Un conte, un conte, correu tots, un conte!!!
... aquesta vegada no, no us penso explicar un conte, el que vull és explicar-vos una història, una història de debò.
En una terra llunyana vivia un mestre Falconer. La seva feina consistia en criar i entrenar falcons i altres aus rapinyaires. Mai cap au se li havia resistit als seus entrenaments, mai fins aquell xoriguer que no volia volar. L’home, després de provar totes les seves arts, es va donar per vençut. Potser ell no el faria volar, però trobaria la persona que ho fes, i seria a qualsevol preu.
Acudiren gent de tot arreu: curanderos, mags i fins i tot farsants, però el xoriguer restava immòbil, sempre aferrat a la mateixa branca. Fins que un bon dia va arribar un pagès. Era una persona senzilla, però amb el cap amoblat i segur de sí mateix. I atansant-se al mestre falconer li digué: “Perdoneu mestre, el xoriguer no està malalt, ni és sord, ni li passa res, vos voleu que voli? Doncs l’animal volarà.” I acostant-se a la branca on reposava el xoriguer, el pagès treu de la faixa una petita destral, i d’un cop sec... CRECCCCK!!! va escapçar la branca.
I sabeu que va fer el xoriguer?
Molt aguts, amics... jeje, m’agrada que em llegeixi gent intel·ligent com vosaltres. Aquell dia, per primer cop, el xoriguer va aixecar el vol.
“Perdoneu bon home...” va dir el mestre falconer al pagès? “...vos que sou tan savi, em podríeu dir perquè no havia volat fins ara el xoriguer?
Humil el pagès va respondre: “No ha estat fins ara, quan la branca li he tallat, que el xoriguer s’ha adonat que tenia ales”.
No espereu que arribi un pagès ni que trenqui més branques, voleu companys, voleu, que per això tots tenim ales.
2 comentaris:
Aquest conte no l'he escrit jo, però estic tranquil, perquè sé qui és l'altra persona que té la clau d'aquest blog.
gràcies Anna, un conte meravellós.
Finalment he pugut trencar la branca, m'ha costat molt i molt, i he deixat coses molt maques, però com intentava explicar abans, ja és hora que arranquem el vol.
m'has emocionat. Ja no ens cal en Raian, aquí tenim el nostre propi món, i talent els dos.
Sí senyors. A vegades podem fer coses que no sabem fins que no les intentem i les fem.
D'aquest conte se'n poden treure moltes reflexions.
Felicitats pel blog.
Dani
Publica un comentari a l'entrada