M'estic guanyant mala fama, en sóc conscient. Uns em diuen peta-canyes, altres fenòmenu,... i jo me n'enric també, perquè no els falten raons de pes però, si hi ha una cosa que m'emprenya, és perdre la confiança de la gent. N'hi ha que creuen que és mentida, que no pot ser, que és simplement una estratègia perquè qualsevol dia d'aquests us presentaré una canya nova, que és pur màrqueting.
Ah, pels que no sabeu de què estic parlant, us faré un resum molt breu: he petat tres canyes en menys d'un mes! Bon moment per buscar-me un patrocinador de canyes, no creus?
Comencem!
SHIMANO Lesath Shore Game
PVP aprox: uns 250€
LLargada: 2,4m
Acció: 60-120gr (irreal, de 35gr a màx 90 ben treballats).
Grau de satisfacció: comparable a la primera dona que us ha desvirgat. Segur que té defectes, però no l'oblidareu mai.
Final digne? Sí, dos. Em va afectar tant la seva mort que en vaig fer un escrit al blog http://primerapedra.blogspot.com.es/2012/06/petitalesath-teniala-necessitat-de.html i un relat a la revista Pesca d' Illes. Es diu Llàgrimes de Cocodril, publicat al nº de gener-febrer de 2013.
Causes reals de la seva mort: Estava fent pipi. Vaig deixar la canya recolzada a la barana de la Duna, el meu company no ho va veure, feia vent i mala mar, va llençar un DUO amb la mala sort que va enganxar la puntera de la meva canya, partint-la amb un cop sec. Només em consola el fet que me la va partir un DUO i una altra lesath. La meva lesath és com un diamant en brut: només podia partir-la una de la materixa espècie.
Creieu en la ressurrecció? Fins conèixer el meu veí, no. Em demanaven 180€ pel tram nou, la donava per morta, però ahir vaig muntar-la altra cop. Friso per anar a mar a provar-la!
Panasonic LUMIX TZ20
LLargada: compacta.
Acció: perfecta.
Grau de satisfacció: impressionant.
Final digne? No cal.
Causes reals de la seva mort: Tenia el cofre del seient de la Duna tant ple de coses que no tancava bé. M'hi vaig asseure igualment, pensant que xafaria entrepans i bosses de patates. No vaig caure que hi tenia la càmara, i vaig petar la pantalla.
Creieu en la ressurrecció? No. Em demanaven uns 180€ per arreglar-la. Tenia 4 mesos de vida, sense garantia perquè era un cop. En vam comprar una altra d'igual, així tenim dues bateries. Aquest cop, també vam comprar una funda dura. La càmara petada funciona igual, però només veig mitja pantalla. Li vaig prometre a la dona que faria servir la vella a la barca, però com sempre fem els homes, vaig mentir. Sempre porto la nova. Si la peto de nou, sempre puc dir que la culpa la tenen els reportatges de revista!
DAIKO Blue Label
En Juby em va convidar a pescar truites en barca en un pantà. Em vaig il·lusionar tant, que li vaig demanar una canya específica a un amic. Va anar perfecte, em va encantar però clar, als pantans, l'aigua no es mou... Tres dies més tard, anava a mar a pescar a l'escuma, per acabar de preparar un reportatge espectacular per Pesca d'Illes, i vaig cometre l'error de demanar-li la canya altra cop.
Petar una canya sempre sap greu, però quan la canya és d'una altra persona, fa mal de debó.
La canya era nova: tenia 5 dies. Ell em va estrenar la meva Xzoga, jo la seva Daiko, clar que, ell, me la va tornar sencera. Recordo que li va deixar les dents marcades a l'espuma del mànec i li va saber greu... Ara, imagineu-vos el greu que em va saber a mi partir-li la canya en dos.
PVP aprox: 240€
LLargada: 2,1m
Acció: fins uns 30gr
Grau de satisfacció: molt alt (mentre va durar), un xic curta pel meu gust.
Final digne? No.
Causes reals de la seva mort. És llarg d'explicar, però curt d'entendre: mentre feia una foto a l'amic, amb les putes presses vaig deixar la canya mal posada, va venir una onada, el va desequilibrar, i s'hi va recolzar a sobre. Culpa meva per deixar la canya mal posada (la podeu veure darerra seu). Per cert, la foto bona la guardo per les revistes, no m'agrada publicar fotos penjades al blog.
Em va fer tanta il·lusió la confiança dipositada en mi per part del meu amic, que vaig estar fent proves per tal que sortís al reportatge en senyal d'agraiment. Em vaig passar mig matí fent fotos estranyes amb el material ideal per pescar a l'escuma, i al final no és publicable.
Conclusió: dels cinc sards que vam fer aquell matí, el meu company en va fer quatre. És normal, jo he de fer fotos, controlar la barca, veure cervesa i pixar més vegades.... Però una cosa és ben certa: en Carles va quedar parat de veure'm disfrutar tant preparant el reportatge. Em vaig passar mitja hora per fer una foto que no servirà per res però, mentre ell portava la barca i pescava, va parar un moment per observar-me:
- Nanu, ara ho entenc... Estàs disfrutant com un nen petit!
- Ja veus! Doncs encara gaudeixo més escrivint els reportatges a casa. Ho faig perquè m'encanta!
La Daiko ja està reparada i, casualitats de la vida, el mestre de les mans de plata és el meu veí!
Hem provat la canya i va perfectament, pescant un sard de 800gr davant meu i sense que notés res estrany.
Ara em toca a mi disfrutar de nou de la meva lesath... ja està arreglada i la confiança és total. Hi he montat altre cop l'Stella SW5000, per cardar canya de veritat!
Per cert, el meu veí es diu Carles, si algú té una canya trencada, se li ha de canviar una anella, o qualsevol altra part, envieu-me un comentari i us passaré el seu nº de telèfon. És un crack!
La meva XZOGA
Aquesta és la última foto mig digne que li vaig fer: pescant a l'escuma amb vinil Yamamoto. Feia molt vent, no vaig pescar res però tenia idees fresques, i aquell sisè sentit m'empenyia a fer fotos mentre assavoria el relat que em venia en ment.
PVP aprox: 167€
LLargada: 2,5m
Acció: fins a 40gr
Grau de satisfacció: alt, relació qualitat-preu sorprenent.
Final digne? Sí: http://primerapedra.blogspot.com.es/2013/04/per-un-final-digne.html
Causes reals de la seva mort: No la vaig petar per la força d'una tonyina mentre feia l'Spiderman enfilat als rocs. És cert que hi havia tunes davant mateix de les pedres, però no vaig deixar sol al meu fill. La veritat és molt més trista i ridícula, tant que, quan vaig partir-la, em vaig posar a riure cridant al vent: burro! Mira que ets burro! Ho sabia! hahahha
És molt senzill. Vaig canviar de lloc, posant la canya muntada dins el cotxe. Paro, baixo, obro la porta, estiro la canya amb precaució, amb les dues mans perquè no li passi res... quan, de sobte, un cop de vent em tanca la porta del cotxe amb mitja canya a dins! A tomar pel cul! A les 8 am ja era a casa altra cop... i al ser setmana santa hi havia tota la meva família.... Malparits... encara riuen!
No estic acostumat a pescar des de terra i variables com aquesta se m'escapen. No vaig pensar amb el vent i la porta fins veure-la tancada amb la canya dintre. Vaig riure una estona, li vaig fer unes quantes fotos pel record i vaig jurar-me que mai més treuria una canya del cotxe amb el vent a l'esquena.
No fer pipi amb la canya sortint lateralment de la barca mentre el company fa spinning, No fer fotos sense deixar abans la canya al canyer, No obrir la porta del cotxe amb el vent bufant darrera l'orella... No si, al pas que vaig, acabaré reeinventant-me els 10 manaments!
Però la Història de la Xzoga no acaba aqui... Per més que hi doni voltes, encara no ho entenc... La tenia ben posadeta a la "bandeja" del maleter, a sobre de tot perquè no patís més desperfectes però, a les corbes de CAdaquès, el meu angelet anava obrint i tancant la finestra del cotxe mentre jo anava sentint un Creck molt estrany... Miro pel retrovisor i què veig?
La puntera de la Xzoga volant!
Creieu en la ressurrecció? No. Un tram partit en 3 parts no el salva ni dèu ni el meu veí! Així que, després d'enviar-li les fotos via whatsupp a en Manel de Subprof, vaig demanar pressupost del nou tram. M'ho ha deixat en un preu espectacular! Moltes gràcies! Ja tinc canya nova per molts anys!
DAIWA Saltiga Dorado
PVP aprox: uns 300 pepinos
LLargada: 2,4m
Acció: uns 120gr
Grau de satisfacció: baix. No me la tornaria a comprar.
Final digne? No val la pena fer treballar el cap.
Causes reals de la seva mort: Feia molt mala mar, la típica de sud, però forta. Dues onades van entrar dins la Duna, anàvem molls com ànecs, cuac cuac.
Qui ha vingut a pescar amb mi, si és temporada de tonyines, sap que sempre porto la Dorado estirada al costat. No la toco mai, porto un Stella FA8000 que sembla nou de lo poc que el faig treballar. Aquell dia hi vaig fer una 15 tiros, però lo únic que aconsegueixo amb aquestes canyes és tenir mal al braç. L'error va ser estirar-la al costat amb el poper posat. Vaig avisar al company, però quan va entrar l'onada per proa, va correr a aixecar la seva bossa que era al terra amb la mala sort que va enganxar-se els pantalons amb la potera del poper i es va sentir un Xas!
Ell ni se'n va adonar, però quan va tornar a seure li vaig dir:
-Estàs ben assentat, no? Mira la puntera...
Lo únic que em satisfà és que qui me la va trencar accidentalment és la mateixa persona que em va deixar la Daiko, així que estem empatats! hahahaha
Creieu en la ressurrecció? Sí, la faré arreglar pel meu veí Carles, quedarà més curta i potent, ideal per popejar, però al ser una canya que no he disfrutat mai, ni l'he amortitzat, té sort que no tinc diners per comprar-me'n una altra. Ja tinc la decisió presa, el model i la marca escollit, però al arreglar la lesath, tinc marge per estalviar.
Bé amics, això és tot... pel que fa a canyes. Altre tema és el dels carrets... que a mi no em duren sencers ni una temporada. a L'hivern vaig comprar un combo de 2a mà a un amic meu, un d'aquells per pescar sepies i calamars. Em va dir que el carret era bo i, de fet, no vaig tenir cap problema fins el primer dia que vaig decidir donar-li una oportunitat per pescar a spinning. Em va durar una sola jornada!
Ara en tinc un de nou... a veure quan dura!
Ara direu que són dolents... però he destrossat carrets de la talla dels Twinpower i Stella també! Fan joc i fressa per tot arreu, i això sense treure peix! Que quina explicació li dono?
Conclusions
Si mai sentiu un tio que us explica que ha petat una canya lluitant amb cocodrils, amb tonyines, i a sobre farda d'anar vestit com l'Spiderman, passeu d'ell. Una canya en bones condicions no es peta, pescant bé (Jacint, la Lamiglas sí, era un defecte de fabricació, no culpa teva). Podeu seure sobre seu, us pot caure a mar (jo mateix en vaig perdre una), el vent us pot tancar la porta, l'amic que s'entrebanca, l'altre que us l'arrenca mentre feu pipi...
tot el que es trenca dins una barca és culpa del patró, que és el responsable de tot el que passa al seu interior. La culpa de tot és meva, però dins de tanta desgràcia, em considero un tio amb molta sort.
Ojalà poguem petar moltes més canyes junts! A la Duna, a la platja, a les pedres, amb caiac. De nit, de dia, amb vent i amb calamarsa. Amb fotografies, amb o sense reportatges, amb peixos o no.
Lo important de la pesca no és el material, sinó la passió.
Petaré més canyes, això espero. Destrossaré més carrets, amén. Pescar val una pasta, cert, però el que sentim allà dintre cada cop que enganyem un peix no té preu.
Salut i peixos. Tot lo altre es paga amb calès.
En un mes m'he quedat sense canyes i he petat la canya nova d'un amic. M'he sentit molt desgraciat, sincerament, però hi ha una cosa que m'ha fet molt feliç: saber que en el món de la pesca es poden fer bons amics.
Una abraçada, malparits!
5 comentaris:
Osti, tio. Mira que ja m'ho havies explicat, però és que només imaginar-m'ho, m'ha fet mal! t'acompanyo amb el sentiment. El dolor de les canyes i els que s'experimenten a mar.
Jo crec q els artistes,esteu fefs duna altra pasta....feu d lo mes facil lo dificil,i al reves.CREC Q ET FALTA EL TEU TALISMA....En Pep Becader,
ei Martí! ja saps com me l'estimava a la meva lesath... doncs la tinc reparada! A veure si vens un dia i ho veus amb els teus propis ulls!
Pep! que se't veu el plumero... tens un mono que t'hi cagues!
ja saps... sempre que vulguis, pots venir! A veure si coincidim d'horaris!
la Duna i jo us esperem!
Raül, tu no tens canyes, jo no tinc paraules... mira que arribes a ser desgraciat amb el material... bé espero que no petis cap més canya si no es en acció de pesca, esperem que en Murphy et deixi en pau una temporadeta !
Publica un comentari a l'entrada