar menys que jo. Vaig decidir d’anar convidant a pescadors que coneixia, i tots acceptaven encantats, doncs el fet de tenir una barca obre moltes portes, sobretot de pescadors que no t’aporten res i esperen que els ensenyis a pescar... Eren sobretot gent que pesca per la meva zona, des de la roca... i encara em limitava a ensenyar-los els fons dels seus pesquers amb la sonda de la barca; o sigui que encara els havia d’ajudar jo a ells... Es tracta d’intercanviar informacions entre aficionats: jo els mostrava els fons que ells volien i ells m’explicaven quina mena de peixos hi treien, allà baix. És així com vaig començar a saber algun raconet per temptar els pagres, i de seguida m’hi vaig posar. Pescar amb cucs resulta molt car quan treus només serrans a les pedres, així que era hora de començar a gratar amb alguna cosa diferent, que fos efectiva i pogués fer servir una i altra vegada. És d’aquesta manera que em vaig iniciar amb la pesca dels ferros, amb la pesca que tants èxits m’ha proporcionat.
Durant el 2008 nomes vaig ser capaç de pescar un sol bonítol a spinning.... i aquest any va ser un dels meus propòsits a superar. Vaig començar a contactar amb altres pescadors que semblaven saber alguna cosa interessant. Jo els oferia el que faig sempre: la barca, el material i tot lo poc que sabia pescar. Mica en mica ens vam anar coneixent, i tot i ser conscients de les nostres limitacions com a pescadors, em vaig adonar que hi ha un munt de gent amb molta energia i, sobretot, esperança i ganes d’anar a pescar. Vaig decidir que volia ser un bon pescador, dels que tothom en parla, però per fer-ho, primer m’havia de preparar...
Aprofitant la posta a punt de la barca, hi vaig instal·lar un bon combi de GPS-sonda que em permetés localitzar les preses amb mes facilitat. Vaig decidir, posats a invertir, de gastar-me uns calerons amb una bona canya, i una altra, .... així vaig conèixer a en Joan. S’ha d’anar ben equipat per a treure les bèsties que pretenc arrancar, però tampoc em sobra la pasta... i es així com vaig començar-me a equipar: amb un carret de segona mà! Em va donar problemes perquè faltava una peça que no arribava mai, però un cop solucionat, penseu que és el carret que ha arrencat del mar a més de cinquanta bonítols.... sense exagerar!
Llavors va venir la lesath, la millor canya que he tingut mai, i el twinpower 5000 que vaig comprar també a les catacumbes on treballa en Joan. El material és molt important, ho he comprovat, ja que es pot treure una bestia de quatre quilos amb un combi qualsevol del decathlon, però segur que a la tercera l’hauràs de llençar, i vindran les tendinitis a la cinquena! El més important a la vida però, no es la infraestructura, sinó la superestructura, és a dir, per sobre del material hi ha d’haver un cervell que el sàpiga fer anar.
Aquest any, i per sempre, hi haurà un abans i un després de les meves vacances del mes de setembre. Allà vaig conèixer l’Albert, que sense les seves lliçons jo no seria ningú, encara. Ell va aconseguir en una estona el que jo sol no hauria fet en una temporada: tenir la picada d’un bonítol benparit... no el vaig treure, però aquell matí se’m va obrir la gana... A Cadaquès vaig compartir un altre matí amb un home que va tenir mala sort, però que vaig veure en ell alguna cosa que no tenia cap altre i que mesos més tard m’obriria el camí a la gloria. Vaig compartir el matí amb en Tola, que amb els seus anàlisi i conclusions em donaria l’equació perfecta per a poder enganyar els bonítols sempre que els tingués a tir, el que faria que es parlés de mi mes enllà del replà de l’escala, el que faria de mi una llegenda.
Durant aquelles vacances va caure el meu primer déntol a spinning, que pesava 3,66kg... als dos dies vaig tenir la sort de treure un llobarro que feia caure de cul, de 3,85 kg, ... aquest el vaig fer sense l’ajut de ningú, però alhora gràcies a tots vosaltres, doncs sortia cada matinada i cada vesprada només per l’ambició de poder-vos mostrar unes captures fantàstiques, doncs tenia pensat de fer el meu diari de pesca per tots vosaltres, un diari que no podia estar buit de peix!
