dimecres, 23 de setembre del 2009

23-09-2009

    Aquella nit el pi em deia que la tramuntana estava afluixant. La meva intenció era sortir una estona, de 7 a 10, i tornar aviat a casa per fer de pare. El paper de marit me l'’avia deixat a casa nostra, a la muntanya, pensant que a la platja, si feia de pescador sortirien més peixos del mar. Estava equivocat. Em vaig endur dos capots pescant, matí i vesprada, mentre començaven les males cares... El cicló s’estava gestant, sense adonar-me’n, dins de casa.

    A mi el que m’interessava no eren els ciclons, sinó la tramuntana... Estava massa encegat per aquella estúpida promesa de portar un llobarro a casa. Pensava que, d’aconseguir-lo, el pescador es convertiria en un bon marit o company.
A les nostres dones tant se’ls en dóna els peixos que portem... sobretot si l’han de netejar i cuinar elles! Penso que un bon pescador, pesqui o no, ha de ser capaç de pescar, netejar, cuinar i compartir amb els seus el trofeu que tant li ha costat de portar. Tinc sagrat netejar el peix a mar i cuinar-lo jo; si a més de tot això, sou capaços de netejar la cuina i llençar les escombraries perquè a l’endemà no facin pudor, podeu estar tranquils: teniu el "polvo" assegurat! Pregunteu-vos, doncs: "quin tipus de pescador sóc, jo?"