dimarts, 30 d’abril de 2013

Em tremolaven les mans.




Per un moment,
vaig pensar amb la nostra primera vegada,
amb tants cops com l’havia somiada,
amb tant com la vaig arribar a desitjar.

El que m’ha fet sentir ella,
no ho ha aconseguit mai cap altra,
i mira que n’han arribat a passar
per les meves mans...

No tinc cap dubte de què puc oferir-li,
l'he trobat molt a faltar, però 
a part de mirar-la i repassar-la una i altra vegada,
després de tant temps sense sentir el seu tacte,
vaig tenir certs dubtes de com l’havia de tractar.

L’havia estimat tant!
que em fa por no saber estar a l’alçada,
no saber-li tornar tota la passió que m’ha regalat.

Poques vegades
la vida ens dóna una segona oportunitat.


Espero saber aprofitar-la!




Ni la foto ni el poema estan ben treballats, però què voleu que us digui... les coses surten com surten, i per bones les dono si són naturals




Moltes gràcies, Carles. Entenc que, per tu, arreglar canyes és el mateix que per mi deixar-me anar davant el teclat. Poques persones aconsegueixen fer d’una afició un art, i tu n’ets una. Segurament ni ho recordaràs, però treballes amb la meva cosina i, un dia de fa un parell o tres anys, et vas referir a mi dient que jo era el poeta a qui li agradava pescar.

Per mi ets -i seràs sempre- el meu veí de les mans de plata, l’home que m’ha fet recuperar tot allò que donava per abandonat, qui m’ha donat esperança i il·lusions renovades, qui ha donat vida a totes les canyes que he maltractat.


No sabia com donar-te les gràcies. Ahir vaig escriure això d’una tirada sense pensar i, com que l’Anna sempre em diu que se’m pot llegir cantant,  he convertit les frases en versos i així lligo lo de la pesca, el poeta i l’art que tens entre mans. 


2 comentaris:

simba luku ha dit...

es maco el poema! a mi també m'agrada molt escriure, molts cops intento fer-ho quan surto de pesca al delta ebro, per mi es un bon moment per fer-ho! apa, a seguir disfrutant de la poesia i la pesca!

Raül Ortiz Tudela ha dit...

caram, Simba luku, quina sorpresa!

per fi veig que no estic sol!

home, la poesia és una merda... però m'agrada molt saber que, en algun lloc, hi ha algú que li agrada la pesca i escriure, una persona que valori més un poema dolent que un peix gros.

una abraçada