Així vaig anar escalant graons, cada cop mes alts. L’ambició del pescador no te límits, la meva tampoc, i és aquesta la que ens fa millors cada dia, perquè el que es conforma amb el que té, o amb el que pesca... no millorarà mai! La varietat de peixos d’aquesta temporada ha estat molt important, la quantitat bestial.... Pagells, pagres, déntols, llobarros, una morena, sards, bonítols a manta, palometes, tallahams, espets, barracudes... per no parlar de sorells, verats, bisos i serrans! He clavat servioles, palometons i tonyines que no he pogut treure del mar, però que no perdonaré aquest any!
El 27 del 5 del 2009 ha estat sens dubte, la millor data de l’any. M’ha marcat com a pescador i també com a persona, perquè ha despertat en mi una cosa que em crema i en la que no puc deixar de pensar. Aquesta data m’ha fet millor pescador, sens dubte, i m’ha permès compartir birres i sensacions magnifiques al mar. Aquesta data em permet sortir a pescar i no sentir-me sol, dins el mar. Des d’aquest dia que no em sento sol a casa, quan dormen les meves nenes i no puc dormir a les nits perquè no em paguen la feina o tinc nervis per anar a pescar els peixos mes grans...
El dia vint-i-set de maig del dos mil nou va ser el dia que em vaig registrar al http://www.forumdepesca.com/ el dia que vaig decidir compartir tots els meus coneixements per a enriquir-me i poder pescar més i millors peixos.
Que tinguis sort company i pesquis aquest any el peix que sempre has somiat.
Els hiverns al golf de Roses no m’anaven malament del tot, doncs tornava a casa amb uns quants pagells sempre que em permetia anar a pescar. Però la meva terra se’m continuava resistint... en el món de les pedres no aconseguia treure res que no fos un bon serrà! Em passava la meitat de la temporada fondejat a Cadaquès, esperant trobar alguna manera de desempallegar-me d’aquells petits monstres que m’amargaven l’existència. Fa temps que vaig deixar de pescar a fons allà dalt, em dedicava a passejar peixos de mentida per a veure si n’enganyava algun de veritat, però els cabrons se’m resistien, tot i que amb la meva paciència no haurien acabat.
Mica en mica vaig anar compartint experiències, sortint amb un altre company que té barca, però que sabia pescar menys que jo. Vaig decidir d’anar convidant a pescadors que coneixia, i tots acceptaven encantats, doncs el fet de tenir una barca obre moltes portes, sobretot de pescadors que no t’aporten res i esperen que els ensenyis a pescar... Eren sobretot gent que pesca per la meva zona, des de la roca... i encara em limitava a ensenyar-los els fons dels seus pesquers amb la sonda de la barca; o sigui que encara els havia d’ajudar jo a ells... Es tracta d’intercanviar informacions entre aficionats: jo els mostrava els fons que ells volien i ells m’explicaven quina mena de peixos hi treien, allà baix. És així com vaig començar a saber algun raconet per temptar els pagres, i de seguida m’hi vaig posar. Pescar amb cucs resulta molt car quan treus només serrans a les pedres, així que era hora de començar a gratar amb alguna cosa diferent, que fos efectiva i pogués fer servir una i altra vegada. És d’aquesta manera que em vaig iniciar amb la pesca dels ferros, amb la pesca que tants èxits m’ha proporcionat.
Durant el 2008 nomes vaig ser capaç de pescar un sol bonítol a spinning.... i aquest any va ser un dels meus propòsits a superar. Vaig començar a contactar amb altres pescadors que semblaven saber alguna cosa interessant. Jo els oferia el que faig sempre: la barca, el material i tot lo poc que sabia pescar. Mica en mica ens vam anar coneixent, i tot i ser conscients de les nostres limitacions com a pescadors, em vaig adonar que hi ha un munt de gent amb molta energia i, sobretot, esperança i ganes d’anar a pescar. Vaig decidir que volia ser un bon pescador, dels que tothom en parla, però per fer-ho, primer m’havia de preparar...
