dissabte, 16 de juliol de 2011

com un bon cafè: curt però intens

Doncs això, que ahir vaig tenir una jornada marítima curta però intensíssima... tant que, vint-i-quatre hores després encara em fa mal el braç i un múscul que no sabia ni que existís. Us en faré un petit resum, que no tinc temps...

Anava sol, havia quedat amb el senyor dels toldos per fer un toldo nou a la barca, ja que el que en queda de l'actual és realment vergonyós (puc entrar a la barca sense treure'l i tot...!). Bé, deixo  la dona a Figueres i veig que bufa un vent que deu ni do... malament! Arribo a Empuriabrava i m'ho agafo amb calma, vaig a demanar pressupost per netejar baixos, miro botiges, alguna estangera que passa pel carrer, esmorzo amb en Carles... i em dic, saps què? Trucaré al dels toldos que més o menys deu estar a punt d'arribar a aquesta hora... i cert, estava talment a punt d'entrar... a OLOT! Me cagum l'ou, si he fet festa expressament... per res!  En fi, que he aprofitat per netejar la barca i engegar un xic el motor. 

El vent bufava encara, però les escates enganxades (com costa arrancar-les) em recordaven que de tan en tan es treu algun peixot... i m'he escalfat de debó. Eren les 11am,  tenia un parell d'hores lliures, estava sol amb les meves dues lesaths implorant-me que les castigués sense compassió. I surto. Més val poc però intens, més val sol que res...

Mentre passava per sota el pont anava fent saliva amb els últims peixos que he pujat a bord, ja siguin servioles decidides o grans tallahams traidors. Deixo enrera la gasolinera i passo per davant els grans iots. Hi ha un parell de ties tremendes, un gos malcarat i un parell d'engominats que es creuen més guapos que jo.. però ni me'ls miro, passo de tot. Només tinc al cap les servioles, els tallahams i perquè no, el meu súper-palometó. Ohhhh com m'excita la idea de pescar-lo, per fi, i jo sol! Ja sento el meu poper POP POP POP, els meus passejants xip xap xip xap, i el meu motor... BRUM brum bru br puffffff. PARAT! CALAT, MORT! 

M'he cagat en tot! Tirat al mig del gran canal, just davant dels iots i amb un vent lateral que t'hi cagues... No sé ni com m'he pogut penjar d'un cap perdut i amb un gest digne del mismíssim Indiana Jones he pogut amarrar la barca abans de trinxar-ho tot. El motor no arranca, li dóno ànims amb la pera i sembla que es reanima... almenys ja sé què li passa, que la sang no li arriba al cervell, vaja... que està igual que jo! Als dos-cents metres es torna a parar el motor, li dono a la pera, engego i apa, amb la cua entre cames i cap al moll.

Busco mecànic, busco temps lliure i peixos per pujar a bord, busco mal temps, vent, pluja, foscor. Busco tranquil·litat, calma, control. Busco tot allò que no s'ensopega ara, així que no em queda altra que acomiadar-me de tots vosaltres fins que arribin temps millors.

que passeu unes bones vacances, topeu amb els peixos dels vostres somnis  i que tingueu molta sort!