dissabte, 2 d’abril del 2011

curs de súper-papa intensiu

Doncs això... que la dona em deixa sol tota la nit! Bé, què més voldria que em deixès sol de veritat, però el que us vull fer entendre és que ella se'n va de guardia a l'hospital i em deixa a mi de guardia a casa també, amb els dos petits per mi sol!

-Que si vols li dic a la meva mare que et vingui a donar un cop de mà... hihihi- em va dient la dona, per tocar-me encara més els ous.

-No! Vull dir que no cal, gràcies, que ja en tinc prou amb dues criatures jo, i que només em faltaria rondant per casa una tercera, que a sobre em dóna més feina ella sola que les altres dos!

LLuny queden aquelles guàrdies de cap de setmana, quan em quedava sol de divendres a diumenge, primerament sol i pescant com un mussol, i fins fa no massa amb l'Alba, fent de súper-papa tot el cap de setmana. Però d'això en fa un parell d'anyets ja, i malgrat he crescut una miqueta, he madurat un xic i sóc molt més responsable i conscient, què voleu que us digui... em sembla que he perdut la pràctica i em fa respecte quedar-me sol fins demà, ni que sigui amb els meus dos solets!

I això no és tot amics i amigues... que lo d'aquesta nit serà tot just un petit entrenament... que la dona li ha agafat gustet a això d'absentar-se de casa, i marxarà dimarts de matinada i no la veurem fins dimecres passades les tres-centes-mil! No, no... que no me'n fa de peneta... que dimecres no està de guàrdia, sinó de "catxondeig"! Amb l'excusa d'un curset de no sé què, com que es fa a Barna i fa molta mandra aixecar-se de matinada (com si no ho fessin cada dia els nens) doncs unes quantes han decidit auto-alliberar-se dels seus estimats maridets i de la canalla,  baixar el dimarts de marxa i quedar-se a dormir al mateix hotel de la xerrada. 

-Però hi haurà homes, no? Me càgum l'ou... jo dormint amb nens i vosaltres rifant-vos els homes...
- Mira que n'ets d'idiota!   
-Grrrr...
-No grunyis, guapo... que bé que t'en vas tu de vegades a pescar amb ties i no et dic res.
-Però ho penses!
-Doncs ja saps què has de fer dimarts al vespre, amor meu, fes com jo: pensa!

Doncs au, amics, se m'ha girat feina, i per tal que us en feu una idea els que no teniu fills, us aniré contant de què van totes aquestes batalletes diàries, com són el simple fet d'aixecar-se, o anar-se'n al llit amb dos angelets. Com canvien els contes, i la vida! Amb lo feliç que era jo quan la dona em donava la llarga llista de guàrdies de cap de setmana o de nit...

Vaig a llegir el manual de súper-papa, a veure què diu... Va per fascicles col·leccionables, així que jo de vosaltres, no me'n perdria ni un! Mai se sap quan les vostres dones els pot venir un rampell d'alliberació espiritual incontrolable. 

5 comentaris:

Raül Ortiz Tudela ha dit...

Ei! Que sóc viu! Ha anat força bé:
-al final vam passar de fer banyera, que vaig tenir un parell d'inoportuns i es va fer tard (total, eren les vuit).
-sopar (jo pq la nena no li anava bé res... i li he acabat fent sopeta mentre l'altre no parava de rondinar) i cap al llitet, jo amb en NIl i l'Alba amb en Tom i Jerry.
-evidentment hem acabat els tres al meu llit...
-i no he vist ni començar el Barça que dormíem els tres! Rècord! Només han calgut dos contes!
- A les dotze menys poc en Nil bibi... i he acabat de veure el partit, bona victòria!
- A les dues, altre bibi... i ja m'he desvetllat.
-pipi de l'Alba al water a les tres, i el peque s'ha despertat... festa grossa!
no he dormit gens de dues a quatre, i he pogut mirar la repetició del barça, tancant la tv de tan en tan que el nen se'm despertava ( la tenia sense veu).
-he baixat a fer altre bibi, i jo pujant i baixant m'activo o no puc dormir...
-de 4 a 7 només m'han despertat dues vegades, i en una d'elles tenia en NIl abraçat i l'Alba, que és una dona, em diu "papa, m'abraces?"

i quan l'he abraçat va i em diu "papa, t'estimo súper"

i apa, ja veieu al papa dormint una horeta amb els dos ninos abraçats i caient-li la baba barbeta avall...

eiva, que ja criden... JA VINC!

Anònim ha dit...

A mi sí que em cau la llagrimeta, porbet Raül, sol com un mussol i la dona de festa amb les amigotes! Se n'anés de marxa cada vegada que puges a la Duna, no li veuries el pèl!

Ha, ha. Bonita choza, nano. Magnífic espai ple d'amagatells per a pujar dos marrecs. Records a la Santa Teresa.

Martí... Tola.

Dani ha dit...

Jajaja! Tu feies de cangur i mentre jo pescava. Bueno, estava amb les canyes a mar.
Tan canvien les coses? Ui, ui, ui... Hauré de tenir els fills cap als 40 llargs i aprofitar bé la "joventut".

Sort que les frases com: "papa, t'estimo súper", deuen compensar de llarg totes les desvetllades i plors, oi?

Fish ha dit...

Aquellos fines de semana solo, aprobechando el máximo la esencia de la pesca o simplemente la libertad con el medio...Pero van pasando los años y las obligaciones, y cuanto más ahora que uno tiene el capital necesario y el material adecuado, no tiene tiempo... Curioso verdad?¿?

Aunque no lo cambiaria por todas las "trastadas", besos y caricias de los peques. Que hay veces que las situaciones nos superan, luego cuando se van a la cama, un beso y el cuento de turno...te vas satisfecho pues esas personitas van creciendo día a día y son parte de tí. Luego un suspiro cerveza bien ganada, futbol y al catre, ¡Que bien toda la cama para mi sólo!

Raül Ortiz Tudela ha dit...

cervesa? futbol? sol al llit? hahaha jo quan explico el conte ja m'adormo, la cervesa me l'he de fotre a la trada si de cas... i al llit érem tres! hahaha

quan creixin sí que em deixaran sol de veritat... així que més val aprofitar ara cada moment que et donen, ni que sigui dormint al seu costat.

abans sí que era el puto rei... toto el finder sol a Cadaquès, amb quatre habitacions per mi solet i la Duna (la pneumàtica) esperant. Feia jornades de 12 hores de pesca, i no pescava res! hahaha però era el rei de la jungla, i ara la jungla la tinc al menjador de casa cada dia!