Aprofitant la posta a punt de la barca, hi vaig instal·lar un bon combi de GPS-sonda que em permetés localitzar les preses amb mes facilitat. Vaig decidir, posats a invertir, de gastar-me uns calerons amb una bona canya, i una altra, .... així vaig conèixer a en Joan. S’ha d’anar ben equipat per a treure les bèsties que pretenc arrancar, però tampoc em sobra la pasta... i es així com vaig començar-me a equipar: amb un carret de segona mà! Em va donar problemes perquè faltava una peça que no arribava mai, però un cop solucionat, penseu que és el carret que ha arrencat del mar a més de cinquanta bonítols.... sense exagerar!
Llavors va venir la lesath, la millor canya que he tingut mai, i el twinpower 5000 que vaig comprar també a les catacumbes on treballa en Joan. El material és molt important, ho he comprovat, ja que es pot treure una bestia de quatre quilos amb un combi qualsevol del decathlon, però segur que a la tercera l’hauràs de llençar, i vindran les tendinitis a la cinquena! El més important a la vida però, no es la infraestructura, sinó la superestructura, és a dir, per sobre del material hi ha d’haver un cervell que el sàpiga fer anar.
Aquest any, i per sempre, hi haurà un abans i un després de les meves vacances del mes de setembre. Allà vaig conèixer l’Albert, que sense les seves lliçons jo no seria ningú, encara. Ell va aconseguir en una estona el que jo sol no hauria fet en una temporada: tenir la picada d’un bonítol benparit... no el vaig treure, però aquell matí se’m va obrir la gana... A Cadaquès vaig compartir un altre matí amb un home que va tenir mala sort, però que vaig veure en ell alguna cosa que no tenia cap altre i que mesos més tard m’obriria el camí a la gloria. Vaig compartir el matí amb en Tola, que amb els seus anàlisi i conclusions em donaria l’equació perfecta per a poder enganyar els bonítols sempre que els tingués a tir, el que faria que es parlés de mi mes enllà del replà de l’escala, el que faria de mi una llegenda.
Durant aquelles vacances va caure el meu primer déntol a spinning, que pesava 3,66kg... als dos dies vaig tenir la sort de treure un llobarro que feia caure de cul, de 3,85 kg, ... aquest el vaig fer sense l’ajut de ningú, però alhora gràcies a tots vosaltres, doncs sortia cada matinada i cada vesprada només per l’ambició de poder-vos mostrar unes captures fantàstiques, doncs tenia pensat de fer el meu diari de pesca per tots vosaltres, un diari que no podia estar buit de peix!
Així vaig anar escalant graons, cada cop mes alts. L’ambició del pescador no te límits, la meva tampoc, i és aquesta la que ens fa millors cada dia, perquè el que es conforma amb el que té, o amb el que pesca... no millorarà mai! La varietat de peixos d’aquesta temporada ha estat molt important, la quantitat bestial.... Pagells, pagres, déntols, llobarros, una morena, sards, bonítols a manta, palometes, tallahams, espets, barracudes... per no parlar de sorells, verats, bisos i serrans! He clavat servioles, palometons i tonyines que no he pogut treure del mar, però que no perdonaré aquest any!
El 27 del 5 del 2009 ha estat sens dubte, la millor data de l’any. M’ha marcat com a pescador i també com a persona, perquè ha despertat en mi una cosa que em crema i en la que no puc deixar de pensar. Aquesta data m’ha fet millor pescador, sens dubte, i m’ha permès compartir birres i sensacions magnifiques al mar. Aquesta data em permet sortir a pescar i no sentir-me sol, dins el mar. Des d’aquest dia que no em sento sol a casa, quan dormen les meves nenes i no puc dormir a les nits perquè no em paguen la feina o tinc nervis per anar a pescar els peixos mes grans...
El dia vint-i-set de maig del dos mil nou va ser el dia que em vaig registrar al http://www.forumdepesca.com/ el dia que vaig decidir compartir tots els meus coneixements per a enriquir-me i poder pescar més i millors peixos.
Que tinguis sort company i pesquis aquest any el peix que sempre has somiat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada