Aquell matí a quarts de set ja estava connectat al Fòrum, no podia dormir. Estava excitat del dia anterior, doncs a última hora havíem vist saltar unes tonyines enormes, d’aquelles que només s’hi pot somiar... La dona tenia guàrdia a Figueres i havia de marxar a quarts de vuit, així que no me’n quedava altra que esperar i portar a l’Alba a la guarderia. Vaig arribar a la feina a quarts de deu. El panorama era desolador, depriment per a qualsevol empresari que ha de pagar quatre sous i té les màquines parades... Hi havia la feina justa per tenir-les entretingudes tot el matí, però si em posava a planxar jo, amb un parell d’hores ho tindríem llest! “Nenes me’n vaig, els tres primers bonítols seran per vosaltres”.
A les 10am sortia de la feina, a les 10:15am ja havia repartit una catifa a domicili i a les 11: 20 ja estava navegant, altra vegada, com un cabró! Baixant vaig avançar un camió que duia 4444 a la matrícula. Vaig recordar, com sempre, el joc estúpid de les matrícules dels cotxes... 44 pensen amb tu, 444 li agrades a algú, 4444 algú t’estima! No sé perquè vaig escollir el número quatre i, des que sóc petit, sempre em fixo amb les matrícules dels autos. Aquells quatre quatres volia dir que algú m’estimava, o que la sort amb la pesca em somriuria, una vegada més.
Em dirigia cap a Norfeu, aquesta vegada sol. El mar estava en calma, però al passar de la punta Falconera vaig notar que la tramuntana començava a manifestar-se, potser massa aviat... El canal que fa la cala Jòncols empeny la tramuntana cap a mar d’una manera violenta, de vegades. Mentre pujava vaig veure que en una de les seves raconades hi havia un núvol d’ocells. Estava molt lluny, però a mesura que m’hi acostava, veia indicis de peixos posant-se les botes... com ho faria jo, ben aviat! Vaig volar per sobre el mar, i en un tres i no res em vaig plantar, a ralentí, davant d’aquells ferotges atacs. Vaig parar motors amb la lesath ja a la mà. Primer tir i PAMMM! Segon i PAMMM! Tercer i PAAAMM! Sí senyor PAM, PAM i PAM!! Tres tirs, tres bonítols!
Amb els primers vaig anar amb una mica de compte, però quan vaig veure que no passaven de 1,5 kg, els vaig començar a apretar... Els pujava a pes, amb el 0,37 n’hi havia de sobres! L’activitat a bord era frenètica, suava i em vaig començar a despullar. Estava nerviós, excitat, però aquesta vegada segur de saber el que em feia i amb les mans fermes, aquest cop sense tremolar. Un mes d’experiència amb aquestes bèsties no es pot desaprofitar. Els peixos menjaven, i jo estava sol, sense cap altre gilipolles que passi per allà i et desfaci aquell bé de déu... al meu abast! Es desfeia per moments però calia mantenir la calma: ben aviat sortíem més enllà! Entre pausa i pausa vaig preparar l’altra canya... volia provar una cosa que no havia fet mai! Tornaven a saltar, estava enfeinat fent un nus a l’amerilló però els podia sentir. Notava la seva presència al meu darrera, a uns 60m de mi. M’hi vaig apropar al ralentí, per no alertar-los i que continuessin allà, menjant tranquils. Paro la barca i Flass, jig a l’aigua... Sense pensar-ho dues vegades, agafo l’altra canya i flass, un altre jig en remull! Agafo la primera, començo a recollir i PPAAAMM! Picada al canto! Clavo la fiera enèrgicament i deixo la canya al canyer, amb el fre una mica lliure per no forçar la puntera. El jig de la segons ja havia de ser a fons, calia ser ràpid i recollir amb energia! PPAAAM! Altra picada! JA em veieu a mi, sol al mig de la cala Jòncols i amb dos bonítols clavats alhora! Fantàstic, meravellós, orgàsmic, irrepetible... i estressant!
Vaig passar uns tres quarts d’hora que no tenen preu. Vaig tenir tanta activitat i estava tant centrat en treure peix que no perdia ni un segon per treure els jigs de la boca dels animals. Entre que es mouen i que venen molt ben clavats, es perd un temps preciós davant una menjadera. Vaig optar per treure el jig de la canya obrint l’amerillò, posar-ne un altre i continuar pescant! Se’n refot el ferro que hi poseu, se’ls mengen tots! En menys de mitja hora tenia sis bonítols amb els sis jigs penjant de la boca, més tard els treuria sense perill de fer-me mal.
Si m’haguessis acompanyat en aquesta sortida, company meu, estic segur que n’hauríem fet una vintena, de peixos! Allà en vaig fer mitja dotzena, però se me’n van desclavar tres o quatre per badar, o per voler treure’ls de dos en dos... En fi, tan se val, vaig “disfrutar” com un camell! Una hora més tard vaig veure uns esquitxos al cap norfeu, just a sobre on el dia abans havia fet el pagre. Tir i PAAMMM! Bonítol a fora!
En fi, companys, estava exultant, no sé si com lo puto crack, però ahir em vaig sentir com lo puto rei!
Molta sort per a tots! Encara hi queden peixos al mar!
A les 10am sortia de la feina, a les 10:15am ja havia repartit una catifa a domicili i a les 11: 20 ja estava navegant, altra vegada, com un cabró! Baixant vaig avançar un camió que duia 4444 a la matrícula. Vaig recordar, com sempre, el joc estúpid de les matrícules dels cotxes... 44 pensen amb tu, 444 li agrades a algú, 4444 algú t’estima! No sé perquè vaig escollir el número quatre i, des que sóc petit, sempre em fixo amb les matrícules dels autos. Aquells quatre quatres volia dir que algú m’estimava, o que la sort amb la pesca em somriuria, una vegada més.
Em dirigia cap a Norfeu, aquesta vegada sol. El mar estava en calma, però al passar de la punta Falconera vaig notar que la tramuntana començava a manifestar-se, potser massa aviat... El canal que fa la cala Jòncols empeny la tramuntana cap a mar d’una manera violenta, de vegades. Mentre pujava vaig veure que en una de les seves raconades hi havia un núvol d’ocells. Estava molt lluny, però a mesura que m’hi acostava, veia indicis de peixos posant-se les botes... com ho faria jo, ben aviat! Vaig volar per sobre el mar, i en un tres i no res em vaig plantar, a ralentí, davant d’aquells ferotges atacs. Vaig parar motors amb la lesath ja a la mà. Primer tir i PAMMM! Segon i PAMMM! Tercer i PAAAMM! Sí senyor PAM, PAM i PAM!! Tres tirs, tres bonítols!
Amb els primers vaig anar amb una mica de compte, però quan vaig veure que no passaven de 1,5 kg, els vaig començar a apretar... Els pujava a pes, amb el 0,37 n’hi havia de sobres! L’activitat a bord era frenètica, suava i em vaig començar a despullar. Estava nerviós, excitat, però aquesta vegada segur de saber el que em feia i amb les mans fermes, aquest cop sense tremolar. Un mes d’experiència amb aquestes bèsties no es pot desaprofitar. Els peixos menjaven, i jo estava sol, sense cap altre gilipolles que passi per allà i et desfaci aquell bé de déu... al meu abast! Es desfeia per moments però calia mantenir la calma: ben aviat sortíem més enllà! Entre pausa i pausa vaig preparar l’altra canya... volia provar una cosa que no havia fet mai! Tornaven a saltar, estava enfeinat fent un nus a l’amerilló però els podia sentir. Notava la seva presència al meu darrera, a uns 60m de mi. M’hi vaig apropar al ralentí, per no alertar-los i que continuessin allà, menjant tranquils. Paro la barca i Flass, jig a l’aigua... Sense pensar-ho dues vegades, agafo l’altra canya i flass, un altre jig en remull! Agafo la primera, començo a recollir i PPAAAMM! Picada al canto! Clavo la fiera enèrgicament i deixo la canya al canyer, amb el fre una mica lliure per no forçar la puntera. El jig de la segons ja havia de ser a fons, calia ser ràpid i recollir amb energia! PPAAAM! Altra picada! JA em veieu a mi, sol al mig de la cala Jòncols i amb dos bonítols clavats alhora! Fantàstic, meravellós, orgàsmic, irrepetible... i estressant!
Vaig passar uns tres quarts d’hora que no tenen preu. Vaig tenir tanta activitat i estava tant centrat en treure peix que no perdia ni un segon per treure els jigs de la boca dels animals. Entre que es mouen i que venen molt ben clavats, es perd un temps preciós davant una menjadera. Vaig optar per treure el jig de la canya obrint l’amerillò, posar-ne un altre i continuar pescant! Se’n refot el ferro que hi poseu, se’ls mengen tots! En menys de mitja hora tenia sis bonítols amb els sis jigs penjant de la boca, més tard els treuria sense perill de fer-me mal.
Si m’haguessis acompanyat en aquesta sortida, company meu, estic segur que n’hauríem fet una vintena, de peixos! Allà en vaig fer mitja dotzena, però se me’n van desclavar tres o quatre per badar, o per voler treure’ls de dos en dos... En fi, tan se val, vaig “disfrutar” com un camell! Una hora més tard vaig veure uns esquitxos al cap norfeu, just a sobre on el dia abans havia fet el pagre. Tir i PAAMMM! Bonítol a fora!
En fi, companys, estava exultant, no sé si com lo puto crack, però ahir em vaig sentir com lo puto rei!
Molta sort per a tots! Encara hi queden peixos al mar!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada