Gelos

    Feia temps que m’ho veia venir. I mira que n’eren de pesats tots plegats: a la primavera, a la primavera... ja veuràs, ja... I si noi, ja ho he vist. Vam entrar a casa tots plegats i, com aquell qui no vol la cosa, aquell que li agafa la teta i jo mirant a terra... sense gosar queixar-me ni alçar la veu, perquè tothom em diu que també l’he d’estimar. Diuen que l’estimaré tant... tant que si pogués el mataria. Si més no el faria fora de casa. Si li dic alguna cosa no em contesta, si li ensenyo els meus jocs passa de mi, i si goso fer-li un petó o una abraçada em criden l’atenció i diuen que vagi en compte, que té un forat al cap. El meu papa també té un forat al cap (la puta coronilla), i no es queixa pas quan li pujo al damunt, li faig petons i l’abraço amb força.

    El papa està molt pendent de mi, no em deixa ni un moment, i no és tan pesat com l’altra gent. Tothom em diu que jo sóc la més guapa, que estic molt gran, que faig molta gràcia, que tinc uns ulls increïbles, un somriure que fa tremolar,... però tots els regals són per el cabró del meu germà. I a sobre me’ls fan obrir a mi, com si a mi m’encantés obrir els regals que no són meus. El papa mira de tractar-me igual que sempre, igual que abans; però de tan en tan l’agafa, se’l mira i somriu. Li vaig preguntar l’altre dia “per què l’agafes” i no va saber què contestar. Aviat li preguntaré “i quan se’n anirà de casa?”, i també es quedarà callat. Tan bé que escriu i tan malament que parla... Que l’agafi tot el dia la mama miro d’entendre-ho, perquè m’han explicat que li ha de donar de menjar, però el papa... per què l’ha d’agafar, el meu papa? Segur que encara no l’estima, perquè només fa dos dies que és a casa, i jo ja fa tres anys. Sempre em diu que sóc la cosa que estima més del món, però em pregunto si d’aquí a tres anyets, que passen molt ràpid, l’estimarà tant a ell... o més!

    El dia que sigui més gran, li explicaré al papa què significa això que està passant a casa. Ha de ser com si la mama portés el seu amant a casa. Que li fes carícies tot el dia, que li fes petons davant seu... que li oferís els seus atributs cada vegada que a ell li vingués en gana, i que a sobre se l’emportés a dormir al seu llit. Però papa, tu no pots dir res, perquè l’has d’estimar. Imagina’t, papa, que l’amant de la mama s’asseu al teu sofà, que beu les teves cerveses, que es posa els teus pijames i s’hi eixuga la tita, després d’acabar... Imagina’t, només per un instant, que l’amant de la mama comença a remenar les teves canyes, a perdre jigs, a trencar artificials...! Però has d’estar tranquil, papa, que per la mama sereu iguals... us estimarà als dos alhora. Papa, a partir d’ara el filldelagranputa de l’amant de la teva dona viurà a casa, per sempre, i a sobre has d’estar content.

    Nanos, o encara sóc massa petita o sou vosaltres qui no enteneu res...