La "peli" del plus

Feia temps que no em sentia d’aquesta manera. Havia oblidat per complert el morbo que sentia de matinada mirant la peli del divendres, pelant-me-la entre ratlles, mirant de no confondre el cul de la tia amb el de l’actor de torn. Recordo que, fins i tot, li donava un xic de volum a l’assumpte, i com si fos una conversa de vespes torrades, intentava entendre que aquells eren gemecs i paraules marranes. Era jove però no anava més calent que ara... no obstant, les coses han evolucionat una mica... tant, que ara ja sóc pare!

Quan era jove no donava crèdit a aquelles absurdes paraules: “de gran te la pelaràs més que ara!”... “i una merda!!” els contestava jo, pensant que la passió i el sexe només minvaria a casa dels altres. Deu ser cosa de l’edat, del fet de tenir fills petits, de deixar els petits detalls de banda, de mil i una excusa que interposem els pares abans no tenim satisfeta a la canalla, però la frase maleïda és certa: me la pelo més ara que abans... quina putada!

Els petitons de casa ja solen fer-ho, lo de despertar-nos unes quantes vegades, així que, quan he vist que eren les dues de la matinada, se m’ha encès la bombeta del cap i, al mateix temps, el cap de la cigala. Mireu com canvia el conte, que ara ja no l’he de mirar codificada, però què voleu que us digui... tampoc m’he sentit del tot còmode amb la dona i el petitó dormint rendits al mateix llit on volia fer marranades, així que, perquè amagar-me... m’ha costat una mica tenir-la trempada! Quan la cosa ja començava a quedar humitejada, va i se li ocorre a la nena de cridar al papa... “et quedes una mica amb mi?” “clar que sí, petitona, dorm, dorm...” (que el papa té feina!) I res, que he acabat baixant al menjador cansat de tants “escalfus interruptus” que porto en els últim quatre anys... exacte, l’edat de la meva nena.

Tornant a la peli: se m’ha fet eterna una sola escena! Ara, acostumat a tenir el poder a les mans via internet, més que donar-me gust, he agafat nervis abans no ha canviat de postura o li ha cardat la gran mamada... i esperant, esperant, un pot arribar al llit amb la polla encetada! Així que he anat per feina i he acabat mirant la pel·lícula del divendres a la tele i amb el portàtil encès (mai més ben dit) entre cames. Tenir el poder és ja la única cosa que ens fa sentir homes a casa, ja sigui amb el comandament a distància, o dirigint l’escena pornogràfica amb la punteta del dit i buscant simplement allò que ens agrada. Que l’aguanti un altre el diàleg!

Una altra cosa, una petita reflexió abans de tornar al llit i fer allò que a elles tan els agrada: (les putes abraçades!): o m’estic cardant vell o això de ser papa realment ens fa canviar tot el panorama. Estic donant vida a totes aquelles frases maleïdes que odiava tant quan era jove, corroborant tots els tòpics i posant en pràctica les xerrameques que pensava que a la meva vida passarien de llarg, però quan la nostra existència queda reduïda a donar satisfacció als altres, no ens queda altra que posar el cap sota l’ala, amagar-nos a mitjanit amb una bona tira de paper de vàter a sobre la panxa, i donar gràcies a les nostres dones per fer-nos papes... Això sí que “casca”!