Girem plana

Fa dies que tinc “rumors” i “pescant amb l’enemic” llest, el relat “audiències” ben meditat i el de la mamada a punt de caramel, però si us he de ser franc, tinc un problema greu. Fa temps que vaig donant voltes sobre el què haig de fer; dubtava si seguir lluitant o deixar-me caure mort explicant com es treu un peix de l’aigua; però això ja ho tinc, ja ho sé fer. Jo necessito quelcom més així que, amb l’ajuda de l’Anna, hem estat furgant en altres fòrums, però en fòrums literaris, plens de noves motivacions, molt interessants i engrescadors. Just el que necessitava!

Hi ha un paio que deu ser un gran escriptor, té un 9,95 de puntuació, no recordo  quants seguidors té i és dels únics que rep missatges de suport. El tiu publica llibres (poca broma)  i em pregunto si viu d’això, però enlloc d’anomenar-lo senyor li dic paio perquè es fa dir Snuppy, Spiderman, l’Homeploma, o com els rota pels cullons. Són boníssims escriptors, però per ser-ho, per desinhibir-se i poder-se despullar públicament sense embrutar el seu nom, ho fan emmascarant-se, just el que sempre he criticat jo... Si l’Spiderman diu que es folla una iaia emparat per la foscor, tothom li riu les gràcies i el tracten, a sobre, d’heroi; quan l’Snuppy jau tot el dia com un gos (com els de Gran Hermano) a tothom li sembla bé perquè total, ja deuen cobrar del paro! L’Homeploma però, s’ho intenta agafar més seriosament, fins i tot té l’objectiu i l’esperança de poder publicar ni que sigui una esquela de gos en el setmanari del seu barri, però clar, ningú se’l llegeix seriosament amb aquest nom.

L’Spiderman és un home que fa goig, perquè ens ensenya tot cofoi la seva foto amb una de les seves publicacions, l’Snuppy es va fent el boig però total, ningú el reconeix tampoc, i l’Homeploma fa el que pot, amb molt bona intenció, però no acaba de trobar el seu estil, ni el seu lloc. Uns se’n surten i altres no, n’hi ha que escriuen molt bé i ni ha que no, uns es dediquen a la poesia, altres a fer cançons,... A mi el que m’agrada més és entrar en els apartats de “crítica social” i com no “relats eròtics”. N’hi va haver un que vaig flipar, fins i tot em sembla que li vaig escriure un comentari morbós. La tia estava boníssima, era jove i guapa, i se la follaven per tots cantons. Resulta que li agradava jugar per internet, i posava calents a tres homenots, així que, sense saber ni com, es va trobar tancada de cop i volta en una mateixa habitació amb els tres. Nanos, “ni os cuento!!!”... li emplenaven tots els racons i un li va dir, just quan acabava, alguna cosa així de romàntica: “nena, no marxaràs d’aquí sense que els tres t’hàgim provat els tres forats que tens”. “Toma ya!”, pensava jo, i espera’t espera’t, que ara bé lo millor... resulta que era una dona casada, amb fills i tot!

A mi em va fascinar aquella història, súper ben contada i es notava que gaudien tots, que no era cap càstig allò, però em va sorprendre i me la vaig creure perquè era ella mateixa qui contava allò, i en primera persona! Crec que s’ha de tenir ovaris per escriure això en primera persona (els mateixos ni més ni menys que tinc jo) però clar, al veure la trampa em va caure la vena dels ulls altre cop: firmava amb pseudònim, me casum l’ou!

Llavors és quan entro jo al fòrum en qüestió, i la cago de nou:  al nom posa-hi Raül, i ben gros. Al fòrumdepesca igual, firma amb el nom, que sàpiguen qui sóc, a la revista Pesca d'Illes i al seu fòrum també i, ja de passada, posem-nos a crear un blog on hi posaré el nom, el cognom i el telèfon! Mira que en sóc de burro! Mira que s’ha de ser idiota! Mare de déu, dos anys donant pel cul com un imbècil i rebent òsties per tots cantons i resulta que,  lo únic que havia de fer per salvaguardar el meu nom era això, no posar-lo!

Així que, estimat lector, estic perdut i no sé què fer. Jo vull parlar de peixos, però resulta que si en pesco gaires llavors es pot dir que me’ls venc. També vull parlar de mamades, però com que tinc dona li diran de seguida que li cardo banyes! També vull parlar dels meus nens (que no dels altres) i m’hauré de sentir dir que els maltracto, perquè resulta que un dia els vaig alçar la veu... així que jo ja no sé què fer!

Sé que un 9,95 com l’Spierdman mai el tindré, sóc conscient que el món de la pesca no l’arreglaré jo solet, i que no sóc ningú per dir-vos el que no i el que sí està ben fet. No tinc cap ganes d’haver de donar explicacions continuament, només tinc ganes d’escriure perquè m’agrada fer-ho, res més.

Hem ideat Primera Pedra com un espai per gaudir del  present i per treballar en el futur, així que de res ens serveix furgar en el passat, perquè Primera Pedra no serveix per destruir, sinó per crear.