I
Mesos preparant el
viatge de les nostres vides, setmanes patint pel material de pesca i, tres
hores abans d’embarcar al Caribe,
només tenia ulls pels somriures i les tangues que dansaven al pòdium del
Salon Bar. Hi ha coses que mai canvien, com l’essència de ser un catacrack.
Quan vaig tenir pebrots de trobar l’habitació de l’hotel i la dona em va veure
entrar en tan bones condicions, vaig tenir seriosos dubtes si les passaria més canutes
escoltant-la a ella o poques hores després pescant a deep jigging. M’esperaven
servioles enormes a 200 metres de fons... i jo fet un cromo. Quins collons!
Me les van fer passar putes, amb
el tub porta-canyes. Primer, per trobar-ne un
que fos adient per totes les canyes que volia portar, després per
fer-les entrar i, finalment, per poder-les embarcar. Em volien cobrar tants
calés pel sol fet de posar un insignificant tub dins la bodega d’un avió
comercial, que vaig decidir invertir els nervis, la paciència, l’estrès i els diners als meus fills, que m’acompanyaven
al viatge.
És important -per qualsevol
esportista- poder practicar la seva afició amb el seu propi material, ja sigui
pescador, ciclista, esquiador o golfista; de la mateixa manera que és essencial
per un músic transportar el seu instrument, tan si és una trompeta, una
guitarra o un piano. -Tot i cap dins un avió!- et diran totes les agències de
viatges... però tot té un preu, i tres-cents euros per portar 6 canyes ho vaig
trobar un robatori a mà alçada.
Renunciar a les canyes em va
saber molt greu. Vaig comprar un equip complert de slow jigging
expressament per el viatge. Volia portar una canya d’slow, una de
jigging més potent, i tres d’spinning polivalents. Per pescar a la
barca no hi havia problema, perquè el capità ja me’n llogaria un parell, però privar-se
de pescar des de costa la resta de dies era un peatge massa exigent. Finalment,
vaig comprar una canya d’spinning tipus travel que em va anar de
meravella... per tancar la maleta, vull dir.
Dos carrets de gama alta, una
canya de viatge, esquers seleccionats, 2 baixos de fluoro, grapes, anelles i
varis, armilla, gorra, ulleres polaritzades i para de comptar... que omplir
maletes per passar deu dies de vacances quatre persones és una odissea no apta
per pescadors aficionats. Il·lusions i expectatives màximes, materials ajustats
a la realitat, tots repartits en diverses maletes, no sigui que se n’extraviï
alguna i quedis cardat.
I res... que el taxi em deixa
prop d’un pantalà. Viatge de vint-i-tres
hores infernal, jet lag, son, ressaca, nervis, perdut a les fosques en una
marina desconeguda, sense internet per buscar ni telèfon per avisar,... no és
la millor manera de començar la jornada de pesca de la teva vida. Ja ho deia la dona que li feia molt poca
gràcia deixar-me anar sol per Mèxic, sense mòbil i amb la delinqüència que hi
ha allà...
Ella patint al ressort de luxe i jo sol enmig d’enlloc, sense saber on anar. Estava cagat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada